02
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
03
de febrer
a les
11:20h
Fins ara, quan a Laura Borràs se li han exigit explicacions -polítiques i periodístiques- sobre el cas de presumpte fraccionament de contractes mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, la candidata de Junts s'ha inclòs en el llarg catàleg de víctimes de la "causa general" contra l'independentisme. Aquest dimarts ha fet ús del mateix argumentari per respondre a Dolors Sabater, que primer ha verbalitzat un veto a una eventual investidura de Borràs i després ha matisat el plantejament, previ comunicat de la CUP. "Haurà de decidir si està al costat de la injustícia espanyola o de la democràcia catalana", ha afirmat la cap de cartell de Junts en la primera resposta a la candidatura de Sabater.
Sobre l'afer Borràs -imputada pel Tribunal Suprem i no pel TSJC per la seva condició de diputada al Congrés- també s'hi ha referit Oriol Junqueras. A ERC, fidels a l'estratègia negociadora que té com a icona la taula de diàleg, marquen distàncies amb els seus socis al Govern: Junqueras entén que la investigació a l'exconsellera li impediria anar a les llistes dels republicans, afirmació que ha topat amb la queixa de Quim Torra, desaparegut de la campanya però actiu a les xarxes socials.
La suma de referències no ha fet que la cap de cartell de Junts hagi modificat l'estratègia dels primers mítings: cap referència a la investigació del Suprem en l'acte de Terrassa, ni per vincular-la a la repressió. L'únic apunt, de Puigdemont, que l'ha defensada des de la distància: "És la candidata a qui li posaran les coses més difícils".
La protagonista
La cursa electoral no està sent plàcida per a Dolors Sabater. El consell polític de la CUP va esmenar l'estratègia de campanya liderada per la candidata fa tot just dues setmanes. El missatge d'assumir responsabilitats de govern i el protagonisme atorgat a la cap de llista no generaven unanimitat, precisament, a les files anticapitalistes. I, des d'aquell consell polític, el viratge és palpable. En l'acte que Sabater va compartir dissabte amb Anna Gabriel, la CUP ja va reformular els condicionants per integrar un govern independentista mentre la manera de vehicular el discurs electoral de la coalició s'ha fet més coral. Sabater, però, ha tornat a ensopegar aquest dimarts amb matisació inclosa de la CUP, ara sobre el posicionament de la candidatura en el cas d'haver d'investir Borràs. És evident que el sentit del vot arribat al cas generaria incomoditat als anticapitalistes -només cal recordar com la CUP va evitar donar suport explícit a Borràs en el suplicatori al Congrés-, però l'exalcaldessa de Badalona no supera la jornada transmetent més fortalesa.
La proposta
Els pactes postelectorals són ara mateix l'assumpte capital de la campanya. Les propostes, de moment, ocupen un espai perifèric. El PDECat, que insisteix a marcar perfil ideològic i bastir un guió en termes nacionals que se singularitzi de Junts, n'ha formulat una de rellevant: ressuscitar el pacte fiscal. I ho ha fet de la mà de l'exconseller Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia d'Artur Mas durant cinc anys. "No sé si vam passar molt ràpid la pàgina del pacte fiscal, però és una pàgina que val la pena llegir", ha dit Mas-Colell per plantejar un retorn a la pantalla que Mas va superar el setembre del 2012, després de la negativa de Mariano Rajoy. Al costat d'Àngels Chacón, l'exconseller ha demanat "reviure" la proposta d'un nou finançament en la línia del concert econòmic, al voltant d'una Agència Tributària Catalana "potent". El PDECat ha fet arqueologia del manual econòmic, sepultat com havia quedat el pacte fiscal en els anys de procés.
L'estirabot
Ciutadans no ha presentat el programa amb el qual es presenta a les eleccions fins aquest dimarts, com Junts. Cinquè dia de campanya. Fins ara, a Carlos Carrizosa se l'hi han escoltat més enunciats en forma de dards que iniciatives amb recorregut parlamentari. L'últim estirabot l'ha formulat en un contacte informatiu a Girona: "No és possible amnistiar els presos quan als autònoms no se'ls amnistien les quotes". La mescla de conceptes -la situació dels líders independentistes empresonats i les urgències dels autònoms pels efectes nocius del coronavirus en l'activitat econòmica- evidencia que la prioritat de Carrizosa és, sobretot, el rèdit electoral de l'agitació. L'ús del malestar d'hotelers i comerciants afectats per les restriccions s'endevina purament instrumental.
La dada
L'activitat a les oficines de Correus indica la demanda creixent de votar sense fer acte de presència als col·legis electorals el 14-F. El Govern ha xifrat aquest dimarts que el vot per correu s'enfila fins a les 183.000 sol·licituds, més del doble del comptabilitzat el 2017. La dada suposa un nou rècord, que fins ara s'havia registrat en les eleccions espanyoles de 2016, amb 170.000 peticions d'electors. El temor al contagi explica la demanda. Fins divendres encara hi ha temps per fer ús d'aquest mecanisme. Ja sabem que les eleccions no canviaran de data, sigui quina sigui la fotografia de la pandèmia diumenge de la setmana que ve. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha confirmat que la Generalitat no recorrerà la resolució del TSJC per no generar més "incertesa" als ciutadans. De fet, el Govern permetrà trencar el confinament municipal per anar a votar.
Sobre l'afer Borràs -imputada pel Tribunal Suprem i no pel TSJC per la seva condició de diputada al Congrés- també s'hi ha referit Oriol Junqueras. A ERC, fidels a l'estratègia negociadora que té com a icona la taula de diàleg, marquen distàncies amb els seus socis al Govern: Junqueras entén que la investigació a l'exconsellera li impediria anar a les llistes dels republicans, afirmació que ha topat amb la queixa de Quim Torra, desaparegut de la campanya però actiu a les xarxes socials.
La suma de referències no ha fet que la cap de cartell de Junts hagi modificat l'estratègia dels primers mítings: cap referència a la investigació del Suprem en l'acte de Terrassa, ni per vincular-la a la repressió. L'únic apunt, de Puigdemont, que l'ha defensada des de la distància: "És la candidata a qui li posaran les coses més difícils".
La protagonista
La cursa electoral no està sent plàcida per a Dolors Sabater. El consell polític de la CUP va esmenar l'estratègia de campanya liderada per la candidata fa tot just dues setmanes. El missatge d'assumir responsabilitats de govern i el protagonisme atorgat a la cap de llista no generaven unanimitat, precisament, a les files anticapitalistes. I, des d'aquell consell polític, el viratge és palpable. En l'acte que Sabater va compartir dissabte amb Anna Gabriel, la CUP ja va reformular els condicionants per integrar un govern independentista mentre la manera de vehicular el discurs electoral de la coalició s'ha fet més coral. Sabater, però, ha tornat a ensopegar aquest dimarts amb matisació inclosa de la CUP, ara sobre el posicionament de la candidatura en el cas d'haver d'investir Borràs. És evident que el sentit del vot arribat al cas generaria incomoditat als anticapitalistes -només cal recordar com la CUP va evitar donar suport explícit a Borràs en el suplicatori al Congrés-, però l'exalcaldessa de Badalona no supera la jornada transmetent més fortalesa.
La proposta
Els pactes postelectorals són ara mateix l'assumpte capital de la campanya. Les propostes, de moment, ocupen un espai perifèric. El PDECat, que insisteix a marcar perfil ideològic i bastir un guió en termes nacionals que se singularitzi de Junts, n'ha formulat una de rellevant: ressuscitar el pacte fiscal. I ho ha fet de la mà de l'exconseller Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia d'Artur Mas durant cinc anys. "No sé si vam passar molt ràpid la pàgina del pacte fiscal, però és una pàgina que val la pena llegir", ha dit Mas-Colell per plantejar un retorn a la pantalla que Mas va superar el setembre del 2012, després de la negativa de Mariano Rajoy. Al costat d'Àngels Chacón, l'exconseller ha demanat "reviure" la proposta d'un nou finançament en la línia del concert econòmic, al voltant d'una Agència Tributària Catalana "potent". El PDECat ha fet arqueologia del manual econòmic, sepultat com havia quedat el pacte fiscal en els anys de procés.
L'estirabot
Ciutadans no ha presentat el programa amb el qual es presenta a les eleccions fins aquest dimarts, com Junts. Cinquè dia de campanya. Fins ara, a Carlos Carrizosa se l'hi han escoltat més enunciats en forma de dards que iniciatives amb recorregut parlamentari. L'últim estirabot l'ha formulat en un contacte informatiu a Girona: "No és possible amnistiar els presos quan als autònoms no se'ls amnistien les quotes". La mescla de conceptes -la situació dels líders independentistes empresonats i les urgències dels autònoms pels efectes nocius del coronavirus en l'activitat econòmica- evidencia que la prioritat de Carrizosa és, sobretot, el rèdit electoral de l'agitació. L'ús del malestar d'hotelers i comerciants afectats per les restriccions s'endevina purament instrumental.
La dada
L'activitat a les oficines de Correus indica la demanda creixent de votar sense fer acte de presència als col·legis electorals el 14-F. El Govern ha xifrat aquest dimarts que el vot per correu s'enfila fins a les 183.000 sol·licituds, més del doble del comptabilitzat el 2017. La dada suposa un nou rècord, que fins ara s'havia registrat en les eleccions espanyoles de 2016, amb 170.000 peticions d'electors. El temor al contagi explica la demanda. Fins divendres encara hi ha temps per fer ús d'aquest mecanisme. Ja sabem que les eleccions no canviaran de data, sigui quina sigui la fotografia de la pandèmia diumenge de la setmana que ve. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha confirmat que la Generalitat no recorrerà la resolució del TSJC per no generar més "incertesa" als ciutadans. De fet, el Govern permetrà trencar el confinament municipal per anar a votar.