27
de novembre
de
2015, 09:00
Actualitzat:
12:57h
Aquest divendres 27 i dissabte 28 se celebra arreu de Catalunya la setena edició del Gran Recapte d'Aliments, la campanya solidària que busca captar l'atenció de la ciutadania sobre el problema de la fam a la societat catalana. Organitzat pels quatre Bancs dels Aliments catalans –n'hi ha a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida-, la campanya fa una crida a la societat a donar aliments de franc per ajudar els més necessitats. S'organitza des de 2009 i cada any millora els resultats.
A Sabadell, són 12 cadenes les que s'han sumat aquesta edició al Gran Recapte, que sumen en total 55 establiments. Amb 450 voluntaris, les botigues que s'han sumat a la iniciativa corresponen a les firmes Aldi, Bonàrea, Caprabo, Condis, Consum, El Corte Inglés, Dia, Lidl, Mercadona, Sorli Discau i Supercor.
El president del Banc dels Aliments de Barcelona, Eduard Arruga, destaca que el Gran Recapte apel·la a "la solidaritat ciutadana" i per això la bona resposta de la campanya, que cada any augmenta tant en la quantitat recollida com en els punts de venda, el nombre de voluntaris i la col·laboració dels establiments, suposa "una demostració de responsabilitat social".
En declaracions a NacióDigital, Arruga recorda la doble funció dels Bancs dels Aliments, d'una banda "evitar el malbaratament" i per això s'ocupen de recollir tots aquells productes "comestibles però no comercialitzables", ja sigui per defectes en la presentació, cops o altres tares; i de l'altra "lluitar contra la fam", perquè "tothom té dret a una alimentació suficient".
De fet, el Gran Recapte d'Aliments suposa l'acció més mediàtica del Banc dels Aliments, però aquestes entitats s'ocupen, fent un cert paper de "majorista", a procurar menjar per a unes 250.000 persones al llarg de l'any. El repartiment que es fa a través de més de set-centes entitats socials d'arreu del territori. A tall d'exemple, l'any 2014 es van repartir unes 22.000 tones d'aliments, de les quals 4.686 van provenir del Gran Recapte.
Objectiu, 5.000 tones d'aliments
Amb unes xifres que augmenten any rere any i una organització cada cop més complexa, el Gran Recapte d'enguany s'ha fixat l'objectiu d'arribar a les 5.000 tones d'aliments recollits, una fita possible si es té en compte que en aquesta edició els punts de recollida han augmentat significativament, passant dels 2.000 de l'any passat als 2.500 previstos aquest cop. "Pensem que podem créixer un mínim d'un deu per cent fins arribar als cinc milions de quilos", apunta Arruga. En xifres globals, si el 2014 els bancs van repartir uns 100 quilos d'aliments per persona i any, l'objectiu ara és el d'arribar als 300, d'una banda augmentant la recaptació, i de l'altre, reduint el nombre de gent que necessita ajuda perquè hagin pogut solucionar els seus problemes econòmics.
En tot cas, al llarg dels anys el paper del Banc dels Aliments s'ha convertit en una necessitat social. De fet, ja en la primera edició del Gran Recapte, l'any 2009, els bancs donaven menjar a uns 80.000 beneficiaris, que actualment han passat a 250.000 a tot Catalunya, mentre que en concret a la demarcació de Barcelona les xifres de beneficiaris han passat de 57.000 a 150.000. "Mentre hi hagi gent que ho necessiti nosaltres hem de fer una tasca de solidaritat i ajuda" almenys mentre es creïn "les condicions necessàries per a que no hi hagi precarietat alimentària".
Amb tot, Arruga veu com una "quimera" que desaparegui del tot el problema, però emplaça les "administracions i empreses" a que facin tot el possible "per reduir el nombre tant com sigui possible".
Col·laboració de voluntaris i empreses
Sigui com sigui, el Gran Recapte és l'acció més notòria dels Bancs dels Aliments, que aconsegueixen mobilitzar més de 25.000 voluntaris que participen en la recollida in situ i també en les tasques logístiques de classificació i distribució. Però la campanya és també una eina destacable de cara a la "conscienciació de la societat". "Amb la visibilització d'aquesta necessitat s'ha aconseguit que la solidaritat s'hagi institucionalitzat a Catalunya", assegura Arruga, que destaca que aquest és un dels territoris més solidaris, no només a l'Estat espanyol sinó a tot Europa. És per això que el president del Banc dels Aliments de Barcelona destaca que el Gran Recapte "no és propietat dels bancs dels aliments, sinó de la ciutadania".
Finalment, del Gran Recapte també és important la col·laboració dels establiments, tant dels petits comerços com de les grans cadenes. En aquest sentit, Arruga apunta que la quasi totalitat d'establiments col·laboradors "fa donacions addicionals", sumant al que han donat els clients entre un 5 i un 10 per cent més de productes, a més de facilitar la logística per al transport. Tot plegat, la solidaritat de la ciutadania –dels donants, però també dels voluntaris- i de les empreses fan possible que, en només dos dies, es pugui recollir una gran quantitat d'aliments que ajudaran els més necessitats a passar l'hivern.
A Sabadell, són 12 cadenes les que s'han sumat aquesta edició al Gran Recapte, que sumen en total 55 establiments. Amb 450 voluntaris, les botigues que s'han sumat a la iniciativa corresponen a les firmes Aldi, Bonàrea, Caprabo, Condis, Consum, El Corte Inglés, Dia, Lidl, Mercadona, Sorli Discau i Supercor.
El president del Banc dels Aliments de Barcelona, Eduard Arruga, destaca que el Gran Recapte apel·la a "la solidaritat ciutadana" i per això la bona resposta de la campanya, que cada any augmenta tant en la quantitat recollida com en els punts de venda, el nombre de voluntaris i la col·laboració dels establiments, suposa "una demostració de responsabilitat social".
En declaracions a NacióDigital, Arruga recorda la doble funció dels Bancs dels Aliments, d'una banda "evitar el malbaratament" i per això s'ocupen de recollir tots aquells productes "comestibles però no comercialitzables", ja sigui per defectes en la presentació, cops o altres tares; i de l'altra "lluitar contra la fam", perquè "tothom té dret a una alimentació suficient".
De fet, el Gran Recapte d'Aliments suposa l'acció més mediàtica del Banc dels Aliments, però aquestes entitats s'ocupen, fent un cert paper de "majorista", a procurar menjar per a unes 250.000 persones al llarg de l'any. El repartiment que es fa a través de més de set-centes entitats socials d'arreu del territori. A tall d'exemple, l'any 2014 es van repartir unes 22.000 tones d'aliments, de les quals 4.686 van provenir del Gran Recapte.
Objectiu, 5.000 tones d'aliments
Amb unes xifres que augmenten any rere any i una organització cada cop més complexa, el Gran Recapte d'enguany s'ha fixat l'objectiu d'arribar a les 5.000 tones d'aliments recollits, una fita possible si es té en compte que en aquesta edició els punts de recollida han augmentat significativament, passant dels 2.000 de l'any passat als 2.500 previstos aquest cop. "Pensem que podem créixer un mínim d'un deu per cent fins arribar als cinc milions de quilos", apunta Arruga. En xifres globals, si el 2014 els bancs van repartir uns 100 quilos d'aliments per persona i any, l'objectiu ara és el d'arribar als 300, d'una banda augmentant la recaptació, i de l'altre, reduint el nombre de gent que necessita ajuda perquè hagin pogut solucionar els seus problemes econòmics.
Voluntaris del Gran Recapte del 2014 classificant els productes. Foto: Adrià Costa
En tot cas, al llarg dels anys el paper del Banc dels Aliments s'ha convertit en una necessitat social. De fet, ja en la primera edició del Gran Recapte, l'any 2009, els bancs donaven menjar a uns 80.000 beneficiaris, que actualment han passat a 250.000 a tot Catalunya, mentre que en concret a la demarcació de Barcelona les xifres de beneficiaris han passat de 57.000 a 150.000. "Mentre hi hagi gent que ho necessiti nosaltres hem de fer una tasca de solidaritat i ajuda" almenys mentre es creïn "les condicions necessàries per a que no hi hagi precarietat alimentària".
Amb tot, Arruga veu com una "quimera" que desaparegui del tot el problema, però emplaça les "administracions i empreses" a que facin tot el possible "per reduir el nombre tant com sigui possible".
Col·laboració de voluntaris i empreses
Sigui com sigui, el Gran Recapte és l'acció més notòria dels Bancs dels Aliments, que aconsegueixen mobilitzar més de 25.000 voluntaris que participen en la recollida in situ i també en les tasques logístiques de classificació i distribució. Però la campanya és també una eina destacable de cara a la "conscienciació de la societat". "Amb la visibilització d'aquesta necessitat s'ha aconseguit que la solidaritat s'hagi institucionalitzat a Catalunya", assegura Arruga, que destaca que aquest és un dels territoris més solidaris, no només a l'Estat espanyol sinó a tot Europa. És per això que el president del Banc dels Aliments de Barcelona destaca que el Gran Recapte "no és propietat dels bancs dels aliments, sinó de la ciutadania".
Finalment, del Gran Recapte també és important la col·laboració dels establiments, tant dels petits comerços com de les grans cadenes. En aquest sentit, Arruga apunta que la quasi totalitat d'establiments col·laboradors "fa donacions addicionals", sumant al que han donat els clients entre un 5 i un 10 per cent més de productes, a més de facilitar la logística per al transport. Tot plegat, la solidaritat de la ciutadania –dels donants, però també dels voluntaris- i de les empreses fan possible que, en només dos dies, es pugui recollir una gran quantitat d'aliments que ajudaran els més necessitats a passar l'hivern.
Un voluntari carregant els aliments recollits durant el Gran Recapte del 2014. Foto: Adrià Costa