Qui és qui en la guerra interna de la Fiscalia pel cas Tsunami

Setmana convulsa a la Fiscalia. El cas Tsunami Democràtic amenaça de fracturar l'organisme, que no és capaç ara com ara de definir un criteri unitari sobre si hi ha terrorisme o no, i sobre si cal investigar Carles Puigdemont. El fiscal encarregat de la causa a l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, creu que la instrucció de Manuel García Castellón és "incoherent" i no justifica el delicte de terrorisme ni obrir una investigació contra l'expresident. Al Tribunal Suprem, les posicions varien, però la majoria de fiscals sí que veuen indicis per imputar el líder de Junts per aquest delicte. L'última paraula la tindrà la tinent fiscal de l'alt tribunal, de l'òrbita progressista i propera al fiscal general de l'Estat, al centre de totes les mirades per quin paper tindrà a l'hora de fixar posició.

La causa de Tsunami no és una causa qualsevol. Afecta dirigents destacats del moviment independentista i corre el risc de quedar fora de l'amnistia per la manera com el jutge García Castellón retorça els fets. En plenes negociacions sobre la llei, amb una intensa pressió judicial, declaracions i acusacions d'ingerències, el fiscal general Álvaro García Ortiz ha hagut d'apujar el to: el criteri de la Fiscalia encara no està definit. Un missatge dur als fiscals del Suprem, que sí que han marcat la seva posició i que pressionen perquè l'alt tribunal es quedi una carpeta clau del procés. Sigui quina sigui la decisió final, hi haurà tensions i retrets creuats. A la Moncloa interessa que l'acusació de terrorisme no tingui força, però el Suprem tindrà l'última paraula i li pot interessar recuperar el protagonisme.

El magistrat Juan Ramon Berdugo, membre del tribunal de l'1-O, serà l'encarregat de dir si el Suprem s'ha de quedar la causa, i el seu criteri l'haurà de revisar la sala penal, que presideix Manuel Marchena. Hi ha diversos escenaris possibles, independentment del criteri de la Fiscalia. El Suprem pot acceptar el procediment contra Puigdemont, però sempre és millor tenir el fiscal a favor. També pot dir que no ho veu clar i retornar la causa a l'Audiència Nacional. En aquest cas, pot esmenar la investigació de García Castellón i posar en dubte la tesi del terrorisme, o bé instar-lo a practicar més diligències abans de tornar a plantejar que sigui l'alt tribunal qui es faci càrrec del procediment. Abans, però, la Fiscalia es troba en ple conflicte intern, i aquests en són els protagonistes:

 

Álvaro García Ortiz, al punt de mira

Álvaro García Ortiz és el fiscal general de l'Estat, designat pel Ministeri de Justícia, i és qui té tota la pressió ara mateix. Aquesta setmana se l'ha acusat d'intentar influir per condicionar el criteri del fiscal Álvaro Redondo i descartar el terrorisme de Tsunami. Ell ho nega, però és cert que al govern espanyol li interessa que la causa per les protestes de la sentència no corri el risc de quedar fora de l'amnistia, de cara a mantenir l'estabilitat de la legislatura.

En aquest sentit, el paper de la Fiscalia -que fins ara no ha vist terrorisme- és important. García Ortiz ha destacat que el criteri del ministeri públic encara no està definit, un missatge dirigit als fiscals del Tribunal Suprem, i ha garantit que hi haurà "unitat de criteri" i prevaldrà el principi de jerarquia. La "intenció" del fiscal general és respectar el que digui la Fiscalia del Suprem, malgrat que l'estatut orgànic del ministeri fiscal li permet tenir l'última paraula. Passi el que passi, totes les mirades aniran cap a ell.

 

Ángeles Sánchez-Conde, l'informe final

"No es deixa pressionar", diuen persones que la coneixen. El punt de mira se centra ara en Ángeles Sánchez-Conde, la tinent fiscal del Tribunal Suprem, superior jeràrquica dels fiscals de l'alt tribunal i número 2 de la Fiscalia, just per sota de García Ortiz. Com que hi ha discrepàncies entre els fiscals en cap de la junta de fiscals -Fidel Cadena i Joaquín Sánchez-Covisa-, la decisió l'haurà de prendre la seva superior en un nou informe definitiu que definirà el criteri de la Fiscalia del Suprem. Progressista i de confiança del fiscal general García Ortiz i l'exfiscal general i exministra Dolores Delgado, s'enfronta ara al repte difícil d'unificar el criteri de la Fiscalia sobre Tsunami. Si fa un informe contrari al criteri dels fiscals del Suprem, això pot tensar encara més la situació interna a la Fiscalia, per la sospita que haurà estat influenciada per la Moncloa. "Deixin treballar en pau", va dir dimecres el fiscal general de l'Estat, que almenys en públic ha dit que respectarà el criteri que marqui Sánchez Conde.

 

Fidel Cadena, qui coneix el primer esborrany

Fidel Cadena és un dels fiscals estrella del Tribunal Suprem. Conegut per la seva duresa contra l'independentisme -encara avui sosté que hi havia rebel·lió en els fets de l'1-O-, va conèixer de manera extraoficial el primer esborrany -un document de treball privat i confidencial- del fiscal Redondo sobre Tsunami, en què no veia indicis de terrorisme. Més endavant, el document es va filtrar a la premsa. El criteri final va ser tot el contrari: no hi ha terrorisme ni motius per investigar Puigdemont. Cadena és fiscal en cap de la sala penal del Suprem i a la reunió de la junta de fiscals es va oposar a l'informe de Redondo: va defensar que hi ha indicis de terrorisme i està justificat investigar Puigdemont. Aquesta va ser la posició majoritària a la reunió de fiscals del Suprem, entre els quals també hi havia Javier Zaragoza i Consuelo Madrigal, protagonistes del judici de l'1-O i propers a Cadena.

 

Joaquín Sánchez-Covisa, l'altre cap dels fiscals

Menys conegut per l'independentisme, però també un dels noms destacats a la Fiscalia, és Joaquín Sánchez-Covisa. Com Cadena, també és fiscal en cap de la sala penal del Suprem. A diferència del seu col·lega, ell no va rebre el primer esborrany de Redondo. A la reunió de la junta de fiscals de dimecres, va votar a favor de l'informe sobre Tsunami i Puigdemont. Segons ell, no hi ha indicis de terrorisme ni tampoc motius suficients per obrir una investigació a l'expresident. Aquesta discrepància entre Cadena i Sánchez-Covisa explica que la carpeta hagi anat a parar a la taula de la tinent fiscal del Suprem.

 

Álvaro Redondo, el canvi de criteri sospitós

El nom de la setmana. Álvaro Redondo és un fiscal de perfil baix del Tribunal Suprem, i el dia 23 de gener va saber que era l'encarregat de marcar la posició de la Fiscalia en la causa de Tsunami. En un primer moment, va considerar que hi havia indicis de terrorisme. Aquest primer esborrany el va enviar, de manera extraoficial, a un dels seus superiors, el fiscal Cadena. Amb el pas dels dies, va analitzar més exhaustivament l'exposició raonada del jutge García Castellon i va canviar de criteri. La clau? Els controladors aeris del Prat. L'informe que va elevar a la junta de fiscals defensava que no hi havia terrorisme ni era procedent obrir una investigació contra Puigdemont. Els dos documents -l'esborrany i l'informe final- es van filtrar a la premsa, cosa que va enrarir l'ambient de la reunió de la junta de fiscals. Redondo insisteix que no ha rebut pressions del fiscal general de l'Estat, malgrat que van mantenir una breu trobada un cop el fiscal ja havia conclòs que no hi havia terrorisme. Les explicacions durant la junta de fiscals no van convèncer els seus companys, que li van tombar l'informe.

 

Salvador Viada, la greu acusació de "155 encobert"

El fiscal Salvador Viada és qui exemplifica de manera més clara la mala maror interna a la Fiscalia per la causa de Tsunami. Just l'endemà de la reunió, va concedir una entrevista a Onda Cero en què va denunciar obertament un "155 encobert" al ministeri fiscal per condicionar el criteri sobre Puigdemont i les protestes de la sentència. Viada, que creu que hi ha indicis de terrorisme i que s'ha d'investigar l'expresident, va alertar de pressions i ingerències, i va donar per fet que el criteri final de la Fiscalia serà alineat amb la tesi del govern espanyol, verbalitzada per Pedro Sánchez fa uns dies, en el que es pot interpretar un missatge cap a Junts perquè votin a favor de l'amnistia. Les greus acusacions de Viada van ser criticades pel fiscal general de l'Estat, que li va retreure que expliqués detalls de la reunió dels fiscals als mitjans. "És una anomalia", va dir.

 

Miguel Ángel Carballo, l'expert que no veu terrorisme

Quin criteri prevaldrà, el del fiscal Redondo o el dels fiscals del Suprem? Una posició a tenir en compte és la del fiscal que més coneix la causa: Miguel Ángel Carballo. El fiscal de l'Audiència Nacional, especialista en terrorisme, fa temps que nega que hi hagi indicis d'aquest delicte en la causa de Tsunami. No és sospitós de ser amic de l'independentisme -acusa per terrorisme els CDR, va demanar presó pel Govern i veia rebel·lió en la causa contra Trapero-, però en les protestes de la sentència s'ha enfrontat durament a les tesis de García Castellón. Aquesta setmana, el fiscal general de l'Estat ha destacat el seu posicionament, en contraposició amb la línia marcada pels fiscals del Suprem, que només coneixen l'exposició raonada de García Castellón, que mira de sostenir que Tsunami és una organització terrorista liderada per Puigdemont.