"Puigdemont vol escoltar tothom i anar sondejant candidats", manté un dels consultats. Aquesta setmana va agafar pes el nom d'Elsa Artadi, portaveu parlamentària de JxCat i a les travesses "des del mes de novembre" -com recalquen fonts que van viure de ben a prop el naixement de la candidatura-, però encara no hi ha res tancat malgrat hagi rebut l'aval del PDECat -una part del qual segueix sense veure-la amb bons ulls- i d'ERC. Artadi, en cas de no ser candidata, tindria un lloc reservat en el proper Govern, al capdavant de la conselleria de Presidència. Un lloc que la podria convertir, de passada, en portaveu de l'executiu i en una figura de pes polític. En el rol a Goverm, Artadi faria tàndem amb el màxim representant d'ERC, que assumiria la vicepresidència.
Un dels aspirants que ha guanyat força en les últimes hores és el de Toni Morral, diputat i exalcalde de Cerdanyola del Vallès amb ICV, que actualment treballa al departament de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell. Al seu torn, és home de la màxima confiança de Jordi Sànchez, número dos de JxCat des de la presó de Soto del Real. Aquesta aposta, de la qual ERC n'està al corrent, suposaria situar al capdavant de la Generalitat un dirigent que no és conegut per al gran públic i que va entrar al Parlament després de la renúncia de Joaquim Forn com a diputat. Morral, per cert, va ser un dels impulsors de l'agrupació d'electors que pretenia erigir-se com a llista unitària. Bona part dels promotors van acabar integrats dins de JxCat.
Fonts de la candidatura assenyalen, en tot cas, que hi ha un altre nom com a "tapat" damunt la taula: es tractaria de Josep Costa, vicepresident primer del Parlament i un dels puntals de l'estratègia jurídica de Puigdemont. El ball de noms ha estat constant durant els primers compassos de la legislatura, marcats per la incertesa: almenys una desena de diputats -de Marc Solsona a Marta Madrenas, passant per Quim Torra i Laura Borràs- han sonat per a la presidència de la Generalitat, a la qual Puigdemont vol dotar d'un relat "provisional" per mantenir la legitimitat des de l'exili.
Expectació a ERC
L'aprovació de la reforma de la llei de la Presidència -que el govern espanyol recorrerà- marca un punt d'inflexió per al principal soci parlamentari de Junts per Catalunya, ERC, que sí que espera avenços significatius a partir de la reunió de Berlín. "Seria decebedor si no fos així", apunten les fonts republicanes consultades per NacióDigital. "Esperem respostes, perquè cada cop ens queda menys marge", afegeixen des d'ERC, que esgrimeixen el compromís mostrat en els darrers cinc mesos al Parlament. I apel·len a la "feina feta" -l'últim gest, la reforma de la llei per elegir president a distància- per desencallar la formació de Govern. A les files republicanes confien que la setmana que ve sigui decisiva per avançar cap a una investidura efectiva, però admeten que JxCat no ha verbalitzat cap "compromís" en aquest sentit.
[blockquote]Els republicans no es plantegen un nou escenari electoral, fins al punt que ja han dissenyat el rumb dels pròxims mesos. guió gestat a la sala de màquines del partit passa per forçar l'estat espanyol a negociar una sortida política[/blockquote]
Tot i que diversos noms han aparegut en primer pla, la llista de Puigdemont no ha formalitzat cap nom de candidat alternatiu als seus socis, sabedors de la posició de la CUP (partidària de la via Puigdemont) i del vistiplau d'ERC a una alternativa que permeti desencallar la legislatura. A la seu del carrer Calàbria constaten que el pla D "no s'ha posat sobre la taula". Puigdemont en gestiona el ritme.
En qualsevol cas, els republicans no es plantegen un nou escenari electoral, fins al punt que ja han dissenyat el rumb dels pròxims mesos. El guió gestat a la sala de màquines del partit passa per forçar l'estat espanyol a negociar una sortida política. En la ponència de la conferència nacional d'ERC -programada el 30 de juny i l'1 de juliol- es detalla un retorn a l'escenari del dret a decidir, amb un front sobiranista ampli que permeti eixamplar la base de suports. ERC abandona la via unilateral i considera prioritari acumular forces i cercar nous aliats -desplegant polítiques socials des del Govern- per fer inevitable el diàleg.
Pendents de l'ANC
Puigdemont, segons el seu entorn, està molt pendent del resultat que surti de la consulta interna que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), en la qual es pregunta explícitament sobre si cal investir-lo. La validació de la reforma de la llei de la Presidència, pensada per triar-lo a distància, però és poc probable que s'acabi fent servir per investir el president a l'exili. El govern espanyol ja ha iniciat els tràmits per portar la norma al Tribunal Constitucional (TC), el mateix organisme que fa una setmana va suspendre qualsevol candidatura de Puigdemont a la presidència.
Malgrat aquestes traves legals, el posicionament oficial que l'ANC ha mantingut aquests dies és el de provar d'escollir de nou el líder de JxCat, especialment després que Alemanya el deixés en llibertat amb mesures cautelars i descartés el delicte de rebel·lió. La presidenta de l'entitat, Elisenda Paluzie, es va reunir dijous amb Puigdemont i els dos van acordar "refermar" el compromís amb el mandat de l'1-O i amb "fer efectiva" la República. Insistir en el president a l'exili fins al final, en tot cas, pot conduir a noves eleccions, un escenari que bona part de JxCat, el PDECat i ERC descarten.
Puigdemont i Artadi, en la reunió del grup parlamentari de JxCat a Berlín Foto: Julio Díaz / Junts per Catalunya
