Sí que hi ha hagut intervencions -com la de Ramon Tremosa, o exmembres del sottogoverno que han anat deixant aquests dies el despatx- en les quals s'ha criticat el desenvolupament de la consulta -pel calendari accelerat- i també el fet que l'auditoria que l'executiva va valorar el 29 d'agost -el dia del famós "així no podem continuar" del secretari general, Jordi Turull- no s'hagi socialitzat. De fet, aquesta circumstància -la discreció de l'auditoria- ha estat interpretada per quadres del partit com un "menysteniment" a la feina feta des del Govern. Un ex-alt càrrec sostenia fa uns dies que hi ha sectors de la formació que no "valoraven" què volia dir tenir responsabilitats, i mantenien que la decisió era "pèssima" per al futur de l'organització. Turull, en el consell nacional, ha insistit en tot moment en fer crides a la unitat d'acció interna.
El màxim òrgan entre congressos no va jugar cap paper en tot el procés de consulta interna, fet que va motivar queixes -sempre en privat i en debats en grups de mòbil- per part de sectors de la formació. La decisió que va precipitar la cadena d'esdeveniments -la qüestió de confiança reclamada per Albert Batet des del faristol del Parlament al president Pere Aragonès- no va passar per l'executiva i, per descomptat, tampoc pel consell nacional. Es va cuinar amb un grup molt reduït de dirigents -Turull, Borràs, Batet i Josep Rius, amb el coneixement i suport de Puigdemont, que va participar de la decisió- i va acabar comportant la destitució del vicepresident Jordi Puigneró. Aquest últim també estava al corrent de la decisió, i això li va acabar costant el càrrec.
[noticiadiari]2/241148[/noticiadiari]
La consulta a Junts es va dirimir amb un 55% de vots favorable a sortir del Govern, mentre que el 42% es va decantar per un posicionament afirmatiu a la continuïtat. Aquests percentatges, segons un ex-alt càrrec consultat, no es reprodueixen al consell nacional, i això explica la gènesi de les intervencions crítiques d'aquest dissabte. "Aragonès perd, Junts guanya", va assenyalar Borràs just després de conèixer els resultats. En els últims dies ja s'ha procedit a la destitució o dimissió d'alts càrrecs del partit, que estan sent substituïts per quadres d'ERC. El president -en "minoria absoluta" al Parlament, com defensa l'oposició en bloc- també ha optat per fitxar independents: Quim Nadal a Recerca i Universitats, Gemma Ubasart a Justícia i Carles Campuzano a Drets Socials. Aragonès continua pressionant Junts pels pressupostos, però tot està decantat a una oposició per part de la formació de Turull i Borràs.
Així ho acredita -encara més- el to de Turull, que ha equiparat en tot moment ERC a la "resignació", i també ha volgut deixar clar que ara Junts té les mans lliures per fer més política ideològica. Això es veurà especialment en matèria fiscal quan els comptes que està refent Natàlia Mas al capdavant d'Economia acabin arribant al Parlament, sempre i quan Aragonès trobi els suports necessaris. Amb el de Junts, malgrat la pressió que s'exerceix des de Palau, no hi pot comptar. Fins i tot els més pragmàtics assenyalen que seria difícil de justificar haver deixat el Govern i ara fer-li costat sense evidenciar -com ha passat aquesta setmana- la debilitat del president a la cambra catalana.
[h3]"Què es pensen, que renunciarem per quatre cotxes oficials?"[/h3]
Segons Turull, es podia "arreglar" la situació amb els exsocis, però no es va cocretar res en les converses. "Què es pensen, que per quatre cotxes oficials renunciarem a l'ànima de Junts? Es pensen això? Ells deuen poder continuar mirant als ulls a Pedro Sánchez, però nosaltres ens devem als ciutadans", ha remarcat. La situació actual, ha manifestat Turull, està marcada pel suport "insignificant" al Parlament d'Aragonès, que podria comportar eleccions -així ho ha dit Turull- en el proper any. Davant d'això, ha defensat la "reacció" davant la "resignació" que, segons ell, planteja el que ha anomenat com a "Govern del deixar-ho estar". "Un executiu que, lluny de respondre a ampliar la base de l'independentisme, amplia la base del deixar-ho estar. No hi serem de cap manera. Davant d'aquesta nova situació inèdita, nosaltres què? Hem de ser més nosaltres que mai, sense hipoteques", ha reflexionat l'exconseller de la Presidència.
El qui opten pel "deixar-ho estar", ha dit, s'encomana en totes les polítiques de governança. "No deixarem estar la independència, tampoc els reptes del país, perquè són ingents", ha apuntat, al mateix temps que ha defensat "moderar" la pressió fiscal amb la reducció d'impostos. Per tant, hi haurà més ideològic que abans. Ho ha resumit amb una expressió: "Abans érem els del sí, però". També ha ressaltat que la nova etapa comportarà una "reorganització" del Govern, ara que n'han sortit els consellers i el sottogoverno, molt aplaudits pels quadres reunits al consell nacional.
El Consell Nacional ovaciona tots els membres de Junts que han estat al Govern treballant al servei del país i de la seva gent. #JuntsPerCatalunya pic.twitter.com/957PcjQM4t
— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) October 22, 2022
"La decisió [de sortir de l'executiu] es va prendre amb una altíssima participació. Certifica que Junts és un partit viu i compromès amb el país, com ho va ser a l'hora de ratificar l'acord de legislatura i l'entrada al Govern. Era lògic que els mateixos que el van validar votessin sobre l'acord. Teníem un mandat congressual, i vam fer un exercici d'exemplaritat democràtica", ha apuntat Turull. El resultat va ser "clar" a favor d'abandonar l'executiu, però també ha volgut posar en valor l'actitud dels qui van demanar continuar-hi. "Des del minut zero, per bé que per molts ha estat una sacsejada personal, professional i política, heu tret el millor de vosaltres per seguir el rumb del partit", ha reflexionat. Ha volgut enviar un missatge d'unitat: "No és el consell del 56% contra el del 42%, sinó el del 100%". El risc d'escissió s'ha conjurat, per ara.
La sortida de l'executiu tenia un "debat de fons" sobre com s'estava "orientant" el país a través dels "incompliments" d'Aragonès i ERC en relació a l'acord de legislatura. "Per entendre com hem arribat fins aquí, cal entendre què és Junts i quina és la nostra raó de ser. No s'explica per una opció ideològica, sinó pel desig d'una nació de ser lliure, per voler aglutinar la determinació transversal que vam decidir l'1-O, per l'actitud contrària a la resignació i a la renúncia", ha remarcat el secretari general de la formació. "Solvència" per resoldre els problemes de la gent, "independència" per donar-hi resposta. En aquest punt ha recordat com es va arribar a l'acord de legislatura, signat el maig del 2021 i que ha emmarcat en la majoria del 52% de les eleccions del 14-F.
[noticiadiari]2/240776[/noticiadiari]
"Aragonès va assumir uns compromisos amb nosaltres, i nosaltres amb ell. Nosaltres vam complir, i ell no. Els incompliments del president i d'ERC no ens van deixar en una situació neutra, sinó que dirigien el país a la direcció contrària d'on volem arribar", ha apuntat Turull, que va negociar fins a última hora amb ell per salvar la unitat. Tanmateix, ha acusat Aragonès de "boicotejar" les mobilitzacions -com la de la Diada- i també de "vetar" els membres de Junts a la taula de diàleg. Tampoc la coordinació estratègica a Madrid, on ERC "falca l'encorsetament" de l'autogovern. "Nosaltres som un partit Govern, sí, però per governar una nació, no per administrar un territori", ha resumit. "No naixem per gestionar la resignació i la renúncia", ha remarcat poc després.
