Carles Puigdemont i Oriol Junqueras s'han enfrontat directament dues vegades a les urnes. En les dues s'hi va imposar el líder de Junts. El desembre del 2017 va obtenir dos escons més que el president d'ERC en les eleccions catalanes convocades sota la vigència del 155, un resultat que va omplir d'eufòria l'estructura encara incipient de l'exili. La primavera del 2019, Puigdemont va obtenir un milió de vots amb una diferència substancial sobre Junqueras, que es presentava al Parlament Europeu des de la presó de Soto del Real i no va poder accedir a la plaça com a eurodiputat. Hi haurà tercer round, amb la Generalitat com a escenari, si els dos principals dirigents de l'independentisme són amnistiats en els propers mesos?
La pregunta té tres vessants: personal, polític i jurídic. Bàsicament perquè, en cas de decaure totes les causes o penes pendents, tant Puigdemont com Junqueras haurien de decidir si volen ser candidats. No es tracta d'una tria lineal, perquè hi poden influir múltiples factors. El 2017, per exemple, l'expresident de la Generalitat no volia presentar-se -així ho havia traslladat a la cúpula postconvergent quan va arribar al càrrec-, però les circumstàncies de la declaració d'independència i del 155 el van empènyer a ser cap de cartell. En el cas del líder d'ERC, quan estava empresonat els republicans van apostar perquè fos candidat a tot arreu. Fins que van arribar les eleccions catalanes i, ja inhabilitat, es va optar per Pere Aragonès.
Això enllaça amb el segon aspecte, que són els termes polítics. Puigdemont va ser número u simbòlic de la llista de Junts el 2021 fent tàndem amb Laura Borràs, i van quedar tercers per darrere del PSC i d'Aragonès. Diverses fonts consultades per Nació assenyalen que, encara que pogués presentar-se, s'inclina per continuar com a eurodiputat. Això vol dir, per tant, que preferiria ser cap de cartell a les eleccions europees del juny del 2024. En el cas de Junqueras, el seu retorn té un condicionant polític: Aragonès, com a president, és un candidat difícilment desplaçable, en la mesura que aspirarà a la reelecció per continuar amb la feina feta.
Què passa amb les qüestions jurídiques? A hores d'ara, Junqueras està inhabilitat -l'indult va ser parcial i li va perdonar només la pena de presó, però continua sense poder ostentar cap càrrec públic- i Puigdemont, un cop perduda la immunitat, es troba pendent d'una possible euroordre. El jutge del Suprem pot enviar-ne una de nova un cop constati que l'expresident no ha sol·licitat recuperar la immunitat de manera cautelar. Si això passa, els advocats del líder de Junts tenen previstos els passos a seguir, però Llarena haurà de calibrar bé la decisió. Aquesta és la situació actual. Si hi ha amnistia, quan els tribunals l'apliquin, els suposats delictes derivats de l'1-O queden esborrats. També les inhabilitacions i amenaces d'extradició.
No serà tan ràpid com els indults
L'amnistia no és una mesura tan senzilla com els indults. El govern espanyol va aprovar la mesura de gràcia un 22 de juny i just l'endemà els presos polítics sortien de la presó. Amb una llei que acabi amb la repressió del procés, els tempos són més incerts. Assumint que les parts arriben a un acord, aquesta proposició de llei s'ha de portar al Congrés, que l'haurà d'aprovar amb majoria absoluta. El Senat, al seu torn, la tombarà, perquè el PP hi té majoria absoluta, i el text tornarà al Congrés per a l'aprovació definitiva. Un cop es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), la llei entrarà en vigor. És pràcticament inviable que això es pugui fer abans de la investidura de Sánchez, com volia Junts.
Un cop la llei entri en vigor, Puigdemont podrà tornar a Catalunya i Junqueras deixarà d'estar inhabilitat? No encara. Una amnistia l'han d'aplicar els tribunals o bé d'ofici o bé a petició de les parts. Mentre els tribunals implicats -del Suprem, a l'Audiència Nacional, el TSJC o el jutja 13, entre d'altres- estudien la nova norma, el PP ja ha anunciat que presentarà recurs al Tribunal Constitucional (TC). Aquest, però, no té caràcter suspensiu. Això vol dir que no deixa en suspens la llei a l'espera de saber si passa el filtre de constitucionalitat. Els tribunals, però, tenen un altre mecanisme que podria ajornar l'aplicació de l'amnistia: presentar una qüestió d'inconstitucionalitat.
L'aplicació de l'amnistia es pot ajornar
Aquest mecanisme es pot utilitzar quan un jutge o tribunal que ha d'aplicar una llei té dubtes sobre la seva constitucionalitat. Si el Suprem, per exemple, no té clar que l'amnistia encaixi dins de la Constitució, podria presentar una qüestió d'inconstitucionalitat al TC. Això no paralitza l'entrada en vigor de l'amnistia, però sí que en suspendria l'aplicació en el procés judicial concret. És a dir, si el Suprem pregunta al TC sobre la constitucionalitat de l'amnistia, aquesta no es podria aplicar al cas de Puigdemont i Junqueras, almenys fins que el TC no digui si admet a tràmit la qüestió d'inconstitucionalitat, o bé fins que es pronunciï definitivament sobre l'encaix de la norma.
Els jutges podrien utilitzar també la qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per retardar l'aplicació de l'amnistia. Tindria efectes similars als de la qüestió d'inconstitucionalitat: no suspendria la llei, però sí que en paralitzaria l'aplicació al procés judicial concret. Aquesta opció, però, és menys probable, segons les fonts jurídiques consultades per Nació. D'una banda, perquè no hauria d'entrar en joc el dret europeu en el cas d'una amnistia i, de l'altra, perquè implicaria que els jutges espanyols cedissin "sobirania" a la justícia europea en una carpeta sensible.
Aquests dos mecanismes, així com la mateixa anàlisi que els jutges faran de la llei, farà que l'aplicació de l'amnistia no sigui immediata. Alhora, l'última paraula la tindrà el Tribunal Constitucional quan hagi de validar la constitucionalitat de la norma. Es pot donar la circumstància que ja s'hagi començat a aplicar en alguns casos abans que l'alt tribunal dicti sentència. Malgrat les majories actuals, el criteri dels jutges és incert. En tot cas, quan la llei s'apliqui a Puigdemont i Junqueras, tots dos seran plenament lliures per ser candidats i tornar a competir cara a cara a les urnes. La decisió, per primera vegada en més de sis anys, ja no estarà condicionada pels jutges i s'haurà de prendre per criteris personals i polítics, però no jurídics.