Relleu, calendari i pensió: què passarà ara amb Laura Borràs al Parlament?

La Junta Electoral Central (JEC) ha fet un pas més per deixar Laura Borràs sense escó i, per tant, per propiciar el relleu a la presidència del Parlament. L'organisme electoral ha accelerat els moviments després de la condemna per corrupció contra la líder de Junts -sentenciada a quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació-, la credencial de la qual penja més que mai d'un fil pels precedents viscuts amb Quim Torra i Pau Juvillà. Quins escenaris s'obren a partir d'ara? Amb les eleccions municipals a la cantonada, el calendari del relleu és clau: ERC defensa que Junts plantegi un nom per a la presidència, i al partit de Borràs hi ha debat al respecte.
 

Què passarà al Parlament?

Borràs està suspesa com a presidenta des del mes de juliol, quan es va obrir judici oral per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En el seu dia es va negar a deixar el càrrec, tot i les veus del seu partit que apostaven per no situar de manera interina Alba Vergés, d'ERC i vicepresidenta primera, a la presidència de la cambra. Quan la líder de Junts perdi definitivament l'escó caldrà procedir al relleu. Aurora Madaula -del seu entorn més immediat- ja s'ha descartat; Anna Erra, alcaldessa de Vic, sosté -ho va fer en una entrevista a Nació- que "de moment" no es planteja postular-se; i Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, pot emergir com a opció. Tanmateix, qualsevol d'aquests noms haurà de ser fruit d'un pacte. També dins de Junts: els més propers a Borràs sostenen que és ella qui ha de plantejar el relleu.
 
Borràs va arribar a la presidència gràcies a un pacte entre ERC i Junts: els segons disposarien de la presidència de la cambra a canvi que els primers tinguessin garantit que Pere Aragonès arribaria al Palau de la Generalitat, com finalment va ser. Aragonès ha donat per trencat aquest pacte després de la sortida de Junts del Govern, de manera que caldrà negociar. En aquest sentit, no és descartable que el PSC presenti candidatura en un context de ruptura independentista. En el seu dia, la CUP no va fer costat a Borràs per la causa de la ILC. Mentrestant, el Parlament recorrerà la pèrdua de l'escó davant del Tribunal Suprem. Qui hauria d'agafar la credencial com a diputat és Antoni Castellà, líder de Demòcrates. 
 

Podrà Borràs cobrar la pensió?

Els expresidents del Parlament tenen dret a una assignació mensual del 80% del seu sou durant un període màxim de la meitat del temps que han estat en el càrrec i un mínim d'una legislatura. És a dir, en el cas de Borràs, que va ser escollida el març 2021, percebria un 80% del sou durant quatre anys si no tingués una altra feina o càrrec. El sou anual del càrrec de presidenta del Parlament és de 155.570 euros i el 80% són 124.456 euros. A banda hi ha la pensió vitalícia, que cobren els presidents del Parlament a partir dels 65 anys si han estat en el càrrec un mínim de dos anys. En aquest cas, perceben el 60% del salari fins a la seva mort. El 60% del sou de la presidenta del Parlament és de 93.342 euros anuals. Si morís el seu vidu rebria un 50%.


En el cas de Borràs sobrevola un dubte pel que fa a la pensió. La llei fixa que per tenir-hi dret has d'haver ocupat el càrrec durant un mínim de dos anys, però la presidenta de Junts va ser suspesa del càrrec el juliol de 2022, quan se li va obrir judici oral pel cas dels contractes a la ILC. L'interrogant, doncs, és si Borràs ha ocupat el càrrec durant dos anys o bé només hi ha estat, per ara, durant 16 mesos (de març de 2021 a juliol de 2022), fins que va ser suspesa. Sigui com sigui, la llei estableix que els presidents del Parlament tenen dret a una assignació mensual quan deixen el càrrec i a una pensió vitalícia quan es jubilen, i totes dues són incompatibles. 
 

Com quedarà el lideratge a Junts?

A la formació que lidera Borràs no es prendrà cap decisió fins que la sentència sigui ferma. A banda, els estatuts determinen que pot continuar ocupant la presidència de la formació en cas que acrediti, davant la comissió de garanties, que es tracta d'un cas de lawfare. La presidenta d'aquest organisme intern, Magda Oranich, ja ha fet saber en públic que Borràs hauria d'haver plegat almenys com a presidenta del Parlament. Totes dues es van enfrontar quan es va dirimir a la comissió de garanties la intimidació de Francesc de Dalmases a una periodista. L'escuder de Borràs, finalment, es va veure obligat a deixar la vicepresidència de Junts. Oranich va revelar pressions de la presidenta mentre s'allargava el tràmit. El secretari general de Junts, Jordi Turull, s'ha arrenglerat públicament amb Borràs, veu lawfare en la condemna i no vol soroll intern a les portes de les municipals, en les quals el partit aspira a guanyar a Barcelona i en alcaldies arreu del país. Les 728 candidatures presentades són el punt de partida.