22
de juliol
de
2023, 14:14
Actualitzat:
14:14h
D'entre els pocs pronòstics en què coincideixen totes les enquestes de cara a les eleccions espanyoles és de la victòria del PSC a Catalunya. Una fita que els socialistes no aconseguien des del 2008, amb el famós lema "si tu no vas, ells tornen", airejant la por a un eventual govern espanyol del PP. Aquest primer lloc, de fet, ara es pot repetir, com llavors, gràcies a un cert vot dual d'independentistes que, per frenar la dreta espanyola, optin per la seva butlleta. Algunes enquestes apunten que aquest fenomen podria repuntar a nivells previs al procés.
En concret, l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) -publicat a principis de mes i amb les entrevistes fetes ja amb les eleccions convocades- indica que el PSC i ERC es disputarien una victòria en unes eleccions catalanes, però que, en les espanyoles, els socialistes s'imposarien clarament a Catalunya. I això es deu a que, prop del 18% de persones que, uns comicis al Parlament optarien per partits d'àmbit català, de cara al Congrés tenien decidit que farien confiança a forces d'àmbit estatal o en coalició amb candidatures espanyoles. Es tracta d'un percentatge que no es veia des del 2011, abans de la primera gran manifestació de la Diada.
Aquest 18% de vot dual d'electors independentistes al Parlament més que duplica les xifres de principis i finals del 2019, quan ERC va guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya. Des de llavors, però, aquest percentatge ha anat creixent progressivament. Si se li sumen aquells que no declaren el vot, que no el saben o que optarien pel blanc, el nul o l'abstenció o per candidatures extraparlamentàries, el percentatge supera el 31%. Quasi un terç d'electors que ara votarien independentista al Parlament i que no ho farien -o dubten- en unes eleccions espanyoles. El gruix de votants de partits estatals, en canvi, és quasi sempre molt més fidel.
Si aquesta evolució s'observa pel que fa a electorats concrets i no per blocs, es pot constatar que són precisament els votants d'ERC i la CUP aquells que declaraven que, de cara a les eleccions espanyoles, triarien una candidatura estatal. En tots dos casos, entorn al 20% d'enquestats, mentre que farien el mateix un 14% dels de Junts -percentatge igualment alt en termes històrics-. Pel que fa als electors de la CUP es pot constatar com, abans que la formació es presentés al Congrés, prop d'un terç votava opcions d'àmbit estatal o en coalició amb aquestes, especialment els comuns.
Precisament per evitar aquestes fuites, els partits independentistes han criticat el PSOE i Sumar per la seva oposició i dubtes sobre el referèndum, respectivament, i per la tebior de l'actual govern espanyol respecte diverses reivindicacions nacionals. Especialment ERC ha buscat el cos a cos amb la candidatura de Yolanda Díaz, però també Junts i la CUP han carregat contra l'executiu central. Sense oblidar el xoc en el flanc independentista, especialment contra els pactes dels republicans amb Pedro Sánchez.
De fet, segons l'últim baròmetre del CEO, les fuites de vot d'ERC i -en menor mesura- de Junts entre el vot declarat al Parlament i al Congrés anirien precisament cap al PSC. El vot dual entre forces independentistes seria molt limitat i només alguns electors de la CUP podrien desembocar cap a ERC en les eleccions espanyoles en una proporció similar dels que escaparien cap a Sumar. Tot i això, aquella enquesta es va fer quan el partit anticapitalista no tenia decidit si es tornava a presentar als comicis. Aquest diumenge a la nit es podrà intuir si els votants independentistes s'han mantingut en major o menor mesura fidels als seus partits del Parlament o, en el cas del Congrés, han retornat al vot dual per mirar d'evitar un govern de PP i Vox.
En concret, l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) -publicat a principis de mes i amb les entrevistes fetes ja amb les eleccions convocades- indica que el PSC i ERC es disputarien una victòria en unes eleccions catalanes, però que, en les espanyoles, els socialistes s'imposarien clarament a Catalunya. I això es deu a que, prop del 18% de persones que, uns comicis al Parlament optarien per partits d'àmbit català, de cara al Congrés tenien decidit que farien confiança a forces d'àmbit estatal o en coalició amb candidatures espanyoles. Es tracta d'un percentatge que no es veia des del 2011, abans de la primera gran manifestació de la Diada.
Així ha evolucionat el vot dual a Catalunya, segons els baròmetres del CEO, des de 2006
Es computen com a vot dual aquells enquestats que declaren que votarien un partit d'àmbit català al Parlament i un d'estatal al Congrés, o viceversa, mentre que, a dubtes i altres opcions, s'hi sumen aquells que no tenen decidit el vot, s'abstindrien o votarien nul, blanc o opcions minoritàries
Aquest 18% de vot dual d'electors independentistes al Parlament més que duplica les xifres de principis i finals del 2019, quan ERC va guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya. Des de llavors, però, aquest percentatge ha anat creixent progressivament. Si se li sumen aquells que no declaren el vot, que no el saben o que optarien pel blanc, el nul o l'abstenció o per candidatures extraparlamentàries, el percentatge supera el 31%. Quasi un terç d'electors que ara votarien independentista al Parlament i que no ho farien -o dubten- en unes eleccions espanyoles. El gruix de votants de partits estatals, en canvi, és quasi sempre molt més fidel.
Si aquesta evolució s'observa pel que fa a electorats concrets i no per blocs, es pot constatar que són precisament els votants d'ERC i la CUP aquells que declaraven que, de cara a les eleccions espanyoles, triarien una candidatura estatal. En tots dos casos, entorn al 20% d'enquestats, mentre que farien el mateix un 14% dels de Junts -percentatge igualment alt en termes històrics-. Pel que fa als electors de la CUP es pot constatar com, abans que la formació es presentés al Congrés, prop d'un terç votava opcions d'àmbit estatal o en coalició amb aquestes, especialment els comuns.
Així ha evolucionat el vot dual a Catalunya, per partits, des de 2006
Es computen com a vot dual aquells enquestats que declaren que votarien un partit d'àmbit català al Parlament i un d'estatal al Congrés, o viceversa, mentre que, a dubtes i altres opcions, s'hi sumen aquells que no tenen decidit el vot, s'abstindrien o votarien nul, blanc o opcions minoritàries
Precisament per evitar aquestes fuites, els partits independentistes han criticat el PSOE i Sumar per la seva oposició i dubtes sobre el referèndum, respectivament, i per la tebior de l'actual govern espanyol respecte diverses reivindicacions nacionals. Especialment ERC ha buscat el cos a cos amb la candidatura de Yolanda Díaz, però també Junts i la CUP han carregat contra l'executiu central. Sense oblidar el xoc en el flanc independentista, especialment contra els pactes dels republicans amb Pedro Sánchez.
De fet, segons l'últim baròmetre del CEO, les fuites de vot d'ERC i -en menor mesura- de Junts entre el vot declarat al Parlament i al Congrés anirien precisament cap al PSC. El vot dual entre forces independentistes seria molt limitat i només alguns electors de la CUP podrien desembocar cap a ERC en les eleccions espanyoles en una proporció similar dels que escaparien cap a Sumar. Tot i això, aquella enquesta es va fer quan el partit anticapitalista no tenia decidit si es tornava a presentar als comicis. Aquest diumenge a la nit es podrà intuir si els votants independentistes s'han mantingut en major o menor mesura fidels als seus partits del Parlament o, en el cas del Congrés, han retornat al vot dual per mirar d'evitar un govern de PP i Vox.
Quants votants canviarien de partit en cas de votar al Parlament o fer-ho al Congrés?
Clicant o passant el cursor per la franja fosca al costat del nom de cada partit, apareixen el nombre d'enquestats detectats que, segons l'últim baròmetre, canviarien d'una formació a una altra -o la mateixa- per representar-los a cada institució (en xifres brutes absolutes)