Un any més, la comarca del Ripollès s'ha volgut bolcar en la celebració del Dia Internacional contra l'Homofòbia, la Lesbofòbia i la Transfòbia que es commemora el 17 de maig. Durant tot aquest dijous s'han fet actes arreu de Ripoll per recolzar i visibilitzar el col·lectiu LGTB organitzats pel Consell Comarcal del Ripollès, l'Ajuntament de Ripoll, la Xarxa Òmnia, el Consorci del Benestar Social del Ripollès o el col·lectiu LGTB TALCOMSON, entre d'altres.

L'acte central d'aquesta jornada en defensa dels drets de les persones LGTB s'ha dut a terme, a les 6 de la tarda, a la plaça de la Lira on primerament s'ha llegit una carta-manifest de Laia Palomo. Tot seguit, el responsable del gabinet de comunicació del Consell Comarcal, Agustí Mas, ha llegit un manifest més institucional i; finalment, l'acte s'ha clos amb la lectura d'una sèrie de poemes i una cançó a càrrec de Montse Maestre i Gemma Arimany. A l'acte hi han assistit una trentena de persones, entre els quals hi havia representants polítics de nivell com l'alcalde de Ripoll i diputat de Junts per Catalunya, Jordi Munell; la diputada al Congrés per ERC i futura consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca del govern del president Quim Torra, Teresa Jordà o el vicepresident del Consell Comarcal, Josep Coma. També hi havia diversos regidors del consistori ripollès.

Tot i la pluja que queia fora d'aquest recinte cobert, l'acte ha quedat força lluït. Com no podia ser d'una altra manera, la bandera de l'arc de Sant Martí ha presidit l'esdeveniment des d'una de les parets de la plaça. L'ensenya estava rodejada d'una sèrie de cartells de cartró penjats entre les heures on s'hi podien llegir missatges que advocaven per la igualtat absoluta entre persones heterosexuals i del col·lectiu LGTB.
 
Missatge emotiu de Laia Palomo

Laia Palomo ha estat l'encarregada d'encetar l'acte llegint una carta-manifest en què ha començat preguntant-se el perquè de l'existència de la homofòbia. Segons ella, la presència d'aquest sentiment de rebuig cap al col·lectiu LGTB es produeix perquè ''vivim en un món on la majoria de vegades és més fàcil jutjar que etiquetar qualsevol persona''. ''Mira, aquell noi és gai o aquesta és lesbiana o s'expressen comentaris incoherents o despectius com 'maricón' de merda'', ha assenyalat. Per Palomo aquestes conductes es produeixen perquè la societat ensenya per defecte als ciutadans, des de ben petits, a estimar una persona del gènere contrari i li marca una sèrie de pautes com casar-se o tenir fills.

Palomo ha volgut deixar clar que qualsevol persona té dret a enamorar-se d'algú del mateix sexe i això no ha de significar que ''estigui malalta del cap''. En aquest sentit, aquesta noia ha lamentat que, en l'actualitat, en alguns països del món ser homosexual encara es castigui amb penes de presó força elevades o, fins i tot, amb la pena de mort; ''tot i que per sort a la nostra societat no passa''. Palomo ha assegurat que sinó existissin els prejudicis i es treballés per la diversitat ''això no passaria''. Aquesta jove ha recordat que tothom té un familiar, un amic o un veí que pertany al col·lectiu LGTB i ''no pel fet de ser-ho deixarà de ser la persona que és''. Per concloure el seu discurs, Palomo ha apel·lat als joves que estimin a persones del mateix sexe que ho expressin i no se n'amaguin. ''No és cap delicte estimar i no està prohibit'', ha apuntat.
 
Manifest institucional del 17 de maig

Tot seguit, s'ha llegit el manifest proposat per l'Associació LGTB TALCOMSON subscrit per totes les entitats que s'han adherit a aquesta jornada. El responsable del gabinet de comunicació del Consell Comarcal, Agustí Mas, ha estat l'encarregat de fer aquesta lectura. Mas ha començat recordant que el dia 17 de maig es commemora el 28è aniversari de la decisió de l'Organització Mundial de la Salut d'eliminar l'homosexualitat de la llista de malalties mentals. D'altra banda, el representant del Consell ha rememorat que el proper 28 de juny es compliran 49 anys de la revolta d'Stonewall, a Nova York, l'instant que es considera com l'inici de la reivindicació dels drets i llibertats de les persones gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals. Per acabar de completar la llista d'efemèrides, el proper 1 de juliol se celebrarà el 41è aniversari de la primera manifestació a Barcelona per reclamar els drets de les persones LGTB.

Segons aquest manifest, tot i que les persones homosexuals i les heterosexuals tinguin els mateixos drets des de fa molts anys al nostre país, trenta anys enrere estimar algú del mateix sexe encara era considerat una malaltia. I això que fa 13 anys, amb la Llei del matrimoni igualitari i la nova llei d'adopció s'haurien d'haver trencat molts estigmes que encara perduren. Tot i aquest avanç, no s'ha d'oblidar que la transsexualitat sí que es considera una malaltia encara. ''Ha costat que la societat entengués per fi que el gènere d'una persona és a la seva ment, no pas als seus genitals i faccions físiques'', ha subratllat. Mas també ha parlat de la bisexualitat, una tendència sexual sovint oblidada per una societat que ''etiqueta amb facilitat i on els matisos no són ben vistos''.

Per tot això, Mas ha reivindicat tota la feina que fan les associacions que lluiten pels drets de les persones LGTB com és el cas de l'associació TALCOMSON, que enguany celebra deu anys treballant al Berguedà, la Garrotxa, el Moianès, Osona i el Ripollès. Per aquest motiu, Mas ha exposat que és clau la implicació de totes les administracions públiques perquè es pugui fer una societat més ''igualitària''. Per aconseguir aquesta societat, Mas ha posat una sèrie d'exemples molt fàcils de dur a terme com que els formularis de les llars d'infants i les escoles municipals siguin inclusius, el rebuig als insults homòfobs o discriminacions als camps d'esports municipals, la formació als treballadors de residències per atendre persones LGTB, fer una major difusió dels Serveis d'Atenció Integral desplegats arreu del territori, posar als carrers noms de persones del col·lectiu LGTB o penjar la bandera l'arc de Sant Martí al balcó o als ajuntaments o institucions -tan l'Ajuntament de Ripoll com el del Consell Comarcal ho han fet-.
 
Música i altres activitats

Per tancar l'acte, Montse Maestre i Gemma Arimany han fet una lectura de poemes i fragments de literatura juvenil d'autors que tracten temes relacionats amb el col·lectiu LGTB i han acabat cantant la cançó S'ha acabat del Pets. A banda d'aquest acte central, s'han realitzats diverses activitats arreu de la vila com un cine fòrum al Casal Popular La Metxa amb la projecció d'El Viaje de Carla de Fernando Olmeda; un taller participatiu titulat ''Trencant els Patrons Limitants'' a la sala Eudald Graells, el joc ''El Party'' al Casal de Joves de Ripoll ''El Galliner'', l'hora del conta amb Pepa Contes a la biblioteca Lambert Mata i la gravació d'un lipdub multitudinari al punt Òmnia de la Devesa del Pla.