Aquesta setmana la sessió parlamentària ha estat francament avorrida. La fase en stand-by del procés permet agafar aire als polítics i fer càbales amb més tranquil·litat abans de saltar al terreny de joc de la llarguíssima campanya electoral -d'un any- que s'albira. 

Amb la majoria de pollastres de les candidatures municipals més o menys resolta, llevat d'alguna honrosa excepció, els partits miren de protegir el seu futur bastint candidatures de cara les suposades plebiscitàries. Tothom calcula, es belluga i mira de quedar a recer de la intempèrie que pot generar la incertesa dels temps. 

En aquest ambient, dos hàbils de la  política catalana,  l'etern líder independentista d'Unió, Toni Castellà, i l'alcaldable d'ERC per Barcelona, Alfred Bosch, apuntaven una llista unitària independentista per a les eleccions espanyoles. Uns comicis que hauran de servir per reflotar la tropa sobiranista fatigada de la llarguíssim esprint final del procés. Als passadissos del Parlament, sonava el nom de moda per encapçalar-la: Santi Vidal. 

“Els coneix, forma part de la seva estructura, els té per la mà”, assegurava un jove però veterà dirigent de CiU. “N'està convençut i seria la resposta més contundent des de Catalunya al que li han fet”, contestava un treballat diputat d'ERC. Res només càbales. Però més que xerrameca els hi asseguro que tant un com l'altre  enraonaven.