El PSC facilita la reforma que permet el vot dels exiliats al Parlament per aplanar l'entesa amb ERC

La cambra canvia el seu reglament després d'un acord impulsat per socialistes, Junts, ERC, comuns i CUP, amb mecanismes que també inclouen superar el veto de l'extrema dreta a les declaracions institucionals

Salvador Illa i Pere Aragonès, aquest dijous al Parlament.
Salvador Illa i Pere Aragonès, aquest dijous al Parlament. | David Zorrakino / Europa Press
Lucía Llargués / Carme Rocamora
25 de juliol del 2024
Actualitzat a les 18:36h

Una de freda i una de calenta. El PSC no ha aplaudit el retorn de l'exili del diputat d'ERC Ruben Wagensberg aquest dijous al ple del Parlament, però ha votat a favor de la reforma del reglament que permetrà als diputats de Junts Carles Puigdemont i Lluís Puig votar de manera telemàtica -des del seu exili- amb tota la seguretat jurídica. Equilibris és la paraula que defineix el paper dels socialistes en aquests dies postelectorals, en què tot i haver guanyat les eleccions amb la candidatura de Salvador Illa, necessiten el suport d'ERC per arribar a la presidència de la Generalitat. La fotografia entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez és un altre dels elements d'aquesta coreografia.

Amb l'aprovació de la reforma del reglament de la cambra, els socialistes oficialitzen l'acostament als republicans en la línia d'afavorir tots els escenaris que puguin portar a una entesa. El viratge és evident, en tant que el PSC va ser en la legislatura passada qui va intentar aturar a través de la justícia que Puig pogués exercir el seu vot des de Brussel·les i ara és el partit que facilita que la reforma reglamentària tiri endavant. L'han votat a favor el PSC, però també Junts, ERC, els comuns i la CUP, els partits que la van registrar amb un acord a cinc bandes. La reforma del reglament també implica que a partir d'ara caldrà una majoria qualificada de dos terços de la Junta de Portaveus per aprovar una declaració institucional del Parlament. D'aquesta manera també s'impedeix que l'extrema dreta pugui vetar aquestes declaracions, com ja va fer Vox en l'última legislatura.

Tot i el viratge del PSC, el diputat Ferran Pedret ha intentat desviar el focus durant la seva intervenció, en la qual ha dedicat bona part del temps a respondre a les crítiques de la dreta i l'extrema dreta. No ha parlat sobre els exiliats, i només ha mencionat l'amnistia, per assegurar que és per la "normalització" de la situació a Catalunya. 

Jeannine Abella, de Junts, ha criticat la falta d'independència de la cúpula judicial espanyola, afirmant que no vol fer una transició democràtica. Ha defensat que "l'amnistia és una realitat que cal aplicar a tothom sense excepcions", i ha lamentat l'intent desesperat del Tribunal Suprem de plantejar una qüestió de constitucionalitat. Abella ha agraït als grups que fan possible la reforma i ha denunciat que els qui s'oposen a aquesta no respecten el Parlament ni els drets dels seus membres. Abella ha subratllat la importància d'emprar mitjans tecnològics per permetre el vot telemàtic, una pràctica normalitzada en altres parlaments, governats per qualsevol partit.

Més enllà del discurs, Junts havia intentat incloure en la reforma eliminar l'article 25.4 del reglament, el que planteja la suspensió dels drets dels diputats un cop se'ls obre judici oral per casos vinculats a la corrupció. És l'article que va permetre suspendre l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs. Però la proposta de Junts no ha comptat amb el suport de cap altre grup i l'esmena plantejada ha caigut.

Des d'ERC Marta Vilalta ha reivindicat que la reforma és possible gràcies a una política de "consensos i aliances". Ha recordat, això sí, que en la passada legislatura els republicans i la CUP ja van registrar aquesta proposta, però que llavors ni el PSC ni Junts li van donar suport. "La reforma del reglament posa fi a l'anomalia que ha viscut el Parlament des del 2017, moment des del qual s'han coartat drets", ha afegit. Ha criticat també que la dreta i l'extrema dreta hagin intentat aturar la reforma amb amenaces judicials i mecanismes que no han donat el seu fruit. 

La diputada dels comuns Susanna Segovia ha reivindicat que amb la reforma que permet el vot telemàtic es combatrà que el Tribunal Suprem legisli per sobre del Parlament, un element que "amenaça la sobirania legislativa". Ara bé, ha apuntat que amb aquesta reforma no n'hi ha prou, que cal continuar-la desenvolupant perquè el Parlament sigui diferent, amb "més paritat" a les comissions i sense que es doni cobertura als discursos d'odi. També ha destacat com la reforma incorpora la delegació de vots a familiars de primer grau, cosa que implica més "conciliació".

"Quan una norma no és justa s'ha de canviar", ha reivindicat la diputada de la CUP Laure Vega, entrant en el fons de la qüestió sobre la reforma del reglament. Ha considerat que l'acord a cinc bandes significa "política en majúscules" i ha demanat que el Parlament agafi l'exemple d'aquest acord en altres lluites com la defensa del dret de l'habitatge. "S'hauria d'arribar a un acord per altres qüestions", ha afegit. Per finalitzar, ha celebrat que amb la reforma es doti de "més sobirania" al Parlament. 

En contra, s'hi han posicionat Vox i el PP. Aliança Catalana s'ha abstingut. El portaveu dels populars, Juan Fernández, ha recordat la batalla que el partit ha iniciat contra la reforma, que portaran al Tribunal Constitucional. Ha qualificat la llei de "greu irresponsabilitat" i ha lamentat que es debati sobre aquesta qüestió i no d'altres l'habitatge i la seguretat, i ha criticat que la desafecció ciutadana creix perquè no es parla del que "realment importa als catalans".