16
de juliol
de
2018, 22:05
Actualitzat:
17
de juliol,
10:12h
El 27 d'octubre passat l'independentisme va proclamar una República que mai es va implementar. La via unilateral empresa topava amb dues realitats: la repressió de l'Estat en forma de presos polítics i exiliats; i un independentisme consolidat com per mantenir la majoria parlamentària però incapaç de trencar la barrera del 50% dels vots. Des d'aleshores, Junts per Catalunya, ERC i la CUP han exhibit discrepàncies estratègiques a l'hora de reorientar un camí cap a la República totalment marcat pels tribunals en què tots han acabat reivindicant que cal ser més. El moll de l'os està en el com. És en aquest context que el president a l'exili Carles Puigdemont gesta la Crida Nacional per la República, un nou espai polític que neix amb vocació d'"unitat sobiranista i republicana".
Puigdemont ha ordit la plataforma liderada per l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, al marge del PDECat i decidirà com s'articula -si com a partit o coalició- en una convenció constituent a la tardor. El manifest que s'ha fet públic aquest vespre comptava ja amb 3.500 adhesions dues hores després del seu llançament. No és innocu que Puigdemont hagi fet aquest moviment quan falten quatre dies de l'inici de l'assemblea del partit que lidera Marta Pascal. L'objectiu que persegueix és forjar un espai capaç d'anar més enllà de les sigles del PDECat amb una única estratègia, que tingui com a horitzó la consecució de la República catalana. La unilateralitat no queda descartada en la consecució d'aquesta fita. ERC ja ha deixat clar que no se sent interpel·lada pel que considera una "recomposició de l'espai del centre-dreta independentista".
Pascal i Senserrich, a les últimes files
La posada en escena de tot plegat s'ha traduït en un Ateneu Barcelonès ple a vessar i un Puigdemont reclamant la construcció d'un instrument que deixi enrere eines "caducades" mentre Pascal i la portaveu del PDECat, Maria Senserrich, se l'escoltaven des de l'antepenúltima fila de l'acte. Sense referir-s'hi explícitament, Puigdemont ha subratllat que "no hi sobra ningú" i que tothom serà "benvingut" al nou espai. El partit hereu de l'antiga Convergència ja ha evidenciat aquest dilluns que es veu arrossegat per la iniciativa. Al PDECat s'han limitat a subratllar que volien escoltar Puigdemont per explorar l'"encaix" en el nou moviment amb la voluntat compartida d'"eixamplar" el sobiranisme. Pascal és conscient que no està, en aquests moments, en condicions de forçar un pols amb el president a l'exili.
La pluralitat ideològica, la transversalitat i la unitat són, segons Puigdemont, el trident per garantir l'èxit del seu projecte. Un "èxit" del qual, ha assegurat el president de la Generalitat, Quim Torra, en dependrà la "sort del país" en els pròxims mesos. La Crida Nacional per la República és germana d'altres plataformes, com el Moviment 1-O i Junts per la República, creades amb Puigdemont com a referent polític.
Sànchez ha fet arribar un missatge via carta en el qual ha demanat "ser generosos i sumar voluntats". L'exlíder de l'ANC ha puntualitzat que aquesta "no és una crida per sumar partits ni per refundar cap partit ni espai", sinó per aplegar persones des de la "transversalitat". No s'ha oblidat de llançar un missatge que tenia especialment ERC com a destinatària: "Faig la crida a que persones que ens sentim d'esquerres ens hi sumem".
La incomoditat del PDECat
És evident que, per molt que el PDECat intenti emmarcar-ho en el projecte ja esbossat pel president a l'exili des de fa mesos, el moviment de Puigdemont incomoda el partit. De fet, Crida Nacional per la República no deixa de ser una opa a les sigles hereves de l'antiga Convergència i, en menor mesura, també a ERC. L'aposta dels republicans és mirar-s'ho des de la barrera. Des del partit liderat per Oriol Junqueras entenen que, per separat, l'independentisme suma més.
L'escenari al PDECat és més complex. La direcció de Pascal ha registrat Junts per Catalunya com a partit polític per presentar-se a les municipals, però el moviment de Puigdemont va en la línia d'emancipar-se dels quadres de comandament del seu partit. De fet, tal com va avançar NacióDigital, va decidir rebutjar la presidència del PDECat amb l'argument que volia centrar-se en la seva defensa. Durant l'acte de presentació, el president a l'exili ha assegurat que molts dels "ingredients" de Junts per Catalunya segueixen sent "vàlids, vigents i útils", però ha advertit que cal "buscar una manera diferent" de fer política i saber "interpretar les aspiracions" de la societat catalana. És, en definitiva, la manera de verbalitzar que vol preservar el nou projecte de la capacitat d'influència de la direcció del PDECat.
El paper dels presos i els exiliats
En l'assemblea nacional d'aquest cap de setmana, Pascal busca integrar a la direcció del seu partit els presos polítics i els exiliats mentre que l'aposta de Puigdemont és que s'allotgin en el nou espai que impulsa amb el suport de diputats independents de JxCat. Aquesta setmana Pascal visitarà la presó de Lledoners, on podrà conèixer de primera mà de Jordi Sànchez quines són les intencions de la plataforma que liderà l'expresident de l'ANC amb Puigdemont.
Serà clau el paper que pugui jugar la Crida Nacional per la República si s'acaben avançant unes eleccions catalanes fent-les coincidir amb la celebració del judici als processats per rebel·lió. Però l'espai capitanejat per Puigdemont també es presenta quan falta menys d'un any per a les municipals del 2019, fent bandera del mandat de l'1-O. Caldrà veure fins a quin punt les seves intencions són o no acabar capitalitzant, també, les candidatures territorials que el PDECat està impulsant des de fa mesos, ara amb la marca de JxCat.
Puigdemont ha ordit la plataforma liderada per l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, al marge del PDECat i decidirà com s'articula -si com a partit o coalició- en una convenció constituent a la tardor. El manifest que s'ha fet públic aquest vespre comptava ja amb 3.500 adhesions dues hores després del seu llançament. No és innocu que Puigdemont hagi fet aquest moviment quan falten quatre dies de l'inici de l'assemblea del partit que lidera Marta Pascal. L'objectiu que persegueix és forjar un espai capaç d'anar més enllà de les sigles del PDECat amb una única estratègia, que tingui com a horitzó la consecució de la República catalana. La unilateralitat no queda descartada en la consecució d'aquesta fita. ERC ja ha deixat clar que no se sent interpel·lada pel que considera una "recomposició de l'espai del centre-dreta independentista".
Pascal i Senserrich, a les últimes files
La posada en escena de tot plegat s'ha traduït en un Ateneu Barcelonès ple a vessar i un Puigdemont reclamant la construcció d'un instrument que deixi enrere eines "caducades" mentre Pascal i la portaveu del PDECat, Maria Senserrich, se l'escoltaven des de l'antepenúltima fila de l'acte. Sense referir-s'hi explícitament, Puigdemont ha subratllat que "no hi sobra ningú" i que tothom serà "benvingut" al nou espai. El partit hereu de l'antiga Convergència ja ha evidenciat aquest dilluns que es veu arrossegat per la iniciativa. Al PDECat s'han limitat a subratllar que volien escoltar Puigdemont per explorar l'"encaix" en el nou moviment amb la voluntat compartida d'"eixamplar" el sobiranisme. Pascal és conscient que no està, en aquests moments, en condicions de forçar un pols amb el president a l'exili.
La pluralitat ideològica, la transversalitat i la unitat són, segons Puigdemont, el trident per garantir l'èxit del seu projecte. Un "èxit" del qual, ha assegurat el president de la Generalitat, Quim Torra, en dependrà la "sort del país" en els pròxims mesos. La Crida Nacional per la República és germana d'altres plataformes, com el Moviment 1-O i Junts per la República, creades amb Puigdemont com a referent polític.
Sànchez ha fet arribar un missatge via carta en el qual ha demanat "ser generosos i sumar voluntats". L'exlíder de l'ANC ha puntualitzat que aquesta "no és una crida per sumar partits ni per refundar cap partit ni espai", sinó per aplegar persones des de la "transversalitat". No s'ha oblidat de llançar un missatge que tenia especialment ERC com a destinatària: "Faig la crida a que persones que ens sentim d'esquerres ens hi sumem".
La incomoditat del PDECat
És evident que, per molt que el PDECat intenti emmarcar-ho en el projecte ja esbossat pel president a l'exili des de fa mesos, el moviment de Puigdemont incomoda el partit. De fet, Crida Nacional per la República no deixa de ser una opa a les sigles hereves de l'antiga Convergència i, en menor mesura, també a ERC. L'aposta dels republicans és mirar-s'ho des de la barrera. Des del partit liderat per Oriol Junqueras entenen que, per separat, l'independentisme suma més.
L'escenari al PDECat és més complex. La direcció de Pascal ha registrat Junts per Catalunya com a partit polític per presentar-se a les municipals, però el moviment de Puigdemont va en la línia d'emancipar-se dels quadres de comandament del seu partit. De fet, tal com va avançar NacióDigital, va decidir rebutjar la presidència del PDECat amb l'argument que volia centrar-se en la seva defensa. Durant l'acte de presentació, el president a l'exili ha assegurat que molts dels "ingredients" de Junts per Catalunya segueixen sent "vàlids, vigents i útils", però ha advertit que cal "buscar una manera diferent" de fer política i saber "interpretar les aspiracions" de la societat catalana. És, en definitiva, la manera de verbalitzar que vol preservar el nou projecte de la capacitat d'influència de la direcció del PDECat.
El paper dels presos i els exiliats
En l'assemblea nacional d'aquest cap de setmana, Pascal busca integrar a la direcció del seu partit els presos polítics i els exiliats mentre que l'aposta de Puigdemont és que s'allotgin en el nou espai que impulsa amb el suport de diputats independents de JxCat. Aquesta setmana Pascal visitarà la presó de Lledoners, on podrà conèixer de primera mà de Jordi Sànchez quines són les intencions de la plataforma que liderà l'expresident de l'ANC amb Puigdemont.
Serà clau el paper que pugui jugar la Crida Nacional per la República si s'acaben avançant unes eleccions catalanes fent-les coincidir amb la celebració del judici als processats per rebel·lió. Però l'espai capitanejat per Puigdemont també es presenta quan falta menys d'un any per a les municipals del 2019, fent bandera del mandat de l'1-O. Caldrà veure fins a quin punt les seves intencions són o no acabar capitalitzant, també, les candidatures territorials que el PDECat està impulsant des de fa mesos, ara amb la marca de JxCat.
Manifest de la Crida Nacional by naciodigital on Scribd