Quina acceptació tindria el programa de Vox a Catalunya i l'Estat?

La gran sorpresa de la nit electoral de les eleccions andaluses va ser Vox, una formació ultra que s'ha fet seves desacomplexadament les grans banderes de l'extrema dreta i que ja es prepara per fer el salt als altres parlaments europeu, estatal i autonòmics. El CIS no li pronostica massa èxit, però el cert és que tampoc no ho feia de cara als comicis andalusos. Sigui com sigui, quin grau de suport generen les principals -i polèmiques- propostes de Vox, a Catalunya i l'Estat?

Una de les mesures estrelles del programa ultra passa per una major recentralització de l'Estat, retornant al govern espanyol competències com les de sanitat o educació i suspenent indefinidament l'autogovern català fins que no acabés el procés. Unes propostes amb rellevants adhesions fora de Catalunya, ja que, en el conjunt de l'Estat, un 20,6% dels ciutadans defensa tornar a un estat central sense autonomies -opció que rebutgen tant PP com Cs- i un 10,3% més restaria competències a les comunitats, segons el CIS.

A Catalunya, només un 7,9% dels ciutadans i un 3,5% més aposten per aquestes opcions, respectivament. Poc més que un terç dels que ho reclamen al conjunt de l'Estat. El CEO, de fet, limita encara més aquest percentatge, ja que, segons l'organisme de la Generalitat, només un 5,1% dels catalans creu que el país té massa autogovern i tan sols un 5,9% preferiria deixar de ser una comunitat autònoma per passar a ser una mera regió.

Expulsió d'immigrants sense papers

Una altra de les polèmiques propostes de Vox passa per expulsar tots els immigrants sense papers. Segons una enquesta del CIS sobre la immigració feta el 2016, això no tindria massa suport, a priori, ja que tan sols ho secunden un 8,8% dels catalans i un 8,3% dels espanyols.

Malgrat tot, aquest percentatge creix de forma notable si se li afegeixen altres condicionants. Així, per exemple, si aquests immigrants porten un temps a l'atur, ja hi ha un 26,3% dels catalans i un 30,4% dels espanyols que defensen expulsar-los. I tan sols si cometen un delicte qualsevol, el suport a la deportació ja augmenta fins a un sorprenent 66,5% a Catalunya i un 65,3% a tot l'Estat. Tot depèn, per tant, de com es matisi la mesura.
 
Més d'una quarta part dels ciutadans, en tot cas, creu que la presència d'immigrants és excessiva, tant a Catalunya com a l'Estat. Un percentatge molt elevat que evidencia que la xenofòbia no és un pensament tan residual com es podria creure.
 
Vox també s'ha destacat per confrontar-se obertament al feminisme, el qual titlla d'"ideologia de gènere", motiu pel qual vol derogar fins i tot la llei contra la violència de gènere. Malgrat que pugui semblar que el feminisme està molt acceptat -i prova d'això va ser l'èxit de la vaga general del 8 de març-, hi ha sectors rellevants que segueixen rebutjant-lo i avalant el discurs populista de "ni masclisme ni feminisme". I és que un 27,2% dels catalans i un 30% dels espanyols afirmen que, "en el fons, les dones feministes pretenen que les dones tinguin més poder que els homes".
 
En tot cas, malgrat el rebuig al feminisme com a ideologia, algunes de les reivindicacions que aquesta defensa sí que són clarament transversals i deixen en franca minoria Vox. És el cas de l'avortament com a dret de la dona embarassada, que el partit ultra vol denegar i que és avalat per un gruix elevadíssim de la societat. Segons una enquesta de Gesop per a El Periódico del 2014 -quan el PP va intentar reformar la llei-, tan sols un 14,5% dels espanyols i un 10,5% dels catalans neguen que l'avortament sigui un dret de la dona.
 
Els ultres també tenen com un pilar del seu programa la derogació de les lleis de memòria històrica, les quals consideren que adoctrinen. Tot i això, una altra enquesta del CIS feta el 2008, poc després de l'aprovació de la llei de memòria història estatal, indicava que només un 9,4% dels catalans i un 14,5% dels espanyols que la coneixien -dos terços dels enquestats- trobaven malament o molt malament la norma.

Malgrat tot, rascant una mica més surt a la llum que, en realitat, la memòria històrica no desperta aquests nivells d'unanimitat tan elevats. Un 20,8% dels catalans i un 30,7% dels espanyols que coneixien la llei afirmaven que no era oportuna, perquè podia reobrir ferides, i més d'un terç dels total d'enquestats opinen que és millor no remoure el passat i passar pàgina. El 18,6% dels catalans i el 23,2% dels espanyols, a més, creuen que no cal retirar els símbols franquistes de la via pública.
 
Vox també destaca per una defensa aferrissada d'una rebaixa tributària, una opció amb un limitat suport ciutadà, que es debat més en si cal apujar impostos o mantenir-los tal com estan. En la darrera enquesta del CIS sobre política fiscal, es convida els enquestats a situar-se en una escala del 0 al 10 en què 0 suposaria augmentar la pressió fiscal per millorar les prestacions i polítiques socials i 10 implicaria rebaixar-la, encara que això impliqués oferir uns pitjors serveis públics. Totes les respostes entre el 6 i el 10 escassament sumen el 16,4%, a Catalunya, i el 19,6%, al conjunt de l'Estat.
 
Finalment, la formació ultra és la única que, a aquestes alçades, encara propugna derogar el matrimoni homosexual. El darrer cop que una enquesta del CIS va preguntar per aquesta qüestió va ser el 2004, quan es va aprovar la mesura, i indicava que aquesta va néixer amb un gran suport i tan sols una mica més d'una quarta part de la població s'hi oposava -raó per la qual el PP no es va atrevir a revocar-la-. Aquest percentatge, però, ara seria molt més limitat, ja que, segons un sondeig de La Sexta del 2014, només un 11,3% dels espanyols segueix rebutjant que dues persones del mateix sexe es puguin casar.