Els pagesos es queixaven dels danys dels cérvols als conreus. Foto: ACNUn total de 354 cérvols s’han caçat durant els darrers cinc mesos a les àrees de caça del Ripollès (111) i el Berguedà (243) com a resultat d’una primera acció de control per minimitzar els danys que aquests animals causen a conreus i pastures. Els cérvols són una espècie cinegètica en expansió a moltes zones de Catalunya, i per això el Departament de Medi Ambient i Habitatge aplica mesures de control per poder compatibilitzar la ramaderia de muntanya i la conservació de la fauna salvatge autòctona.
Per donar solucions a les queixes dels ramaders de l’Alt Berguedà de les zones amb presència de cérvol, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha coordinat mitjançant l’àrea d’activitats cinegètiques una comissió amb representació dels titulars de les àrees de caça d’aquesta zona, els ramaders i el personal tècnic i del cos d’Agents Rurals. Aquesta comissió es va crear el mes de setembre i té com a objectiu minimitzar els danys i les molèsties provocats pels cérvols que els ramaders pateixen, i a la vegada vetllar per la conservació de les seves poblacions dins dels espais naturals que ocupen.
Una diagnosi prèvia dels fets i de les dades dels aprofitaments i dels censos de cérvol va mostrar un clar desajustament de la població que afavoria les femelles, les quals són la part més important que afecta la productivitat i provoca que les taxes de creixement assoleixin abundàncies incompatibles amb la conservació de pastures i fins i tot amenacin la seguretat dels béns (tancats de bestiar) i de les persones (accidents de trànsit).
Com a mesura urgent, la comissió va acordar reduir les abundàncies de cérvol d’aquesta població, especialment en aquelles zones on la presència d’aquesta espècie causa més danys als ramaders locals (terme municipal de la Pobla de Lillet). Així, el control eficaç de les femelles adultes, a través de les captures, redueix la capacitat productiva de l’espècie i, per tant, el creixement futur de la població.
Nombre de captures a l’Alt Berguedà i el Ripollès
En els darrers anys, la població de cérvol a l’Alt Berguedà i el Ripollès ha mostrat un augment important afavorit per les condicions ambientals dels ecosistemes forestals que són el paisatge representatiu d’aquestes comarques muntanyenques.
Entre els mesos de desembre de 2009 a març de 2010, es van caçar un total de 354 cérvols, dels quals 282 eren femelles (78,5%), en una superfície de 60.000 hectàrees. Aquesta xifra de captures suposa multiplicar per tres la pressió cinegètica sobre aquesta espècie respecte de la temporada de caça anterior. A la zona amb més abundància de cérvols i on els danys eren més reiterats (la Pobla de Lillet, el Berguedà), es van caçar 102 cérvols (94 femelles, el 92,1% dels cérvols capturats). Al Ripollès, s’han abatut 111 exemplars (90 femelles, el 91,1% dels cérvols capturats), cosa que representa més del doble de captures envers la temporada anterior, que va ser de 52 en les mateixes àrees de caça.
La caça extraordinària d’aquests exemplars es va dur a terme mitjançant permisos de caça del Departament de Medi Ambient i Habitatge a les àrees de caça. Tots els exemplars van ser abatuts pels caçadors locals mateixos, alguns d’ells ramaders afectats.
Aquesta primera acció de control de la població de cérvols ha de quedar reflectida en els censos que durant el mes d’abril de 2010 es duran a terme per establir com s’ha reduït la població de manera global, i també els seus efectes a la zona amb més problemes. Durant l’any 2010, continuaran les accions puntuals mitjançant autoritzacions excepcionals de captura quan els cérvols siguin responsables de danys a conreus i pastures.
Paral·lelament, la direcció general del Medi Natural prepara un seguit de recomanacions de prevenció adreçades als ramaders (filats elèctrics de protecció, tancats perimetrals...) i als gestors cinegètics (autoritzacions de caça efectives, planificació de les accions) que permetin compatibilitzar la ramaderia de muntanya i la conservació de la fauna salvatge autòctona.
El cérvol, una espècie cinegètica en expansió
El cérvol ( Cervus elaphus ) és un ungulat salvatge autòcton de Catalunya que es distribueix per Europa i Nord-Amèrica i que pot assolir pesos de fins a 60 kg en el cas dels mascles. Les femelles són adultes als dos anys i tenen una cria per part, encara que no són estranys els casos de bessonades. El seu comportament és gregari. Es poden observar ramats de femelles amb les cries i els mascles i les femelles joves que poden arribar a més de 20 exemplars a zones òptimes. Els mascles disposen d’unes banyes que generen de nou cada any i que els serveixen per competir amb altres mascles adults durant l’època de reproducció (brama). Cada any cau aquesta banya que es regenera a cada estació de zel. A la península Ibèrica i a molts llocs de l’Europa occidental, l’espècie va patir una important davallada que va ser similar a la d’altres espècies d’ungulats (cabirol, isard, porc senglar...) com a conseqüència principalment de l’absència de polítiques mediambientals de conservació. En particular, el cérvol es va veure afectat per la manca de gestió cinegètica que va impedir un control de les captures que les fes sostenibles, a la vegada que la superfície forestal (hàbitat òptim barrejat amb prats on viu aquesta espècie) va arribar durant la primera meitat del segle XX al mínim històric.
Les polítiques ambientals i de gestió planificada de la caça impulsades al nostre país des dels anys 70 del segle passat han produït una expansió d’aquesta espècie. Actualment, el cérvol és una espècie de caça que es distribueix per la meitat nord de Catalunya, principalment associada a les serralades prepirinenques i del Pirineu. La caça d’aquesta espècie està regulada i es pot realitzar als terrenys cinegètics que la tinguin inclosa en el seu pla tècnic de gestió cinegètica. El caçador o la caçadora han de disposar de la llicència de caça corresponent, del permís del titular i del permís específic per caçar cérvols que el Departament de Medi Ambient i Habitatge lliura als titulars dels terrenys cinegètics en un nombre de mascles i femelles coherent amb la població estimada i l’objectiu de l’aprofitament.
ASAJA demana que Medi Ambient compensi les pèrdues
El sindicat agrari ASAJA ha demanat al conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar que el Departament es faci càrrec de les pèrdues que ocasionen els cérvols, els cabirols o els porcs senglars a les pastures de vaques i ovelles. L'associació agrària ha denunciat, a través d'un comunicat, que comarques com l'Alt Berguedà o el Ripollès estan "envaïdes" per aquestes espècies d'animals salvatges, que generen un gran perjudici econòmic, ja que es mengen el pinso i el farratge, i poden transmetre malalties al bestiar.
Els ramaders consideren que aquesta situació és "insostenible'" i lamenten que hagin de ser ells mateixos els qui estiguin mantenint aquestes espècies salvatges, i no la conselleria de Medi Ambient i Habitatge. Aquest col·lectiu considera que de la mateixa manera que cap empresa permetria haver d'assumir pèrdues ocasionades per culpa de l'administració, ells no s'han de fer càrrec dels danys ocasionats per cérvols, cabirols, porcs senglars i altres espècies.
Fonts de Medi Ambient i Habitatge han explicat a l'ACN que l'estratègia del Departament no passa per fer-se càrrec de les despeses ocasionades pels animals, sinó més aviat per dur a terme un control exhaustiu de la població de cérvols, porcs senglars, amb captures d'alguns exemplars d'aquestes espècies si es que es demostra que són responsables de danys a conreus i pastures.
En aquest sentit, la conselleria ha atorgat permisos per caçar principalment femelles adultes de cérvol al Berguedà i el Ripollès. En els darrers cinc mesos s'han caçat 354 exemplars en aquestes comarques. El Departament creu que el control eficaç de les femelles adultes, a través de les captures, reduirà la capacitat reproductiva de la població.
