Presos polítics, exiliats, causes obertes, prop de 3.000 represaliats, sentències pendents, una emergència sanitària, el moviment independentista sense rumb i una Generalitat sense president. Aquest dimecres es compleixen tres anys del referèndum de l'1-O, i és pràcticament segur que cap dels seus protagonistes d'aleshores hauria intuït que Catalunya es trobaria en la situació en què es troba, en plena crisi del coronavirus, pendent de les derivades econòmiques i socials que ja treuen el cap, amb el president Quim Torra inhabilitat per penjar una pancarta per la llibertat dels presos polítics i a l'espera de concretar un calendari electoral que tot apunta que situarà les eleccions el 7 de febrer. 

[slideflaix]726[/slideflaix]
Lluny queden els referèndums i les declaracions d'independència, tot i que la repressió contra el moviment continua ben viva. Superat ja el gran judici contra els promotors i organitzadors de l'1-O, els tribunals són encara els protagonistes del dia a dia de la política catalana i mantenen obertes desenes de causes en relació al referèndum de 2017. Afecten la segona línia de l'independentisme, menys mediàtica: qui seu al banc dels acusats ja no és el Govern, la mesa del Parlament o els responsables dels Mossos d'Esquadra, sinó alts càrrecs de la Generalitat, acadèmics, comandaments policials o ciutadans víctimes de la repressió. Tres anys després, les ferides de l'1-O continuen obertes. Repassem a continuació les causes judicials que encara s'han de resoldre:

[playbuzz]


[/playbuzz]