Jordi Turull i la resta de presos polítics que estan en vaga de fam comencen a estar en una situació delicada arran de la falta d'aliments. Ja al llindar de les dues setmanes de vaga de fam, l'estat de salut de Turull s'ha complicat i, per aquest fet, el comitè de professionals del Col·legi de Metges que assessora els facultatius de la presó ja ha determinat que, en el seu cas concret, cal traslladar-lo a la infermeria del centre, per seguir de prop el seu estat. 

"Malgrat mantenir-se estables [Turull i Jordi Sànchez], el temps transcorregut i la situació individual fa aconsellable que ara Jordi Turull sigui traslladat a la infermeria", ha piulat a través de Twitter Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), que més tard ha matisat que "no hi ha signes d'alarma", sinó que el trasllat "forma part del protocol". Segons fonts de serveis penitenciaris, Turull ha ingressat a la infermeria del centre per "indicació facultativa", després de 14 dies en vaga de fam.
 

Aquesta nit farà 2 setmanes que @jordialapreso i @jorditurull van iniciar vaga de fam. Malgrat mantenir-se estables, el temps transcorregut i la situació individual fa aconsellable que ara @jorditurull sigui traslladat a la infermeria del centre penitenciari de Lledoners

— Jaume Padrós 🎗 (@jaumepadros) 14 de desembre de 2018

L'entorn de Turull ha detallat que habitualment es fan seguiments mèdics a tots els presos en vaga de fam per controlar-ne diversos indicadors. En el cas de Turull, s'ha decidit el trasllat a la infermeria arran dels resultats de les anàlisis d'aquest dijous, on constaven "alteracions habituals", però per poder-ne fer un millor seguiment. Això vol dir, han precisat, que per ara Turull deixarà de fer feines i que, enlloc d'estar a la cel·la, es mantindrà a la infermeria, on se li faran controls "més sovint". No obstant això, ell continuarà rebent visites, treballant amb els advocats i mantenint tasques de baixa activitat física, com ara escriure.

El president de la comissió de deontologia del COMB, Josep Tarés, ja va explicar a NacióDigital que era a partir de les dues setmanes quan podien començar els problemes riscos reals per a la salut. Segons va explicar, a partir dels 14 dies el cos comença a agafar glucosa dels seus dipòsits i, quan aquests s'esgoten, comença a digerir greixos. És en aquest moment quan es desprenen substàncies que provoquen alteracions metabòliques que poden afectar tot l'organisme.

També és entre la segona i la tercera setmana que poden començar les afectacions de ronyó o els desequilibris hidroelèctrics. També es fa evident la disminució de la massa muscular, i és un moment especialment delicat perquè disminueixen les defenses del cos i, per tant, augmenta el perill d'infeccions.

Trastorns del ritme i la freqüència cardiaca

Ja des de la tercera setmana de vaga de fam, i en endavant, és habitual notar determinats trastorns neurològics. La manca de vitamina B, precisa el doctor Tarés, provoca un desequilibri de sodi, potassi i magnesi que pot derivar en trastorns del ritme i la freqüència cardíaca, i en l'afectació del nervi òptic, el central o el perifèric. Això significa començar a notar pèrdues de memòria, un esgotament extrem o situacions imaginàries.

"Algunes d'aquestes afectacions poden ser irrecuperables", alerta, tot i que el perill s'incrementa a partir de les sis setmanes -uns 45 dies- amb un "elevat risc vital". De fet, lamenta, "hi ha poques persones que hagin sobrepassat els 60 dies de vaga de fam".