La imputació del president de la Generalitat, de la consellera Irene Rigau i de l’exvicepresidenta Joana Ortega, ha caigut sobre la política catalana sense que es pugui dir que ha estat del tot una sorpresa. Passades les eleccions, s’obre des del cor de l’Estat el front judicial. L’objectiu és la destrucció política del president català. El panorama sorgit de les eleccions al Parlament converteix la figura de Mas en una peça clau per tirar endavant el procés. És l’objectiu a abatre.

El Partit Popular i el govern espanyol han mostrat el seu “respecte” per l’acció de la justícia. El ministre Rafael Catalá ha reconegut implícitament la instrumentalització del TSJC al dir que s’havia volgut evitar “la barreja dels temps judicials i els temps polítics”. Ja fa dies que en els cercles de la dreta política i mediática es donava per fet el moviment. Dissabte passat, el diari La Razón, amb lligam directe amb La Moncloa, titulava “Mas será imputado tras el 27-S”.

La caiguda del PP a Catalunya força els moviments

L’anunci de la imputació no es pot deslligar del context immediat sorgit de les eleccions. El PP ha quedat molt debilitat, passant de 19 a 11 diputats, i això en vigílies d’unes eleccions espanyoles que es presenten muntanya amunt per a Mariano Rajoy. Els 25 diputats de Ciutadans són vistos des del PP com una amenaça directa que donen a Albert Rivera un gran capital polític.  

Un govern espanyol afeblit sempre pot veure en Catalunya un tema on aferrar-se. El fracàs del PP català, a més, ha acabat amb la paciència de l’entorn de José María Aznar. El comunicat fet públic pel president de la FAES és un avís en tota regla a Rajoy: “La teva posició està compromesa”. En amplis sectors del partit governant s’acusa Rajoy d’haver adoptat una actitud molt indolent davant del “desafiament” que ells consideren de Mas. La imputació del president de la Generalitat és una manera d’intentar aglutinar una formació que veu amb angoixa les properes eleccions.
 
Però a Rajoy ja no li reconeixen res. Aquest dimarts, Libertad Digital, de Federico Jiménez Losantos, destacava que Mas ha estat citat a declarar en el 75è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys. En el sector més dur del PP, es critica que la imputació arriba massa tard. Xavier García Albiol, que ja ha demanat la renúncia del president després de la seva imputació, en una entrevista a es.Radio, discrepava obertament de la tesi del govern espanyol i considerava que la imputació del TSJC en aquests moments pot generar la “victimització” de Mas en ple debat sobre la investidura. Una mostra més que l'engranatge popular no està ben ajustat.

Divisió estratègica

A La Moncloa, el dossier Catalunya està treballat per una cèl·lula dirigida per Jorge Moragas, el cap de gabinet de Rajoy. Però no sembla que hi hagi una estratègia definida davant el procés sobiranista. A Madrid també hi ha qui creu que Mas estava contra les cordes, i que ara la imputació el pot enfortir políticament.

Madrid és una olla a pressió aquests dies. El nom del jove diputat Pablo Casado, vicesecretari de Comunicació del PP i ben vist a la FAES, corre com la possible alternativa a un Rajoy acorralat. Des dels rengles propers a Rajoy, s’ha atacat Aznar. Dolors Montserrat, vicepresidenta del Congrés i catalana ben situada al carrer Génova i connectada amb l'equip del dirigent gallec, ha recordat a l’expresident els pactes del Majestic amb CiU.