El procés sobre la forest de Sant Miquel comença sense visita a Carboners

Visita guiada a la forest de Sant Miquel Foto: ElRipollès.info

Dissabte es va viure el primer acte del procés participatiuper definir la gestió de la forest pública de la muntanya de Sant Miquel de Setcases. Curiosament, la trentena de participants, no van visitar l'obaga de Carboners, la tal·la de qual va originar una protesta d'entitats ambientalistes el setembre de 2008 . Precisament l'actual procés és fruit d'aquell conflicte però per exemple en el portal habilitat s'ha obviat cap referència al bosc de Carboners i s'ha ampliat la discussió al conjunt de la forest setcasina.

La sessió de dissabte va comptar amb la presència  del secretari general d´Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada; i el director general dels serveis territorials de Medi Ambient a Girona, Emili Santos. Després de la benvinguda institucional, els participants van visitar dos paratges de la forest acompanyats de l'enginyer forestal, Santi Farriol, i del consultor ambiental, Josep Maria Mallarach. En acabar, van omplir uns qüestionaris en els quals es demanava pels valors del bosc -econòmics, socials i ambientals- que serviran com a guia pel debat a la sessió del proper 29 de maig.

Des de les entitats ambientalistes -que fa vint mesos van aturar la tal·la de l'obaga de Carboners- es vol insistir en la necessitat de convertir el conjunt de l'espai de les capçaleres del Ter i el Freser -que formen part del Pla d'espais d'interès natural (PEIN)-. Cal recordar que hi ha dues resolucions del Parlament de Catalunya (del 2001 i el 2002) que reclamen que esdevingui parc natural o nacional.

Una forest de quasi 4.000 ha
La muntanya de Sant Miquel és una forest de titularitat pública, de 3.894 hectàrees, adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge. La forest ocupa un 78% de la superfície del municipi i envolta la quasi totalitat del nucli urbà de Setcases. La gestió de la forest està planificada mitjançant un projecte d'ordenació de 2003 que té vigència fins l'any 2015. A més, la finca forma part del PEIN, de la Xarxa Natura 2000 i pels seus valors cinegètics, es va incorporar a la Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases.

La pineda de pi negre domina la muntanya, tot i que en algunes obagues, apareix l'avetosa i a les zones més baixes el pi negre es barreja amb el pi roig. Com a vegetació de sotabosc trobem el neret i el nabiu, però en els llocs més assolellats aquests són substituïts pel ginebró i la boixerola. A la muntanya hi ha altres hàbitats, com tarteres, prats i matollars, i una gran diversitat de formacions vegetals adaptades a l'alçada, l'orientació i el substrat rocós.

L'aprofitament històric de Sant Miquel
La muntanya de Sant Miquel ha estat aprofitada històricament pels veïns de Setcases i en els últims cent anys les administracions que l'han tingut al seu càrrec l'han gestionada amb criteris tècnics per intentar compatibilitzar l'aprofitament forestal, la ramaderia i el lleure, amb la seva preservació global.

Des de temps immemorials la muntanya de Sant Miquel ha estat una font important de fusta i altres recursos per a les poblacions de la Vall de Camprodon. El Monestir de Ripoll en va ser el propietari des de l'edat mitjana fins la desamortització de Mendizàbal, que va tenir lloc l'any 1886, quan la forest va passar a mans de l'estat i es va incorporar al Catàleg de Forests d'Utilitat Pública, amb totes les garanties de preservació que aquesta qualificació comportava. L'any 1994 es va transferir la titularitat a la Generalitat de Catalunya, juntament amb la resta de forests de la mateixa naturalesa.

Malgrat que la propietat és de la Generalitat, aquesta està gravada amb una servitud de pastures, llenyes i fustes, en favor de l'Ajuntament de Setcases. Un dels conflictes sorgits de l'execució d'aquesta servitud, derivà en una sentència de l'Audiència de Barcelona de 1914 i en un conveni de l'any 1952, entre l'Ajuntament de Setcases i l'Administració forestal d'aquell temps, on es concreten aquests drets en 70 metres cúbics de fustes.

El primer projecte d'ordenació de la forest data de l'any 1959, establint-se una estructuració del bosc i en la possibilitat d'extreure fins a 1.101 metres cúbics de llenya anuals. L'any 1974 va tenir lloc una primera revisió d'aquest projecte, i es va reduir la possibilitat fustanera a 987 metres cúbics. En aquesta revisió ja es contemplaven activitats de lleure, compatibles amb les pròpies del sector primari (silvicultura i ramaderia), i es van seleccionar àrees amb caràcter exclusivament protector on no es preveia la tala d'arbres.

L'any 2004 la Direcció General del Medi Natural va aprovar la segona revisió del projecte d'ordenació. A més dels criteris sobre la gestió forestal sostenible, es van incorporar els de protecció i gestió de la fauna i dels seus hàbitats. Actualment, la forest està certificada sota els criteris de la gestió forestal sostenible mitjançant les modalitats vigents, la PEFC (2007) i amb el sistema FSC (2009).

Les infraestructures que conté la muntanya de Sant Miquel (vials, refugis, tanques, dics, fites, etc) i els treballs silvícoles que s'hi han realitzat, han estat el resultat de les inversions públiques durant tot aquest temps. Actualment s'estan executant millores en el bosc per un import de 319.050 euros.

- Portaldel procés participatiu
- Programasessió 29 de maig(pdf)
-Notíciessobre la tala de l'obaga de Carboners