Tot el que has de saber abans d'anar a votar aquest diumenge

La diferència entre triar candidatura al Congrés o al Senat, el recompte del vot per correu o la barrera del 3% per aconseguir un diputat són algunes de les claus de les eleccions

Sobres de votació al Congrés i al Senat, en un col·legi electoral de Manlleu a les eleccions espanyoles del 2019
Sobres de votació al Congrés i al Senat, en un col·legi electoral de Manlleu a les eleccions espanyoles del 2019 | Adrià Costa
22 de juliol de 2023, 12:46
Actualitzat: 13:43h
Els ciutadans de l'Estat estan convocats aquest diumenge a les urnes per triar els 350 diputats del Congrés -que seran qui determinaran el pròxim president del govern espanyol- i els membres que conformen el Senat -a excepció dels senadors de designació autonòmica-. Però abans d'acudir a votar, cal tenir en compte alguns fonaments bàsics. Quants diputats es trien a Catalunya? Quina diferència hi ha entre un vot en blanc i un de nul? Com es fa el recompte del vot per correu? Aquests i altres dubtes els repassem a continuació.
 

Quins documents cal portar per anar a votar?

Milers de catalans s'aproparan als col·legis electorals per emetre el seu vot aquest diumenge, en concret de les 9 a les 20 hores. Però compte: és important que no hagis de fer mitja volta perquè t'has deixat la documentació necessària per poder emetre el teu vot. La papereta i el sobre podràs agafar-los al col·legi electoral si te'l deixes a casa, però sense els documents pertinents, hauràs de tornar a casa amb el vot a la mà.


 

La diferència entre un vot en blanc i un de nul

La principal diferència entre un vot en blanc i un de nul, és que el primer és vàlid i suma en el recompte d'unes eleccions, mentre que el segon és invàlid i s'exclou de la participació en els comicis. Es considera vot en blanc quan el sobre no conté cap papereta, o bé quan s'ha votat per una candidatura que ha estat legalment retirada. Per contra, serà un vot nul qualsevol sobre que estigui alterat, o bé que contingui una papereta sense marcar, o a la inversa, que es dipositi una papereta sense sobre.


 

El caos de les meses electorals en ple estiu

Com que les eleccions van ser convocades per sorpresa, molts ciutadans tenien reservades les seves vacances i no han pogut anar a les meses electorals. És una excusa acceptada per la Junta Electoral sempre que els viatges s'haguessin reservat abans de la convocatòria. En tot cas, això ha obligat a repetir sorteigs i ha deixat un dubte. Què passa si, a l'hora d'obrir els col·legis electorals, falten membres per omplir les meses?


 

Com es fa el recompte del vot per correu?

El dia de les eleccions els carters porten el vot al col·legi i la mesa electoral que correspon i el president de la mesa signa la recepció dels sobres. Quan acaba de votar l'última persona presencial, es comprova que els sobres rebuts corresponen a les persones que han fet la sol·licitud de vot per correu i que són al cens i, un cop fet aquest pas, es dipositen els sobres amb tancats amb la papereta dins l'urna corresponent. Tot aquest tràmit es fa davant dels membres de la mesa i els interventors de tots els partits, per tant, si hi hagués alguna irregularitat es podria denunciar. Els últims a votar són els membres de la mesa, i el recompte de vot presencial i per correu es fa conjuntament.
 

No és el mateix votar al Congrés i al Senat

Les eleccions espanyoles són les úniques en què hi ha dues urnes, dues paperetes i dos sobres. Si bé no és obligatori fer-ho, cal tenir en compte que aquest 23-J podràs votar els representants al Congrés dels Diputats i al Senat. Pel que fa a la primera cambra, hauràs d'introduir una papereta amb la llista del partit al qual vols votar, si no votes en blanc. Al Senat, però, l'elecció és individual: cal marcar la casella de cada candidat -un mínim d'un i un màxim de tres- i fins i tot no cal que representin el mateix partit.
 

Quants diputats i senadors es voten a Catalunya?

El repartiment de diputats al Congrés dels Diputats es fa segons la població que hi ha a cada província. A partir d'aquest càlcul, aquest 23-J es reparteixen un total de 48 diputats a Catalunya: 32 a Barcelona, sis a Girona i a Tarragona, i quatre a Lleida. Pel que fa al Senat, com que es tracta de la cambra de representació territorial, cada província tria a les eleccions quatre representants. Per tant, Catalunya tindrà 16 representants sortint dels comicis -als quals cal sumar-li els senadors de designació autonòmica-.
 

La barrera del 3%

Si bé hi ha partits que la nit del 23-J estaran pendents de si són primera o segona força, o simplement han tret el resultat que esperaven, altres hauran de treure la calculadora per veure si han aconseguit representació al Congrés. Es tracta de la barrera del 3%, el percentatge de vot necessari per fer-se, com a mínim, amb un diputat. Aquest percentatge cal treure'l en almenys una sola demarcació, i no serveix en el vot total. Així doncs, un partit que a Catalunya sumi més d'un 3% es quedarà fora de la cambra si en almenys una demarcació no ha superat aquest percentatge.
 

Els compromisos dels partits sobre el català

Un dels aspectes de debat en aquestes eleccions espanyoles a Catalunya és el de la llengua. Va marcar bona partdel debat entre els candidats catalans i davant l'auge de PP Vox al País Valencià i les Illes Balears és un tema d'estricta preocupació per qui vol defensar i promocionar el català. Per això, i com que per als electors també és molt important, Plataforma per la Llengua ha analitzat els programes electorals per al 23-J en matèria lingüística.