21
de desembre
de
2021, 19:40
Actualitzat:
20:03h
A principis de setembre, Pere Aragonès assenyalava en una trobada reduïda que tenia dubtes amb l'aplicació del passaport Covid, i posava de manifest que, en determinats ambients nocturns -en casaments, per exemple-, la mascareta brillava per la seva absència. Catalunya havia deixat enrere el toc de queda nocturn i començava a superar la cinquena onada, que durant l'estiu havia multiplicat els contagis i havia minat l'arrencada d'Aragonès com a president. Tres mesos després, la situació torna a ser crítica pel que fa a incidència després de l'arribada de la variant òmicron, motor de la sisena onada, i ha obligat el Govern a tornar a les restriccions dures a les portes de Nadal. Unes mesures amb un alt cost social i que tornen a condicionar l'acció de l'executiu, on es dona per fet que la situació trigarà setmanes a normalitzar-se.
El toc de queda, el tancament de l'oci nocturn i les restriccions en interiors a la restauració han tornat a posar els sectors en peu de guerra, perquè fa només dos mesos que operen amb relativa normalitat gràcies al passaport Covid. Aragonès ha promès ajudes als afectats, i reclama recursos al govern espanyol en forma de fons Covid per al 2022, per ara no previstos malgrat que van ser aprovats com a esmenes en el marc dels pressupostos generals de l'Estat. És una de les demandes que portarà el president a la conferència telemàtica de líders autonòmiques convocada per Pedro Sánchez per aquest dimecres, cita amb reminiscències de primera onada. Cada setmana, el líder del PSOE citava els presidents les comunitats en unes trobades que van acabar derivant en previsibles, també els enfrontaments que s'hi produïen entre Moncloa, Madrid i la Generalitat, en aquell moment liderada per Quim Torra.
Aragonès també reclamarà mesures similars a les que vol aplicar si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) les valida. La justícia ja va posar pegues al tram final del confinament nocturn, durant el mes d'agost, i no existeix la garantia que validi acríticament les restriccions anunciades dilluns al vespre. "Quedar-se de braços plegats no seria coherent ni responsable, seria temerari i una inhibició de les responsabilitats en la seguretat col·lectiva de tota la ciutadania", ha reflexionat en una compareixença a Palau que s'ha allargat pràcticament durant una hora i mitja. L'esclat de la sisena onada amenaça, a banda, de deixar en segon terme l'aprovació dels pressupostos d'aquest dijous, primera vegada en anys que es fa de manera que siguin vigents l'1 de gener.
La validació dels comptes, que arribarà gràcies a l'acord amb els comuns rubricat la setmana passada en una reunió Aragonès-Jéssica Albiach en absència del conseller Jaume Giró, és un dels grans triomfs polítics de la legislatura. La prioritat del president -i també la de Giró, un dels fitxatges estrella de Junts en l'actual Govern- era aprovar-los amb la CUP, però els anticapitalistes han certificat les últimes setmanes la distància amb l'executiu. En l'assemblea d'aquest dissabte, per exemple, la diputada Eulàlia Reguant va indicar que el Govern no superaria una qüestió de confiança, tot i que aquest mecanisme parlamentari, fixat en l'acord ERC-CUP del mes de març, està en l'aire, encara més quan els socis defensen "desestabilitzar" l'executiu en els propers mesos. Dirigents anticapitalistes visiten Palau aquests dies per tornar a calcular l'acord i mantenir viva l'aliança a la cambra catalana, on els comuns són ara preferents de facto.
La taula de diàleg, que la CUP va avalar durant dos anys fa tan sols uns mesos, és a l'epicentre de les discrepàncies, també amb Junts. Hi ha prevista una nova reunió per al mes de gener, però existeix una incertesa sobrevinguda: amb l'avançament electoral a Castella-i-Lleó, es percep un cert temor al fet que Sánchez, endinsat en un nou cicle electoral, torni a bescantar la mesa de negociació. Una de les contrapartides d'ERC per aprovar els pressupostos estatals -a banda de protegir el català en la llei de l'audiovisual- passava per blindar el diàleg. Cada vegada que s'ha hagut de reunir la taula, les negociacions han estat complexes. "Tot s'acaba convertint en un part", resumeix de manera gràfica un bon coneixedor de la dinàmica de Palau.
Discurs per Sant Esteve
L'equip de Presidència, quan va començar a prendre mesures dels nous despatxos, va planificar una sèrie de gestos per marcar diferències amb el passat. Una escola bressol va acollir la fotografia oficial del president, el discurs de la Diada va desplaçar-se fins a l'Hospital de Sant Pau i la tradicional al·locució de Cap d'Any es mourà aquest any a Sant Esteve. Entre les raons hi ha diferenciar-se de la resta de presidents autonòmics, que el fan entre el 30 i el 31 de desembre. Quan Aragonès es dirigeixi als catalans, molts d'ells hauran arribat a casa després de fer un àpat de Sant Esteve previsiblement reduït, si es vol complir amb la normativa existent, sempre que l'avali el TSJC.
La pandèmia ha sobrevolat els últims vint mesos del Govern, i Aragonès només ha pogut gaudir de certa normalitat entre mitjans de setembre i les primeres setmanes d'octubre, que és quan el president va comparèixer per anunciar la fi de la gran majoria de restriccions. El fet que dilluns l'encarregat d'anunciar la tornada al toc de queda fos el conseller Josep Maria Argimon acompanyat de la portaveu Patrícia Plaja va generar comentaris àcids a les xarxes per part de l'entorn de Junts -inclosos els diputats més abrandats contra l'estratègia, també la mediàtica, d'ERC-, i Aragonès s'ha defensat en roda de premsa assenyalant que les decisions són de tot l'executiu i que ell ha donat la cara en més d'una ocasió per dirigir-se a la ciutadania en moments complicats.
La sisena onada ho és, perquè enterboleix l'aprovació dels pressupostos -al Parlament hi haurà un aforament del 50%, senyal de fins a quin punt s'han estès els contagis, també presents al Congrés- i farà que l'activitat ordinària del Govern es vegi monopolitzada per la gestió de les restriccions en dates complexes. Si bé l'any passat es va flexibilitzar el règim de mesures per facilitar a la ciutadania unes festes de Nadal amb una pàtina de normalitat, enguany l'escalada de contagis ha fet que, malgrat les xifres de vacunació, el panorama s'assembli al març del 2020. Afortunadament, amb les unitats de cures intensives (UCI) menys plenes i perspectives de millora si prospera la vacunació infantil i les terceres dosis en adults. Dues cartes que Aragonès espera que funcionen per continuar cavalcant les onades del coronavirus des de la presidència.
El toc de queda, el tancament de l'oci nocturn i les restriccions en interiors a la restauració han tornat a posar els sectors en peu de guerra, perquè fa només dos mesos que operen amb relativa normalitat gràcies al passaport Covid. Aragonès ha promès ajudes als afectats, i reclama recursos al govern espanyol en forma de fons Covid per al 2022, per ara no previstos malgrat que van ser aprovats com a esmenes en el marc dels pressupostos generals de l'Estat. És una de les demandes que portarà el president a la conferència telemàtica de líders autonòmiques convocada per Pedro Sánchez per aquest dimecres, cita amb reminiscències de primera onada. Cada setmana, el líder del PSOE citava els presidents les comunitats en unes trobades que van acabar derivant en previsibles, també els enfrontaments que s'hi produïen entre Moncloa, Madrid i la Generalitat, en aquell moment liderada per Quim Torra.
Aragonès també reclamarà mesures similars a les que vol aplicar si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) les valida. La justícia ja va posar pegues al tram final del confinament nocturn, durant el mes d'agost, i no existeix la garantia que validi acríticament les restriccions anunciades dilluns al vespre. "Quedar-se de braços plegats no seria coherent ni responsable, seria temerari i una inhibició de les responsabilitats en la seguretat col·lectiva de tota la ciutadania", ha reflexionat en una compareixença a Palau que s'ha allargat pràcticament durant una hora i mitja. L'esclat de la sisena onada amenaça, a banda, de deixar en segon terme l'aprovació dels pressupostos d'aquest dijous, primera vegada en anys que es fa de manera que siguin vigents l'1 de gener.
La validació dels comptes, que arribarà gràcies a l'acord amb els comuns rubricat la setmana passada en una reunió Aragonès-Jéssica Albiach en absència del conseller Jaume Giró, és un dels grans triomfs polítics de la legislatura. La prioritat del president -i també la de Giró, un dels fitxatges estrella de Junts en l'actual Govern- era aprovar-los amb la CUP, però els anticapitalistes han certificat les últimes setmanes la distància amb l'executiu. En l'assemblea d'aquest dissabte, per exemple, la diputada Eulàlia Reguant va indicar que el Govern no superaria una qüestió de confiança, tot i que aquest mecanisme parlamentari, fixat en l'acord ERC-CUP del mes de març, està en l'aire, encara més quan els socis defensen "desestabilitzar" l'executiu en els propers mesos. Dirigents anticapitalistes visiten Palau aquests dies per tornar a calcular l'acord i mantenir viva l'aliança a la cambra catalana, on els comuns són ara preferents de facto.
La taula de diàleg, que la CUP va avalar durant dos anys fa tan sols uns mesos, és a l'epicentre de les discrepàncies, també amb Junts. Hi ha prevista una nova reunió per al mes de gener, però existeix una incertesa sobrevinguda: amb l'avançament electoral a Castella-i-Lleó, es percep un cert temor al fet que Sánchez, endinsat en un nou cicle electoral, torni a bescantar la mesa de negociació. Una de les contrapartides d'ERC per aprovar els pressupostos estatals -a banda de protegir el català en la llei de l'audiovisual- passava per blindar el diàleg. Cada vegada que s'ha hagut de reunir la taula, les negociacions han estat complexes. "Tot s'acaba convertint en un part", resumeix de manera gràfica un bon coneixedor de la dinàmica de Palau.
Discurs per Sant Esteve
L'equip de Presidència, quan va començar a prendre mesures dels nous despatxos, va planificar una sèrie de gestos per marcar diferències amb el passat. Una escola bressol va acollir la fotografia oficial del president, el discurs de la Diada va desplaçar-se fins a l'Hospital de Sant Pau i la tradicional al·locució de Cap d'Any es mourà aquest any a Sant Esteve. Entre les raons hi ha diferenciar-se de la resta de presidents autonòmics, que el fan entre el 30 i el 31 de desembre. Quan Aragonès es dirigeixi als catalans, molts d'ells hauran arribat a casa després de fer un àpat de Sant Esteve previsiblement reduït, si es vol complir amb la normativa existent, sempre que l'avali el TSJC.
La pandèmia ha sobrevolat els últims vint mesos del Govern, i Aragonès només ha pogut gaudir de certa normalitat entre mitjans de setembre i les primeres setmanes d'octubre, que és quan el president va comparèixer per anunciar la fi de la gran majoria de restriccions. El fet que dilluns l'encarregat d'anunciar la tornada al toc de queda fos el conseller Josep Maria Argimon acompanyat de la portaveu Patrícia Plaja va generar comentaris àcids a les xarxes per part de l'entorn de Junts -inclosos els diputats més abrandats contra l'estratègia, també la mediàtica, d'ERC-, i Aragonès s'ha defensat en roda de premsa assenyalant que les decisions són de tot l'executiu i que ell ha donat la cara en més d'una ocasió per dirigir-se a la ciutadania en moments complicats.
La sisena onada ho és, perquè enterboleix l'aprovació dels pressupostos -al Parlament hi haurà un aforament del 50%, senyal de fins a quin punt s'han estès els contagis, també presents al Congrés- i farà que l'activitat ordinària del Govern es vegi monopolitzada per la gestió de les restriccions en dates complexes. Si bé l'any passat es va flexibilitzar el règim de mesures per facilitar a la ciutadania unes festes de Nadal amb una pàtina de normalitat, enguany l'escalada de contagis ha fet que, malgrat les xifres de vacunació, el panorama s'assembli al març del 2020. Afortunadament, amb les unitats de cures intensives (UCI) menys plenes i perspectives de millora si prospera la vacunació infantil i les terceres dosis en adults. Dues cartes que Aragonès espera que funcionen per continuar cavalcant les onades del coronavirus des de la presidència.