La polèmica sentència de l'Audiència Provincial de Navarra sobre el cas de la ''Manada'', en què una jove va ser violada per cinc homes durant les festes de Sant Fermín de Pamplona de l'any 2016 també és motiu de debat als Ajuntaments d'arreu de Catalunya. En els plens de Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses de la setmana passada, es van aprovar per unanimitat dues mocions de rebuig a la justícia espanyola arran d'aquest cas.

Cal recordar que els cinc joves van ser condemnats a nou anys de presó cadascun per un delicte d'abús sexual continuat; tot i que la fiscalia sol·licitava una pena de 22 anys de presó per tots els membres de la ''Manada''. A més, un dels tres magistrats que va participar de la sentència va fer un vot particular en què demanava l'absolució pels joves. Tot i així, el partit no s'ha acabat ni molt menys i la defensa ja va recórrer la sentència; per tant, encara no se sap quina serà la condemna definitiva.

A Campdevànol, la CUP va presentar una moció que denunciava el caràcter patriarcal i de classe de la justícia espanyola i per la creació d'un ordenament jurídic propi en el marc republicà amb perspectiva feminista. La regidora cupaire, Mariona Baraldés va afirmar que la sentència d'aquest cas tan mediàtic va ser ''vergonyosa'' i va assegurar que el sistema judicial espanyol ''s'acarnissa'' amb les dones. ''L'opinió dels jutges que portaven el cas deixa molt que desitjar. Igual que el paper d'alguns mitjans de comunicació que han volgut desprestigiar la víctima'', va sentenciar. L'edil de l'esquerra independentista va demanar a l'Ajuntament que si mai es produís una agressió masclista al municipi, el consistori hauria de respondre amb tots els mitjans de què disposi (solidaritat, suport jurídic, etc.).
 
Suport també a Sant Joan

A Sant Joan de les Abadesses es va presentar una moció molt similar a la de Campdevànol que demanava que es defensessin els drets de les dones víctimes d'agressions sexuals. Entre d'altres coses, la moció demanava als membres del Congrés dels Diputats i al Senat que, quan facin la propera revisió del codi penal, s'hi incorpori una perspectiva de gènere per evitar que es facin sentències amb un ''clar biaix masclista''. A més, també demanava establir un protocol municipal per a la prevenció i l'abordatge de situacions d'assetjament sexual en els espais d'oci i lleure.

La regidora d'ERC, Elisenda Guillaumes, va explicar que el grup republicà va decidir presentar aquesta moció perquè, a nivell social, la sentència va tenir molta repercussió en forma de protestes i manifestacions multitudinàries als carrers de tot Espanya en contra dels agressors. Guillaumes va explicar que aquest tema s'ha de traslladar als Ajuntaments, els quals han de fer actuacions per minimitzar els riscos de què es produeixin aquests atacs; com per exemple, evitar que hi hagi carrers foscos al municipi per evitar que es donin les condicions per violar una dona sense ser vist, entre d'altres.
 
ERC acusa d'electoralista a l'equip de govern

La relació entre l'equip de govern -CiU- i ERC a Campdevànol cada cop està més deteriorada. A mesura que s'acaba la legislatura, l'únic regidor republicà del consistori està fent una oposició més frontal al govern encapçalat per l'alcalde Joan Manso. En la darrera sessió plenària, a banda de les evidents discrepàncies entre CiU i ERC per com estava redactada la moció per esborrar les pintades del municipi amb simbologia feixista, nazi i xenòfoba, també va produir-se un altre enfrontament dialèctic en què Riera va acusar a Manso de fer un càlcul ''electoralista'' amb les diferents obres que s'estan duent a terme al municipi.

En el ple d'aquest passat dijous, s'havia d'aprovar un Pla econòmic financer pel període 2018-2019 perquè Campdevànol no compleix l'objectiu d'estabilitat pressupostària. Un incompliment que es deu bàsicament al fet que el consistori campdevanolenc està immers en l'actualitat en un procés d'inversió econòmica molt gran fruït de diverses obres d'envergadura que s'estan duent al municipi com són la reforma de les places Clavé, Valldemossa i Sardana i la del pavelló municipal Mercè Guix, emmarcades dins del projecte de la Llei de Barris. Tot i així, l'alcalde ja va explicar que aquesta situació financera s'arreglarà en un parell d'anys ''quan les inversions que s'estan fent al municipi per valor de tres milions d'euros estiguin consolidades, cobrades i liquidades''.
 
Les explicacions de Manso no van acabar de convèncer a Riera. El regidor republicà va admetre que sinó s'ha complert l'objectiu d'estabilitat pressupostària, evidentment, és degut a les obres que s'estan fent al municipi ''tot i que eren molt necessàries''. Tot i així, l'edil d'Esquerra va considerar que els treballs s'han fet de ''forma precipitada i tots a l'últim any de mandat''. Riera va assegurar que les obres es podrien haver fet ''més pausadament i amb més temps'' i va acusar l'alcalde fer un càlcul ''electoralista'' pensant ja en les eleccions municipals que s'han de celebrar el mes de maig de l'any vinent. ''Creiem que ha estirat més el braç que la màniga'', va reblar. Manso va mossegar-se la llengua i només va dir-li a Riera que es notava que no faltava gaire temps per les eleccions, referint-se a la bel·ligerància de les seves darreres intervencions.

En canvi, la relació de CiU amb MES és més que cordial i ja hi ha qui apunta que podrien concórrer junts a les properes eleccions sota el paraigües de Junts per Catalunya. S'haurà de veure si aquest pacte és realment possible i viable o són simples especulacions. Cal recordar que al Consell Comarcal del Ripollès governen junts i el regidor de MES, Lluís López, és un dels consellers que s'encarrega d'elaborar els pressupostos de l'ens comarcal. López va apuntar que aquest Pla econòmic financer es tractava més d'un requeriment normatiu i no generava un gran impacte sobre els ratis d'estabilitat de l'Ajuntament. ''És un mer tràmit administratiu de cara al Ministeri d'Hisenda que no pas una alarma sobre la situació financera del consistori'', va reiterar. La CUP va abstenir-se perquè encara no s'havia pogut mirar aquest pla en calma.