Segons l’enquesta que ahir va publicat "El País" referida a l’Ajuntament de Madrid i al parlament autonòmic, Ciutadans –Ciudadanos a Espanya– s’ha desbocat. Avança en marxa triomfal. El partit que lidera Albert Rivera s’ha situat, en intenció de vot, com a tercera força al consistori madrileny, empatat amb el PSOE. Pel que fa a l’assemblea, Ciutadans empata igualment amb els socialistes, però allà com a segona opció, darrere del PP. El sondeig atorga al partit que es proclama regeneracionista 10 regidors i 29 diputats. Una barbaritat.
Ciutadans és un bolet atòmic. Només en qüestió de setmanes totes les enquestes li atorguen una intenció de vot que supera el fenomen Podemos. Rosa Díez i la seva Unión, Progreso y Democracia no és ni un record. Quant Pablo Iglesias i Podemos, la gran esperança de “la nova política”, han envellit frenèticament. I tot això per què? Què ofereix Ciutadans en la tómbola política que no s’hagin adjudicat abans UPyD o Podemos?

Les turbulències demoscòpiques a Espanya són sorprenents. Una part important i efectiva de l’electorat està disposat a canviar de camisa sense haver-la suat. Allò que ahir tenia un sentit avui no en té gens. I demà, Déu proveirà. Els transvasaments, a més, no són tan lògics com voldrien els analistes més cartesians. No tot el vot procedent del PP va a parar a Ciutadans. Ni tot el del PSOE acaba en Podemos. Hi ha un component d’arbitrarietat i capritx sorprenent.

La plaga de politòlegs que ens envaeix –els que no s’han col·locat en les llistes de Podemos– intenta explicar-ho tot a base de televisió i a còpia de poders fàctics. “La televisió fabrica aquests fenòmens –alerten–. Ha estat determinant en l’ascens de Pablo Iglesias i ara ho és en el d’Albert Rivera”. Però resulta que tots dos tenien quota de pantalla abans i continuen tenint-ne ara. “És que també hi ha els poders fàctics –reblen–. Al principi afavorien Iglesias i Podemos contra el PSOE, i ara impulsen Rivera i Ciutadans per buscar la crossa que necessita el PP o per substituir-lo si al final els casos de corrupció el rebenten”.  Caram!

Són dues eventualitats –la televisió i els poders dits fàctics– que es poden considerar. Ara, si a Espanya tot s’explica per la influència televisiva o per la incidència de les grans corporacions que integren l’Ibex 35, n’hi ha perquè s’ho facin mirar. Això no és nova política. Això és la immaduresa de sempre.