17
de juliol
de
2020, 06:36
L'acte fundacional del nou partit de Carles Puigdemont no suposarà la fi de les negociacions amb el PDECat per l'encaix de Junts per Catalunya (JxCat). De fet, l'expresident de la Generalitat i David Bonvehí, líder de la formació hereva de CDC, tenen previst continuar les converses després del 25 de juliol, que és el dia en què es posarà en marxa el nou instrument promogut des de Waterloo amb el suport dels presos de JxCat -Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn-, els exiliats -Toni Comín i Lluís Puig- i desenes de càrrecs electes, institucionals i part del món municipals.
Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, encara hi ha un estret marge per tal que s'eviti la trencadissa dins l'espai de JxCat camí d'unes eleccions que, si la pandèmia no ho evita, apunten a principis de la tardor vinent. Bonvehí i Puigdemont no han deixat d'estar en contacte en les últimes setmanes -van reprendre el contacte directe a principis de mes, just després que la direcció del PDECat rebutgés la proposta d'encaix redactada des de Lledoners-, i ho seguiran estant un cop es fundi el nou partit. Fins i tot hi ha dirigents que assenyalen que "tots dos volen un acord".
Al llarg dels últims dies, per exemple, les trucades i missatges entre els equips negociadors han estat constants. Fins i tot s'han abordat qüestions programàtiques -en essència, que el PDECat veiés reconegut en un document específic el seu posicionament ideològic-, i no s'ha deixat de parlar de la composició de futures direccions, en cas que hi fossin, tot i que el discurs públic de JxCat s'encarrega de negar les quotes. En algun punt de la negociació Bonvehí s'ha ofert per deixar el càrrec al partit, però s'ha anat descartant amb el pas del temps. De portes endins, l'equip hereu de CDC insisteix que és clau veure representat el seu projecte, i per ara no ho veuen garantit.
El problema, en tot cas, és l'encaix. El PDECat continua posant damunt la taula la coalició, però JxCat -així ho ha fet saber Jordi Sànchez, negociador plenipotenciari per encàrrec de Puigdemont- la rebutja perquè suposaria posar quotes des del primer moment. Bonvehí, en la roda de premsa de dimarts -la primera en mesos-, va situar en segon pla la fórmula jurídica que s'ha de trobar i va prioritzar que el "projecte polític" del PDECat es vegi representat a les urnes, ja sigui amb JxCat o bé en solitari. El que sí que es dona pràcticament per descartat és que hi hagi entesa abans del dia 25.
De fet, el consell nacional decisiu pel futur del PDECat que s'havia de celebrar la mateixa jornada o l'endemà ha saltat al dia 30, i no té per què ser definitiu. Fins i tot es comença a tenir en compte una negociació a contrarellotge durant l'agost, tenint en compte que si el president Quim Torra continua endavant amb el seu pla i convoca eleccions per a principis d'octubre, el decret se signaria pels volts del dia 11 del mes vinent i només hi hauria deu dies per registrar una coalició, si fos el cas. A banda, l'agost seria el mes en què s'hauria de triar cap de cartell, plaça que es reserva per a Puigdemont.
Algun dels candidats a acompanyar-lo com a número dos efectiu, com és el cas de Jordi Puigneró, defensen que hi ha d'haver entesa entre tots els sectors, malgrat que la situació s'ha anat enverinant progressivament. La maniobra dels afins a Puigdemont per controlar el partit instrumental Junts per Catalunya a través d'una assemblea telemàtica va encendre els ànims i va suposar una "decepció personal" per a Bonvehí, malgrat que també hi ha dirigents del PDECat que sostenen que el president porta setmanes abonant un pacte i, al mateix temps, alimentant la visió que es produiria un trencament.
En aquest sentit, hi ha figures que poden tenir difícil encaix en cas que s'arribi a un acord, com és el cas de Marc Solsona -que ha estat crític en públic amb Puigdemont-, que va ser ascendit a portaveu de la formació abans de la pandèmia. També hi ha dirigents que sostenen que l'acord es pot encarir -encara més- a partir de dissabte vinent, dia 25, si el moviment de l'expresident agafa velocitat de creuer. Al mateix temps, però, existeix un corrent dins del PDECat que assenyala que en "negociar de tu a tu" es pot tenir una posició de més "fortalesa" quan passi la fundació.
El més probable, tenint en compte que els contagis de coronavirus estan disparats, és que l'assemblea constituent sigui telemàtica. S'hi ha de triar l'esquema de la direcció, els seus integrants i un document d'estratègia política. Els argumentaris interns -publicats per NacióDigital- indiquen que JxCat es vol allunyar de l'etiqueta de partit de "centredreta", i deixen una pista sobre què pot passar amb el PDECat un cop el nou projecte comenci a caminar: "JxCat és una formació de portes obertes i continuarà sent-ho més enllà del 25 de juliol". I la negociació que s'encetarà es farà sota el clima de saber que una trencadissa i anar per separat a les eleccions pot brindar el triomf a ERC.
A banda, l'acte fundacional servirà per conèixer exactament amb quins suports compten Bonvehí i Puigdemont. El lideratge de l'expresident és fort i, en places com Osona té especial ascendència. Malgrat considerar "inqüestionable" el seu paper, el seu president comarcal, Ignasi Puig, assenyala a Osona.com que cal un "esforç" per arribar a un acord. Si arriba, això sí, no serà fins a finals de mes o ja entrat al mes d'agost. L'estiu serà de tot menys tranquil si el país, amb el permís de la crisi sanitària, s'encamina cap a unes eleccions decisives per saber qui ostentarà el poder autonòmic.
Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, encara hi ha un estret marge per tal que s'eviti la trencadissa dins l'espai de JxCat camí d'unes eleccions que, si la pandèmia no ho evita, apunten a principis de la tardor vinent. Bonvehí i Puigdemont no han deixat d'estar en contacte en les últimes setmanes -van reprendre el contacte directe a principis de mes, just després que la direcció del PDECat rebutgés la proposta d'encaix redactada des de Lledoners-, i ho seguiran estant un cop es fundi el nou partit. Fins i tot hi ha dirigents que assenyalen que "tots dos volen un acord".
Al llarg dels últims dies, per exemple, les trucades i missatges entre els equips negociadors han estat constants. Fins i tot s'han abordat qüestions programàtiques -en essència, que el PDECat veiés reconegut en un document específic el seu posicionament ideològic-, i no s'ha deixat de parlar de la composició de futures direccions, en cas que hi fossin, tot i que el discurs públic de JxCat s'encarrega de negar les quotes. En algun punt de la negociació Bonvehí s'ha ofert per deixar el càrrec al partit, però s'ha anat descartant amb el pas del temps. De portes endins, l'equip hereu de CDC insisteix que és clau veure representat el seu projecte, i per ara no ho veuen garantit.
El problema, en tot cas, és l'encaix. El PDECat continua posant damunt la taula la coalició, però JxCat -així ho ha fet saber Jordi Sànchez, negociador plenipotenciari per encàrrec de Puigdemont- la rebutja perquè suposaria posar quotes des del primer moment. Bonvehí, en la roda de premsa de dimarts -la primera en mesos-, va situar en segon pla la fórmula jurídica que s'ha de trobar i va prioritzar que el "projecte polític" del PDECat es vegi representat a les urnes, ja sigui amb JxCat o bé en solitari. El que sí que es dona pràcticament per descartat és que hi hagi entesa abans del dia 25.
De fet, el consell nacional decisiu pel futur del PDECat que s'havia de celebrar la mateixa jornada o l'endemà ha saltat al dia 30, i no té per què ser definitiu. Fins i tot es comença a tenir en compte una negociació a contrarellotge durant l'agost, tenint en compte que si el president Quim Torra continua endavant amb el seu pla i convoca eleccions per a principis d'octubre, el decret se signaria pels volts del dia 11 del mes vinent i només hi hauria deu dies per registrar una coalició, si fos el cas. A banda, l'agost seria el mes en què s'hauria de triar cap de cartell, plaça que es reserva per a Puigdemont.
Algun dels candidats a acompanyar-lo com a número dos efectiu, com és el cas de Jordi Puigneró, defensen que hi ha d'haver entesa entre tots els sectors, malgrat que la situació s'ha anat enverinant progressivament. La maniobra dels afins a Puigdemont per controlar el partit instrumental Junts per Catalunya a través d'una assemblea telemàtica va encendre els ànims i va suposar una "decepció personal" per a Bonvehí, malgrat que també hi ha dirigents del PDECat que sostenen que el president porta setmanes abonant un pacte i, al mateix temps, alimentant la visió que es produiria un trencament.
En aquest sentit, hi ha figures que poden tenir difícil encaix en cas que s'arribi a un acord, com és el cas de Marc Solsona -que ha estat crític en públic amb Puigdemont-, que va ser ascendit a portaveu de la formació abans de la pandèmia. També hi ha dirigents que sostenen que l'acord es pot encarir -encara més- a partir de dissabte vinent, dia 25, si el moviment de l'expresident agafa velocitat de creuer. Al mateix temps, però, existeix un corrent dins del PDECat que assenyala que en "negociar de tu a tu" es pot tenir una posició de més "fortalesa" quan passi la fundació.
El més probable, tenint en compte que els contagis de coronavirus estan disparats, és que l'assemblea constituent sigui telemàtica. S'hi ha de triar l'esquema de la direcció, els seus integrants i un document d'estratègia política. Els argumentaris interns -publicats per NacióDigital- indiquen que JxCat es vol allunyar de l'etiqueta de partit de "centredreta", i deixen una pista sobre què pot passar amb el PDECat un cop el nou projecte comenci a caminar: "JxCat és una formació de portes obertes i continuarà sent-ho més enllà del 25 de juliol". I la negociació que s'encetarà es farà sota el clima de saber que una trencadissa i anar per separat a les eleccions pot brindar el triomf a ERC.
A banda, l'acte fundacional servirà per conèixer exactament amb quins suports compten Bonvehí i Puigdemont. El lideratge de l'expresident és fort i, en places com Osona té especial ascendència. Malgrat considerar "inqüestionable" el seu paper, el seu president comarcal, Ignasi Puig, assenyala a Osona.com que cal un "esforç" per arribar a un acord. Si arriba, això sí, no serà fins a finals de mes o ja entrat al mes d'agost. L'estiu serà de tot menys tranquil si el país, amb el permís de la crisi sanitària, s'encamina cap a unes eleccions decisives per saber qui ostentarà el poder autonòmic.