El relator de l'ONU sobre les minories, Nicolas Levrat, ha defensat en una entrevista a l'ACN la legalitat de la llei d'amnistia i ha criticat els qüestionaments de la norma sorgits del poder judicial. Levrat considera que l'amnistia és "un bon pas" i que l'oposició de jutges i fiscals en un assumpte polític ha "enverinat" la vida política tant de Catalunya com d'Espanya. Per això creu que és una "oportunitat" per retornar l'assumpte al camp que li pertoca. A més, ha defensat el dret a l'autodeterminació dels catalans i el sistema d'immersió lingüística, per bé que s'ha mostrat partidari dels sistemes multilingües.
Al seu torn, pel que fa a la situació del català, la presidenta de la Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística (ELEN), Elin Haf Gruffydd Jones, ha lamentat la "polarització" entorn de l'ús de la llengua a l'escola des de l'auge de l'independentisme. També en declaracions a l'ACN, Jones reclama als partits polítics contraris a l'autodeterminació que es pronunciïn de forma "molt clara" a favor de la llengua.
"És molt important tenir punts de referència culturals, musicals, audiovisuals a Internet per formar identitats entre els joves", subratlla la presidenta de la plataforma que aglutina Òmnium Cultural i que aquest dissabte celebra una conferència a Barcelona sobre "els drets lingüístics dels parlants de les llengües minoritzades. Jones també ha criticat el qüestionament de la norma sorgit del poder judicial. "La llei ha passat per les instàncies que tenen les competències per aprovar-la. Per tant, és legal", diu. Jutges i fiscals estan "per aplicar la llei, no per decidir si és legal o no".
Mentrestant, el relator de l'ONU sobre les minories també s'ha mostrat a favor que els catalans puguin decidir "el seu destí". Levrat ha recordat que el 2017, quan encara no ostentava el càrrec que ara defensa, ja va dir clarament que d'acord amb les lleis internacionals, europees i espanyoles els catalans tenen aquest dret. "Aleshores no veia cap raó per la qual els catalans no podien votar. Era la posició que tenia el 2017 i és la que també tinc ara", ha afegit.
D'altra banda, el secretari general de l'ELEN, Davyth Hicks, es dedica a fer lobby per les llengües minoritzades a Brussel·les i ha estat seguint activament les negociacions al Consell d'Afers Generals de la UE sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec. Assegura que proposta va ser ben rebuda per gran part dels estats, i inclús el va sorprendre la "bona reacció" dels francesos. Ara bé, avisa que cal continuar "persuadint" els estats per garantir que aquesta legislatura s'aconsegueix l'oficialitat del català a la UE. "Necessitem voluntat política perquè es faci realitat", afirma.
Finalment, tots dos defensen l'impuls a la producció audiovisual en català i a les xarxes com a eina per promoure la llengua. Per exemple, Hicks aposta per obligar a plataformes com Netflix o HBO a tenir a la UE una quota de produccions en llengües com el català, basc o gallec, però també l'estonià o el letó, llengües d'estats, però que també pateixen un "efecte minoritzador" envers l'anglès. Jones avisa també de l'escassa presència del català en l'àmbit comercial: "No pot ser que sector públic operi en català i el sector privat ignori que la llengua de Catalunya".