Enmig de les rialles i l'espontaneïtat del joc infantil, hi ha una qüestió que sovint passa inadvertida: la manca d'accessibilitat als parcs infantils pels infants amb diversitat funcional. Malgrat els progressos en la creació d'espais públics lúdics per a tots els infants, molts d'ells es queden exclosos d'aquestes experiències bàsiques pel seu desenvolupament, simplement perquè els i les professionals que ho dissenyen, no tenen en compte les barreres físiques que creen.
És alarmant com la manca d'adaptació per a infants amb diversitat funcional persisteix, fins i tot en els espais destinats al joc i la socialització que s'acaben de construir. Aquesta reflexió ha d'obligar els ajuntaments a preguntar-se: ¿Estem realment proporcionant oportunitats d'igualtat en la socialització de tots els nostres infants?
La inclusió no hauria de ser una opció, sinó un principi bàsic en el disseny dels parcs infantils. Adaptacions senzilles com rampes d'accés, gronxadors inclusius, superfícies segures i jocs que estimulin diferents sentits, podrien transformar aquests espais en entorns acollidors per a tothom. Ja és hora que es canviï la perspectiva en què es plantegen aquests espais públics i considerem els exemples esmentats com a elements essencials, no com a luxes opcionals.
Amb aquesta reflexió no vull només cridar l'atenció sobre aquesta qüestió, també vull cridar a l'acció. És responsabilitat de tothom garantir que els parcs infantils siguin llocs de joc inclusius i segurs. Encoratjo a qualsevol persona, associació o responsables municipals, a unir-se per garantir que cap infant sigui exclòs del seu espai de socialització entre iguals. Com a societat, tenim l'oportunitat i la responsabilitat de fer dels nostres parcs, espais de joc per a tothom, on cada riure ressoni lliurement, sense obstacles.
És alarmant com la manca d'adaptació per a infants amb diversitat funcional persisteix, fins i tot en els espais destinats al joc i la socialització que s'acaben de construir. Aquesta reflexió ha d'obligar els ajuntaments a preguntar-se: ¿Estem realment proporcionant oportunitats d'igualtat en la socialització de tots els nostres infants?
La inclusió no hauria de ser una opció, sinó un principi bàsic en el disseny dels parcs infantils. Adaptacions senzilles com rampes d'accés, gronxadors inclusius, superfícies segures i jocs que estimulin diferents sentits, podrien transformar aquests espais en entorns acollidors per a tothom. Ja és hora que es canviï la perspectiva en què es plantegen aquests espais públics i considerem els exemples esmentats com a elements essencials, no com a luxes opcionals.
Amb aquesta reflexió no vull només cridar l'atenció sobre aquesta qüestió, també vull cridar a l'acció. És responsabilitat de tothom garantir que els parcs infantils siguin llocs de joc inclusius i segurs. Encoratjo a qualsevol persona, associació o responsables municipals, a unir-se per garantir que cap infant sigui exclòs del seu espai de socialització entre iguals. Com a societat, tenim l'oportunitat i la responsabilitat de fer dels nostres parcs, espais de joc per a tothom, on cada riure ressoni lliurement, sense obstacles.