Un cop
resoltes les eleccions a Galícia, amb patacada inclosa per al
PSOE, arrenca definitivament el compte enrere per desbloquejar la
llei d'amnistia. Amb la pròrroga sol·licitada pels socialistes, el rellotge marca com a data límit el 7 de març per arribar a una entesa que permeti a
Pedro Sánchez i a
Junts posar-se d'acord amb la norma més important de la legislatura. Serà possible una entesa que hi doni continuïtat a la legislatura? Els equips negociadors -que mantenen contactes diaris, amb
Carles Puigdemont i
Gonzalo Boye al comandament i amb
Jordi Turull i
Míriam Nogueras amb pes específic- no donen res per trencat, però tampoc res per tancat. Existeix cert vertigen i es fa difícil de preveure quin serà el desllorigador.
Aquestes són les incògnites que han d'aïllar el PSOE i Junts en les properes setmanes en un context marcat per la
resistència d'Alberto Núñez Feijóo i del PP -per aquest ordre- en les eleccions gallegues, que anticipa més oposició a una norma que s'ha allargat més del previst.
Aplicació immediata de l'amnistia
A les files de Junts insisteixen fa setmanes que l'acord signat per la investidura de Sánchez implica que l'amnistia sigui d'aplicació immediata. Això vol dir que, tan bon punt estigui validada pel
Congrés dels Diputats -
es va tombar fa tres setmanes pel rebuig inicial del partit de Puigdemont-, passi pel
Senat i torni al Congrés després del veto del PP a la cambra alta, totes les persones amb causes pendents vinculades al procés puguin ser amnistiades. Una circumstància que no està garantida, en la mesura que la judicatura té marge per allargar els terminis. "Si la llei no es pot aplicar, no val la pena votar-la", reflexionen a Junts.
Inclusió del terrorisme
La inquietud sobre la plausibilitat de la llei s'ha estès després que jutges com
Manuel García-Castellón -
Tsunami Democràtic- i
Joaquín Aguirre -
trama russa- s'hagin esforçat els últims mesos a vincular Puigdemont amb el terrorisme i amb l'alta traïció, dos delictes que no formaven part de la versió de l'amnistia que va sortir de la comissió de Justícia del Congrés -on ara es torna a debatre- i que va ser tombada pel ple del Congrés. "Tots els encausats ja es podrien acollir a la llei tal com està redactada", sostenen al PSOE, mentre que a Junts insisteixen que no hi ha suficients garanties. Els socialistes no volen tocar més la norma -ERC no els ho està exigint, a risc de deixar fora alguns dels seus dirigents-, però Junts
no en té prou.
Marge per reformar el codi penal?
Junts vol retocar més la llei, però el PSOE no. Si no hi ha possibilitat d'entesa per modificar l'amnistia, el desllorigador es pot trobar al voltant de la llei. Noms com
Jaume Asens han posat sobre la taula reformes en aquest sentit. La proposta de l'advocat i membre de Sumar passa per
reformar el delicte de terrorisme per acotar-lo millor a les actuacions que realment són actes terroristes. Aquesta proposta, ara com ara, no genera consens. En un altre moment, el PSOE va plantejar
modificar els períodes d'instrucció a la llei d'enjudiciament criminal, però també ha quedat aparcada. L'exemple més recent de reforma del codi penal -ERC i PSOE van derogar la sedició i modificar la malversació-
va tenir resultats desiguals. Una majoria que trontolla
Si l'amnistia decau, la legislatura espanyola queda
molt tocada. Sánchez ha assumit un cost alt amb la tramitació de la norma -els adversaris sempre li recorden que s'hi oposava amb vehemència abans que Puigdemont fos decisiu-, i en les primeres eleccions celebrades en el nou marc el PSOE -i també Sumar-
han registrat una davallada sense pal·liatius. Junts insisteix que no es casa amb ningú, que
no forma part del bloc governamental i tampoc de l'oposició, però al mateix temps sap que només amb Sánchez a la Moncloa es pot obtenir l'amnistia. I que una caiguda del govern espanyol pot comportar, eventualment, una cita amb les urnes en què el PP i Vox tornin a optar a la majoria absoluta. Les dues properes setmanes seran decisives.
