Què més vol dir aquest 178? Que ERC i Junts han fet costat a la candidata del PSOE després d'una negociació agònica, resolta amb un acord d'última hora -català a Europa, català al Congrés, comissions d'investigació sobre els atemptats del 17-A i sobre les maniobres de l'Estat contra l'independentisme- que conté múltiples lectures. La primera, que Carles Puigdemont ha decidit jugar a fons la partida de la governabilitat a l'Estat. La segona, que ERC ja no es troba sola a l'hora de capitalitzar els fruits de la negociació. I, la tercera, que amb la investidura les demandes -referèndum, amnistia- seran més exigents per part de l'independentisme.
A l'altra banda, en contraposició al pas endavant de Sánchez, s'hi troba un Alberto Núñez Feijóo més sol que mai. Tot i haver guanyat les eleccions, tot i acariciar la majoria absoluta, el trencament amb Vox -certificat en les votacions de la mesa- el deixa sense arguments per demanar a Felip VI que el proposi per la investidura. Aquest és el balanç que deixa una sessió constitutiva del Congrés que delimita el terreny de joc per la legislatura que tot just arrenca.
Sánchez, preparat per la investidura
Tot i el soroll i les advertències dels partits més petits del bloc progressista de no donar els seus vots per fets en la constitució de la mesa, sempre al límit, Sánchez ha aconseguit superar amb escreix el primer pas després del 23-J. El pla de Ferraz, la seu dels socialistes, estava planificat des del primer moment. El 24-J, l'endemà de les eleccions, el candidat socialista va receptar calma i vacances. Deixar pair els resultats, destensar el moment, i mentrestant, deixar que Feijóo es desgastés intentant teatralitzar i difondre la idea que per tenir més suports assegurats -comptant els de Vox- podria arribar a la investidura. Però en les regles de la democràcia parlamentària espanyola no és el guanyador qui governa, sinó el que té més suports.
L'estratègia, arriscada, ha servit. Sánchez ha aconseguit superar el primer tràmit amb un cost que no ha estat elevat -no s'ha parlat de referèndum-, encara que més del que s'esperava. Els socialistes pensaven que n'hi hauria prou amb concedir un grup parlamentari propi a ERC i Junts per aconseguir el seu suport, però a l'altra banda s'han trobat amb dos partits independentistes que volien més i pagaments per avançat. Així, han acabat acceptant la utilització de les quatre llengües oficials al Congrés -Armengol ho ha demostrat en el seu discurs inicial-, i d'altres demandes. La qüestió de la llengua resulta una forma guanyadora per al PSOE, perquè aquest no és només un element que acontenti a Junts i ERC, sinó que val per cinc i també acosta a Bildu, PNB i BNG per a les pròximes converses de cara a la investidura.
Però resolta la qüestió de la llengua, ara comença la negociació de debò. Els partits nacionalistes adverteixen que per a la investidura és imprescindible una agenda gallega i basca. Els catalans volen molt més, i el PSOE parteix de la premissa que només negociarà allò que hi càpiga dins del "marc constitucional". Ara caldrà veure que hi cap a la Constitució, però l'important d'aquest primer tràmit és que la negociació entre el PSOE, ERC i Junts existeix, i que, per tant, una part molt complicada del camí -seure en una taula o agafar el telèfon- està encetada. La llei d'amnistia ja la verbalitzen des d'ERC com el que desbloquejarà la investidura.
Feijóo, més sol que mai
El pla de Sánchez perquè les dretes es desgastessin ha triomfat. Aquest matí, Feijóo ha trucat a Santiago Abascal, líder de Vox, i li ha dit que no hi hauria per a la seva formació un lloc a la mesa, com li reclamava. Això ha provocat que els ultres no hagin donat suport a la candidata popular Cuca Gamarra, i que les converses entre els dos partits de la dreta s'hagin esquerdat. A hores d'ara, Feijóo no compta amb el suport dels ultres per a una eventual investidura, i ni tan sols amb el de la diputada Coalició Canària, amb qui governa a Canàries, i que s'ha abstingut.
Alberto Núñez Feijóo i Francina Armengol. Foto: Eduardo Parra / EP
Feijóo avui ha tornat a estar més sol que mai. Igual de sol com es va sentir la nit electoral del 23-J. Va guanyar les eleccions, i a Gènova, seu dels populars a Madrid, ningú li va reconèixer el triomf electoral. Els crits van ser en suport d'Isabel Díaz Ayuso, presidenta madrilenya i una de les dirigents que més es postula per arrabassar-li el lideratge del PP. L'endemà de les eleccions, Ayuso va expressar el seu suport a Feijóo, sempre amb aquella manera tan seva, l'ambigüitat. Mentre el líder gallec fracassa de nou, la madrilenya continua inflada, però de moment l'ayusisme no desenterraa la destral de guerra. De moment. Caldrà veure, després d'aquesta soledat, com manté l'estratègia Feijóo a partir d'ara. La seva única possibilitat per revifar seria una repetició electoral si el PSOE i l'independentisme no es posen d'acord. Però això ja no depèn d'ell.