10
de maig
de
2018, 20:48
Actualitzat:
13
de maig,
12:18h
Quim Torra (Blanes, 1962) era un dels candidats de Junts per Catalunya més ben vistos pel conjunt de l'independentisme. La seva trajectòria l'avala com un dels independents més independents del grup de Junts per Catalunya, ben considerat per ERC, la CUP, les entitats sobiranistes i que, paradoxalment, només generaria cert recel en el nucli dur de l'antiga CDC.
La seva aposta per la unitat independentista, per damunt dels partidismes, es va evidenciar quan es va erigir com un dels ideòlegs de la proposta, com a dirigent d'Òmnium, de la candidatura cívica sense partits per presentar-se a les eleccions plebiscitàries del 27-S del 2015. Aquesta iniciativa va rebre l'aval de tot l'arc polític i social sobiranista, excepte el del llavors president de la Generalitat, Artur Mas, i el seu partit, que no volia renunciar a participar als comicis -i que al final va aconseguir forçar la llista de Junts pel Sí-.
Advocat, editor i escriptor, Torra només ha militat a Reagrupament -és el cunyat de qui va ser secretària general del partit ara integrat al PDECat, Rut Carandell- i no s'ha significat ideològicament de forma marcada a nivell social, malgrat que se'l podria definir com a democristià i humanista, com el seu admirat Manuel Carrasco i Formiguera, fundador d'Unió durant la Segona República. Precisament perquè el defineix quasi en exclusiva el seu independentisme i per la vehemència d'algunes de les seves asseveracions en aquest sentit, sectors dels comuns recelaven d'una possible presidència seva.
En canvi, el candidat avalat per Carles Puigdemont també va intentar ser fitxat pel líder d'ERC, Oriol Junqueras, que el va voler situar com a cap de llista per Girona a les eleccions estatals del 2011 a la demarcació de Girona, per bé que la cúpula del seu partit en aquella demarcació ho va vetar quan ell ja havia acceptat. Posteriorment, va presidir Òmnium uns mesos del 2015 -entre Muriel Casals i Jordi Cuixart-, situant l'entitat fora de la lluita partidista i evitant conflictes en un període convuls, i el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, el va nomenar el 2016 director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis.
Llarga trajectòria professional i social
De caràcter patidor pel que fa al desenvolupament del procés, prové d'una llarga trajectòria en el sector privat que el va portar a treballar a Zuric com a executiu d'una multinacional d'assegurances i, en tornar a Catalunya, va fundar el 2008 l'editorial A Contra Vent, especialitzada en narrativa i escrits de la Segona República i l'exili. L'any següent, va rebre el premi Carles Rahola d'assaig per l'obra "Viatge involuntari a la Catalunya impossible" i el 2011 va ser escollit president de l'associació Sobirania i Justícia, membre del consell permanent de l'ANC i, a nivell laboral, gerent de l'empresa municipal barcelonina Foment de Ciutat Vella.
Una de les principals tasques dels darrers anys la va fer com a director del Born Centre Cultural, des d'on es va encarregar de posar-lo a punt per a l'obertura i va encarregar-se'n fins la victòria d'Ada Colau a les eleccions de Barcelona, quan va deixar el càrrec. També ha col·laborat a nombrosos mitjans, com la revista Esguard o el NacióDigital i és director des del 2015 de la Revista de Catalunya. L'any passat, però, va fer un pas més quan Puigdemont el va convèncer per formar part de la seva candidatura per al 21-D, i previsiblement encara n'haurà de fer un altre la setmana vinent, potser el més important fins ara.
La seva aposta per la unitat independentista, per damunt dels partidismes, es va evidenciar quan es va erigir com un dels ideòlegs de la proposta, com a dirigent d'Òmnium, de la candidatura cívica sense partits per presentar-se a les eleccions plebiscitàries del 27-S del 2015. Aquesta iniciativa va rebre l'aval de tot l'arc polític i social sobiranista, excepte el del llavors president de la Generalitat, Artur Mas, i el seu partit, que no volia renunciar a participar als comicis -i que al final va aconseguir forçar la llista de Junts pel Sí-.
Advocat, editor i escriptor, Torra només ha militat a Reagrupament -és el cunyat de qui va ser secretària general del partit ara integrat al PDECat, Rut Carandell- i no s'ha significat ideològicament de forma marcada a nivell social, malgrat que se'l podria definir com a democristià i humanista, com el seu admirat Manuel Carrasco i Formiguera, fundador d'Unió durant la Segona República. Precisament perquè el defineix quasi en exclusiva el seu independentisme i per la vehemència d'algunes de les seves asseveracions en aquest sentit, sectors dels comuns recelaven d'una possible presidència seva.
Quim Torra, en una intervenció al Parlament. Foto: Adrià Costa
En canvi, el candidat avalat per Carles Puigdemont també va intentar ser fitxat pel líder d'ERC, Oriol Junqueras, que el va voler situar com a cap de llista per Girona a les eleccions estatals del 2011 a la demarcació de Girona, per bé que la cúpula del seu partit en aquella demarcació ho va vetar quan ell ja havia acceptat. Posteriorment, va presidir Òmnium uns mesos del 2015 -entre Muriel Casals i Jordi Cuixart-, situant l'entitat fora de la lluita partidista i evitant conflictes en un període convuls, i el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, el va nomenar el 2016 director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis.
Llarga trajectòria professional i social
De caràcter patidor pel que fa al desenvolupament del procés, prové d'una llarga trajectòria en el sector privat que el va portar a treballar a Zuric com a executiu d'una multinacional d'assegurances i, en tornar a Catalunya, va fundar el 2008 l'editorial A Contra Vent, especialitzada en narrativa i escrits de la Segona República i l'exili. L'any següent, va rebre el premi Carles Rahola d'assaig per l'obra "Viatge involuntari a la Catalunya impossible" i el 2011 va ser escollit president de l'associació Sobirania i Justícia, membre del consell permanent de l'ANC i, a nivell laboral, gerent de l'empresa municipal barcelonina Foment de Ciutat Vella.
Una de les principals tasques dels darrers anys la va fer com a director del Born Centre Cultural, des d'on es va encarregar de posar-lo a punt per a l'obertura i va encarregar-se'n fins la victòria d'Ada Colau a les eleccions de Barcelona, quan va deixar el càrrec. També ha col·laborat a nombrosos mitjans, com la revista Esguard o el NacióDigital i és director des del 2015 de la Revista de Catalunya. L'any passat, però, va fer un pas més quan Puigdemont el va convèncer per formar part de la seva candidatura per al 21-D, i previsiblement encara n'haurà de fer un altre la setmana vinent, potser el més important fins ara.