27
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
22:01h
El referèndum pactat, cíclic, ha ressuscitat un altre cop. Descartat fa poc més d'un any, quan Mariano Rajoy va tancar la porta a acordar una votació acordada per resoldre el conflicte polític obert amb l'Estat, ara l'ha tornat a posar al centre de l'escena el president de la Generalitat, Quim Torra. Ho ha fet en un viatge oficial a Washington, el primer des que ocupa el càrrec, i ha volgut deixar clar que és una de les demandes que posarà damunt la taula de Pedro Sánchez quan es reuneixin a la Moncloa el 9 de juliol.
Aquest cop, però, el context en el qual es planteja aquesta via és diferent del 2014 -quan Artur Mas defensava una consultada pactada amb l'Estat- i a la de l'any passat, quan el "referèndum o referèndum" de Puigdemont centrava tot el debat polític. Torra ha arribat a la presidència en un context de màxima excepcionalitat -presos, exiliats i a les portes d'un judici contra tota la cúpula del procés- i, malgrat el canvi de Sánchez per Rajoy, l'autodeterminació segueix sent tabú a la Moncloa. ERC ho va constatar el dimarts en rebre un sonor cop de porta al Congrés en la seva intenció d'obrir vies de negociació sense límits.
L'1-O ja no és "homologable"
La percepció que hi ha al Govern -així ho assenyalen alts càrrecs consultats per NacióDigital de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC- és que l'autodeterminació és "l'objectiu" de la legislatura però que l'1-O, malgrat la participació i la "legitimitat democràtica", no és "homologable".
Per què defensar de nou la via pactada, tenint en compte fins ara no ha rutllat? "Sempre ha estat sobre la taula. Partim del referèndum d'autodeterminació i la declaració d'independència, i ens plantegem avançar en el camí cap a la República, però davant la possibilitat de trobar la solució per la qual hem apostat sempre i per fer els coses com a Escòcia o Quebec, per nosaltres és evident que seria una solució molt acceptable", ha recalcat Torra des de Washington, on ha visitat les dependències de la Generalitat. El president i la consellera de Cultura, Laura Borràs, són a la capital dels Estats Units per un festival de folk que té Catalunya de protagonista.
Un dels dubtes que planteja la demanda de Torra a Sánchez sobre el referèndum pactat és què fer quan el president espanyol tanqui la porta a qualsevol votació sobre el futur polític del país. Si bé l'any passat la resposta catalana va arribar en forma de votació unilateral -combatuda amb la força policial per part de l'Estat-, aquesta vegada el camí català passaria per "seguir cap a la República". Per tant, si no hi ha una resposta positiva de l’Estat, els independentistes "no renunciaran a res i el marc de la legislatura seguirà sent tan clar com ara, amb la voluntat de redactar una constitució catalana que hauria de ser referendada". "No tenim terminis. El moment és d'enorme complexitat. Seria afegir-li al moment complicat una dificultat més que no veig convenient", ha dit.
Missatge de Colau
Els terminis, a diferència de la legislatura passada, brillen per la seva absència. La via pactada pactada, en la legislatura passada, va tenir una vida de sis mesos, entre la constitució del Pacte Nacional pel Referèndum -constituït a finals del 2016- i el moment en què es va fer pública la data i la pregunta de l'1-O. Dins del flanc sobiranista, els més queixosos per haver abandonat l'entesa amb l'Estat eren els comuns, encapçalats per Ada Colau i Xavier Domènech. L'alcaldessa de Barcelona, en un acte al costat del periodista Iñaki Gabilondo, ha reclamat a Torra que renunciï "explícitament" a la via unilateral i que treballi per recuperar "grans consensos", cosa que, segons ella, implica "una proposta de referèndum acordat i pactat" amb el govern espanyol.
Una de les primeres decisions que ha pres Torra des que ha arribat a Palau és la d'establir un canal de diàleg amb Podem -a nivell estatal- i amb Catalunya en Comú Podem al Parlament. Aquesta voluntat de teixir una "relació estable" amb aquest espai polític s'entén per dos motius: perquè la formació lila té incidència directe sobre el govern espanyol al Congrés dels Diputats, i perquè el pas explícit de la CUP a l'oposició obliga l'executiu a explorar noves aliances. Els anticapitalistes, sempre que poden, acusen el Govern d'estar aplicant un programa autonomista. Així ho ha fet Carles Riera, per exemple, en la compareixença de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, a la comissió d'afers institucionals del Parlament.
En aquesta compareixença, Artadi ha defensat la necessitat de crear noves "finestres d'oportunitat". El mateix Torra, dilluns, apostava per posar en marxa "un altre 1-O", sense que hagués de ser exactament un referèndum. El cert, però, és que el discurs del Govern ha passat d'haver exercit ja l'autodeterminació a l'octubre a tornar a defensar el referèndum pactat. Mai ha marxat del tot, però fa tan sols un any era una possibilitat descartada. "Hem entès que no som prou gent", manté un alt càrrec consultat. Fins al 9 de juliol, dia de la reunió amb Sánchez, tot tornarà a estar obert.
Aquest cop, però, el context en el qual es planteja aquesta via és diferent del 2014 -quan Artur Mas defensava una consultada pactada amb l'Estat- i a la de l'any passat, quan el "referèndum o referèndum" de Puigdemont centrava tot el debat polític. Torra ha arribat a la presidència en un context de màxima excepcionalitat -presos, exiliats i a les portes d'un judici contra tota la cúpula del procés- i, malgrat el canvi de Sánchez per Rajoy, l'autodeterminació segueix sent tabú a la Moncloa. ERC ho va constatar el dimarts en rebre un sonor cop de porta al Congrés en la seva intenció d'obrir vies de negociació sense límits.
L'1-O ja no és "homologable"
La percepció que hi ha al Govern -així ho assenyalen alts càrrecs consultats per NacióDigital de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC- és que l'autodeterminació és "l'objectiu" de la legislatura però que l'1-O, malgrat la participació i la "legitimitat democràtica", no és "homologable".
Per què defensar de nou la via pactada, tenint en compte fins ara no ha rutllat? "Sempre ha estat sobre la taula. Partim del referèndum d'autodeterminació i la declaració d'independència, i ens plantegem avançar en el camí cap a la República, però davant la possibilitat de trobar la solució per la qual hem apostat sempre i per fer els coses com a Escòcia o Quebec, per nosaltres és evident que seria una solució molt acceptable", ha recalcat Torra des de Washington, on ha visitat les dependències de la Generalitat. El president i la consellera de Cultura, Laura Borràs, són a la capital dels Estats Units per un festival de folk que té Catalunya de protagonista.
"La possibilitat de trobar la solució per la qual hem apostat sempre i per fer els coses com a Escòcia o Quebec, per nosaltres és evident que seria una solució molt acceptable", assenyala Torra des de Washington
Un dels dubtes que planteja la demanda de Torra a Sánchez sobre el referèndum pactat és què fer quan el president espanyol tanqui la porta a qualsevol votació sobre el futur polític del país. Si bé l'any passat la resposta catalana va arribar en forma de votació unilateral -combatuda amb la força policial per part de l'Estat-, aquesta vegada el camí català passaria per "seguir cap a la República". Per tant, si no hi ha una resposta positiva de l’Estat, els independentistes "no renunciaran a res i el marc de la legislatura seguirà sent tan clar com ara, amb la voluntat de redactar una constitució catalana que hauria de ser referendada". "No tenim terminis. El moment és d'enorme complexitat. Seria afegir-li al moment complicat una dificultat més que no veig convenient", ha dit.
Missatge de Colau
Els terminis, a diferència de la legislatura passada, brillen per la seva absència. La via pactada pactada, en la legislatura passada, va tenir una vida de sis mesos, entre la constitució del Pacte Nacional pel Referèndum -constituït a finals del 2016- i el moment en què es va fer pública la data i la pregunta de l'1-O. Dins del flanc sobiranista, els més queixosos per haver abandonat l'entesa amb l'Estat eren els comuns, encapçalats per Ada Colau i Xavier Domènech. L'alcaldessa de Barcelona, en un acte al costat del periodista Iñaki Gabilondo, ha reclamat a Torra que renunciï "explícitament" a la via unilateral i que treballi per recuperar "grans consensos", cosa que, segons ella, implica "una proposta de referèndum acordat i pactat" amb el govern espanyol.
Una de les primeres decisions que ha pres Torra des que ha arribat a Palau és la d'establir un canal de diàleg amb Podem -a nivell estatal- i amb Catalunya en Comú Podem al Parlament. Aquesta voluntat de teixir una "relació estable" amb aquest espai polític s'entén per dos motius: perquè la formació lila té incidència directe sobre el govern espanyol al Congrés dels Diputats, i perquè el pas explícit de la CUP a l'oposició obliga l'executiu a explorar noves aliances. Els anticapitalistes, sempre que poden, acusen el Govern d'estar aplicant un programa autonomista. Així ho ha fet Carles Riera, per exemple, en la compareixença de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, a la comissió d'afers institucionals del Parlament.
Colau exigeix a Torra aparcar la via unilateral i reclama treballar en favor de grans consensos, és a dir, per una "proposta de referèndum acordat i pactat"
En aquesta compareixença, Artadi ha defensat la necessitat de crear noves "finestres d'oportunitat". El mateix Torra, dilluns, apostava per posar en marxa "un altre 1-O", sense que hagués de ser exactament un referèndum. El cert, però, és que el discurs del Govern ha passat d'haver exercit ja l'autodeterminació a l'octubre a tornar a defensar el referèndum pactat. Mai ha marxat del tot, però fa tan sols un any era una possibilitat descartada. "Hem entès que no som prou gent", manté un alt càrrec consultat. Fins al 9 de juliol, dia de la reunió amb Sánchez, tot tornarà a estar obert.