La prevalença de les malalties al·lèrgiques a la infància (dermatitis atòpica, asma, rinoconjuntivitis al·lèrgica...) ha augmentat considerablement en els països desenvolupats  en aquests últims 20-30 anys.

Durant el període del lactant, els símptomes de possible al·lèrgia son principalment la dermatitis atòpica o èczema atòpic, símptomes gastrointestinals i sibilàncies respiratòries (xiulets) recurrents. L’asma i la rinoconjuntivitis són problemes predominants en edats posteriors.

Durant el primer any de vida son freqüents les reaccions adverses a aliments, sobretot a la proteïna de la llet de vaca; les al·lèrgies respiratòries solen presentar-se mes tard.

Evitar l’al·lergogen
Evitar l’exposició al al·lergogen principal es una estratègia lògica de tractament, com per exemple en el cas de l’asma d’origen al·lèrgic, quan el causant es identificat i es pot evitar.

Mesures per disminuir la presència dels àcars de la pols, son indispensables tant per reduir els nivells ambientals dels al·lergògens com en la millora del control de la malaltia.

Mes complicat és evitar l’exposició a possibles al·lergògens d’animals domèstics, perquè encara que s’eviti l’existència d’aquest al domicili es poden trobar a molts ambients exteriors de la casa del pacient.

En el cas de que els símptomes de l’asma o la dermatitis atòpica siguin rellevants i recurrents es farà necessari la realització d’estudis específics d’hipersensibilitat al·lèrgica.

La rinoconjuntivitis típica (febre de l’heno: pol·lens) poden millorar amb tractament antihistamínic els mesos de primavera-estiu sense necessitat de realitzar tests d’al·lèrgia, però en els casos que vagi associat amb asma o símptomes refractaris al tractament simptomàtic, es necessitaran proves d’al·lèrgia que si detecten al·lergògens específics poden beneficiar-se evitant-ne el contacte o amb vacunes antial·lèrgiques especifiques.

En cas de reaccions per picada d’insectes (abelles o vespes), només es necessiten estudis d’al·lèrgia, si aquesta és sistèmica i de caràcter greus (insuficiència respiratòria aguda per edema de glotis).

En els casos d’al·lèrgia als medicaments s’investiga el fons al·lèrgic si el pacient presenta reaccions cutànies com prurigen, urticària, angioedema, asma o anafilaxi. La presencia aïllada de reacció cutània no es indicació per la realització d’estudis més específics.

La finalitat d’aquest escrit es conscienciar i fer possible que els nens que ho necessitin se’ls hi realitzin les exploracions necessàries en el moment apropiat amb la finalitat de garantir el millor tractament possible per la seva malaltia al·lèrgica.

Dr. Adolfo Alegre. Pediatra de Hospital de Campdevànol