La seva passió per l'escriptura i la història l'ha portat a reprendre les aventures de Llàtzer Llampades, un personatge inventat per ell mateix. Va ser un antic capità de vaixell a Cuba expulsat de la Marina i reclutat després per la primera carlinada. També va ser capità de policia en una revolta posterior que el van portar a una presó de Barcelona (un altre escenari de la novel·la), d'on sortiria després d'acceptar la missió. Acompanyat d'altres homes de les Rondes Volants -contrabandistes, lladres i expresidiaris com ell-, es traslladaran per terres del Bisaura on s'ha fet fort el general Cabrera.
"És una història de ficció amb un rerefons històric -la segona Guerra dels Carlins-, una guerra tan petita on pràcticament no hi ha batalles ni exèrcits sinó partides de guerrilles que es lluiten a la muntanya", diu.
La trama li permet, segons l'autor, reflexionar sobre "la por" i les diferències entre la gent de zones rurals i el grup de barcelonins que reben l'encàrrec d'endinsar-se a aquella zona de muntanya. "Per ells devia ser com anar a la cara fosca de la lluna", afegeix, tot dient que eren dos mons que vivien d'esquena i on les comunicacions eren molt precàries. A tall d'exemple explica que el 1848 va ser l'any que es va inaugurar la carretera que connectava Barcelona amb Vic.
El Bisaura, un lloc d'inspiració
Xavier Theros ha explicat els detalls d'aquesta nova novel·la durant una visita amb periodistes a diferents punts del Bisaura, entre Osona i el Ripollès. Concretament, s'han passejat per indrets de Santa Maria de Besora i Vidrà. Per al barceloní, aquesta és una zona molt especial. "Em va impressionar que el paisatge que ha quedat és molt verge, és un privilegi tenir un espai on en els últims 200 anys ha canviat molt poc", diu, ple de masos i espais que encara recorden episodis històrics, com el castell de Besora, ara en construcció. L'edifici va ser volat per l'exèrcit espanyol durant un setge en una Guerra Carlina.La segona meitat del XIX era un moment de contrastos. Segons detalla Theros, mentre a Barcelona es començava ja a desenvolupar una societat industrial, al Bisaura encara hi havia una "mentalitat medieval, amb llegendes, històries locals i les pors que inspiraven el bosc i la nit, això a Barcelona no existia". Posa l'exemple de la llegenda del castell de Milany on es diu que hi va viure un personatge durant mil anys.
Tothom ha de morir, publicat per La Campana, ja es troba a les llibreries. L'autor avança que ja està escrivint el tercer llibre. En aquest cas transcorrerà a Sants on la població va viure l'impacte de la revolució industrial a la zona, una nova aventura de Llampades. Té clar que la segona meitat del XIX encara donarà per moltes més pàgines de ficció: "És molt poc conegut a Catalunya i va estar farcida de successos sanguinaris, revoltes, revolucions i guerra malgrat haver suscitat molt poc interès pels historiadors i menys encara la literatura catalana, que s'ha centrat més en l'altra segona meitat amb la modernització del país i l'ascens de la burgesia. "Un període molt interessant", conclou.
Xavier Theros és poeta, escriptor i antropòleg, cofundador del duet de poesia escènica Accidents Polipoètics. Actualment, escriu als diaris El País i ARA. Entre d'altres, és autor dels llibres Burla, escarnio y otras diversiones i La Sisena Flota a Barcelona, pel qual va guanyar el premi Josep Maria Huertas Claveria de periodisme 2010. El 2017 va guanyar el premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la Fada negra i també va publicar posteriorment Diumenges a Barcelona (2018) i Vida i miracles de la plaça reial (2019).
