La represa de la taula de diàleg dimecres passat i els indults als presos polítics evidencien que els moments més àlgids del procés han quedat en un segon pla. La repressió derivada dels fets de la tardor de 2017, però, continua ben viva, amb diverses causes obertes contra els protagonistes d'aquella etapa i també contra activistes independentistes. Fa pocs dies, la Fiscalia reactivava la persecució contra Tamara Carrasco i l'Audiència Nacional processava per terrorisme els CDR de l'operació Judes. La repressió, doncs, persisteix i afecta la segona fila del moviment i també la seva base social. És el cas dels protagonistes dels fets del 20 de setembre, que fa quatre anys va ser el tret de sortida als dies més intensos del procés que van culminar amb l'1 d'octubre i la declaració unilateral d'independència. La resta de la història és ben coneguda.
[intext1]
L'operació Anubis -aquest és el nom que va posar la Guàrdia Civil al dispositiu per torpedinar els preparatius del referèndum el dia 20 de setembre- es va traduir en 14 alts càrrecs detinguts, principalment del Departaments d'Economia, que en aquell moment pilotava Oriol Junqueras i era l'encarregat d'organitzar el referèndum, i relacionats amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), que també tenia reservat un paper important en l'organització i execució del referèndum. Per ordre del jutge Juan Antonio Ramírez Suñer, agents de la Guàrdia Civil van irrompre en edificis de la Generalitat i es van endur detinguts alguns dels implicats -segons la investigació- en els preparatius de la votació. Alguns d'ells van passar la nit al calabós, pràcticament incomunicats, abans de declarar.
[nointext]
Aquella operació contra l'independentisme va motivar la concentració a Economia, que l'Estat va aprofitar per justificar la querella per sedició contra els dirigents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que acabarien empresonats poques setmanes després. Han passat quatre anys i la causa que va pilotar el jutjat d'instrucció 13 de Barcelona continua pendent de judici. Més enllà dels detinguts aquell dia, els processats pugen fins a la trentena pels delictes de malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació. A principis d'estiu va haver-hi encara noves declaracions a la Ciutat de la Justícia, i a dia d'avui el cas està pendent de la data del judici. Què se n'ha fet dels detinguts d'aquella jornada? Ho repassem.
[intext2]
[seguiment2]612[/seguiment2]
[intext3]
Què se n'ha fet dels detinguts del 20-S quatre anys després?
Política
Els afectats per l'operació Anubis, el tret de sortida de la repressió contra el procés, continuen pendents de judici
- Alguns dels processats al jutjat 13 de Barcelona -
- ACN
- Josep Maria Jové i Lluís Salvadó després de ser detinguts el setembre de 2017 -
- ACN
ARA A PORTADA
-
Política Sánchez i Feijóo, un cara a cara per mobilitzar amb l'habitatge i la corrupció de fons Ferran Casas i Manresa | Neus Climent
-
-
Política Segona entrega de Puigdemont a «El Mundo»: la «por» a Vox i una foto amb Sánchez Oriol March
-
-
Política Tots els dits assenyalen Gonzalo Boye per l'aparició de Puigdemont a «El Mundo» Oriol March
Publicat el
19 de setembre de 2021 a
les 16:00
Et pot interessar
-
Política
«Espanya decideix el 29-N si se suïcida»: el terratrèmol Ayuso sacseja la Plaça Artós
-
Política
Illa situa Junts «al mig de PP i Vox»: «Perjudica Catalunya»
-
Política
Caladors
-
Política
L'escenari d'un govern PP-Vox accentua les diferències a l'Església espanyola
-
Política
Què hi ha de cert en la promesa de Feijóo de construir un milió d'habitatges?
-
Política
Els empadronaments irregulars no proven un frau electoral: per a votar el 29-N cal tenir nacionalitat espanyola
