El Consell de la República era un dels compromisos inclosos en l'acord de legislatura signat per Junts per Catalunya (JxCat) i ERC. El pacte es va rubricar el 8 de març, un cop Carles Puigdemont ja havia desistit de ser investit pel Parlament, però les circumstàncies -especialment la detenció del president a l'exili a Alemanya- van obligar a redefinir l'estratègia i el calendari. En tot cas, però, el Consell de la República segueix sent un element rellevant de la legislatura i, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, Puigdemont i el president de la Generalitat, Quim Torra, preveuen activar-lo al setembre.

La negativa d'Alemanya a extradir el dirigent a l'exili per rebel·lió i la tornada a Waterloo han fet que l'estratègia exterior es pugui tornar a posar en marxa. Torra treballa amb l'entorn de Palau i Puigdemont l'estratègia a seguir a partir del setembre, que té cinc dates marcades: conferència del president per traçar les línies mestres dels propers mesos, Onze de Setembre, posada en marxa de la Crida Nacional per la República, commemoració de l'1-O i debat de política general al Parlament. En la conferència de Torra, segons indiquen diverses fonts sobiranistes, també s'hi farà referència al procés constituent, un altre dels compromisos adquirits amb la CUP per aconseguir el suport a la investidura.

[blockquote]Es dona per fet que l'estructura del Consell de la República serà privada i queda per definir quin és el vincle amb la Generalitat[/blockquote]
El Consell de la República, segons consta en el pacte signat per JxCat i ERC, té la següent funció principal: "Debatre i promoure les actuacions necessàries per avançar cap a l'establiment de la República Catalana". Totes les fonts consultades assenyalen que encara s'ha de definir el vincle entre aquest organisme i la Generalitat, per bé que es dona per fet que l'estructura serà similar a la d'una fundació privada. Estarà presidit per Puigdemont i tindrà set membres: tres a proposta de JxCat, tres nomenats per ERC i un per la CUP. Una de les feines encarregades serà, precisament, definir el debat sobre el procés constituent.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=jNSmtJhu57k[/youtube]
Torra, en una reunió amb la CUP al principi del mandat, es va comprometre a posar en marxa els treballs per redactar la Constitució catalana "el més aviat possible". El president de la Generalitat porta setmanes avisant que cal crear les condicions per promoure un "nou 1-O", i divendres va avisar en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que caldrà fer "enormes sacrificis". En la conferència del setembre, a banda, reclamarà "organització i preparació" a la ciutadania. "És un tema del qual se n'ha parlat poc, tots hem de ser conscients des d'ara que si pretenem arribar a la independència, necessitarem tota la força i coratge, i fer millor les coses que a l'octubre passat", va insistir.

El disseny de l'estratègia es farà a cavall de Barcelona i Waterloo, camp base de Puidgemont des del qual seguirà internacionalitzant el procés. Les concrecions del procés haurien de quedar reflectides en el debat de política general, a principis d'octubre, en plena recta final cap al judici contra els dirigents sobiranistes que van protagonitzar els fets de l'octubre passat. "Hi tornarà a haver una pujada de la temperatura, com la tardor passada, amb l'efecte imprevisible del judici i de les possibles condemnes", pronostica un alt dirigent consultat. Hi ha una altra variable que ho condicionarà tot: saber si el Govern és capaç d'aprovar els pressupostos. Ni la pròrroga ni uns nous comicis estan descartats. Torra ni tan sols descarta dimitir en cas que la llei més important de l'any sigui rebutjada.

Joc d'aliances i els "tres moments"

Els comptes, l'elaboració dels quals s'accelerarà després de la presentació del pla de Govern -previst per al setembre-, marcaran el futur de la legislatura. Torra vol parlar-los directament amb la CUP, perquè sempre ha considerat que el projecte independentista "és de 70 diputats" i els segueix definint com a socis prioritaris malgrat haver-se situat a l'oposició. Els anticapitalistes, segons fonts parlamentàries, pressionaran per incloure "partides republicanes" concretes, a l'estil del que va passar amb els últims comptes aprovats, en els quals reclamaven fons específics per al referèndum. Serà complicat, però, que hi donin suport, tenint en compte els avisos verbalitzats pel mateix Carles Riera en els darrers mesos.

Conscient d'aquesta possibilitat, el Govern també té interès en sondejar Catalunya en Comú Podem, que té vuit diputats, i diverses fonts indiquen que no falten dirigents de l'executiu que obren la porta a parlar amb el PSC. "A nosaltres ningú ens ha vingut a buscar", puntualitzava aquest divendres Teresa Cunillera, delegada del govern espanyol a Catalunya. La Generalitat i l'Estat han reunit la comissió bilateral per intentar un nou clima de diàleg, però les diferències en aspectes nuclears -presos i referèndum- no auguren acords aviat. De fet, Pedro Sánchez admet que en els propers dos anys no es resoldrà el cas català i, potser per això, insisteix que no pretén obrir noves vies judicials per combatre l'independentisme, com vol el PP.

[blockquote]Torra identifica el judici contra la cúpula del procés, les municipals i unes futures eleccions catalanes com a moments propicis per avançar cap a la República[/blockquote]
El nou líder dels conservadors, Pablo Casado, ja ha advertit que apostarà per un nou 155 en cas que Torra i Puigdemont apostin per una estratègia de confrontació, però de moment Sánchez aspira a encarrilar una nova etapa de diàleg. En paral·lel, això sí, els dos presidents -així se'ls anomena obertament a Palau i en els entorns respectius- tracen un pla en tres "moments" que poden portar a la República: el judici contra la cúpula del procés, les eleccions municipals del 2019 i uns futurs comicis al Parlament. El repte és, diuen al Govern, "interioritzar" les lliçons de l'any passat i preparar el xoc amb més garanties sense abandonar la bandera del referèndum acordat.