L'extensió total de sòl urbà prevista pel document aprovat inicialment és de 93,16 ha, dels quals més de 70 corresponen a sòl urbà ja consolidat i 22,45 de no consolidat -de les quals unes 13 són de primera transformació, bàsicament a la Torre-.
El nombre de pisos previstos és de 424. El màxim nombre (112), de tipologia unifamilar, se situen als plans de la Torre, a l'entrada sud de la població, i situats bàsicament entre el marge dret del Ter i la N-260 però també entre la carretera i la ruta del Ferro. El principal nou desenvolupament tindria, a banda de l'accés rodat des de l'actual carretera, un accés per a vianants i bicicletes des de la Vila Vella.
Els diversos Plans de millora urbana (PMU) també contemplen 252 nous habitatges dels quals destaquen els 97 a la Cotolla, 87 al camp de futbol i 70 a la fàbrica Espona -tot i que també s'hi contemplen usos compatibles com un hotel-. Per altra banda els plans d'actuació permeten construir 60 pisos, dels quals el major nombre se situen a la carretera vella d'Ogassa (24).
Del conjunt d'actuacions residencials, 165 pisos (un 39%) són de protecció oficial i així mateix se'n contemplen 25 més de caràcter dotacional a la colònia Espona tal i com es tramita actualment en una modificació puntal del planejament. Amb aquestes dades, una possible estimació de la població seria, en dues dècades, de 4500 habitants, per sota fins i tot, del que preveia el Pla general d'ordenació urbana (PGOU) de 1987.
Per altra banda es delimita una zona de 9 ha, els plans del Coll -situats a l'altra riba de la Coromina del Bac- com a reserva de sòl per a usos residencials. Aquesta delimitació té com a objectiu, entre d'altres, evitar que la traça de la variant que ha de marcar el Ministeri de Foment s'acosti cap al nucli.
La variant de la N-260
Un dels elements claus en un POUM és definir la traça de les infraestructures. En aquest sentit el document planteja per on hauria de discórrer la variant de la N-260, que precisament recentment se n'ha licitat la redacció de l'estudi informatiu.
La proposta planteja que la nova carretera comenci poc després del túnel de Collabós i que després de travessar el Ter passi pel seu marge dret per cotes més elevades respecte a la Batllia, Janpere, el Coll i Serradell fet que permetria, segons l'alcalde Ramon Roqué, deixar lliures els plans agrícoles d'aquestes masies. La variant aprofitaria part de la traça actual de la carretera a partir de la zona de Planabés i salvaria els revolts de Ribamala amb dos viaductes. En conjunt es plantegen set ponts i tres túnels. Per altra banda, la carretera actual es mantindria per servei local entre el nucli i els polígons de Llaudet i cal Gat així com per enllaçar amb la nova N-260.
Sòl industrial: Llaudet i Cal Gat
En el cas del sòl industrial el pla no planteja masses novetats. I és que actualment ja es tramita el PMU de la colònia Llaudet amb una extensió total de 14 ha. Per altra banda, en el cas de cal Gat, situat al sud del nucli, la zona industrial creix en 0,6 ha a la riba dreta del Ter. En el cas de Llaudet es contemplen 58 habitatges, fruit de la rehabilitació dels que són catalogats tal com explicava l'alcalde l'octubre passat.
Equipaments: escolars a la Coromina del Bac; esportius a la Torre
Les principals zones de nous equipaments que dibuixa el nou pla se situen a les entrades sud i nord de la població. A la Coromina del Bac hi haurà la nova escola-institut -fruit de la fusió entre els dos centres del municipi- així com els equipaments esportius relacionats amb el centre educatiu. Precisament els usos esportius, actualment dispersos pel municipi, es pretenen concentrar al nou sector de la Torre que acolliria, a banda de la urbanització de cases unifamiliars, el camp de futbol, el pavelló i la piscina.
