07
de maig
del
2016
El Museu d’Història de Sabadell acull des d’aquest dimecres la mostra Els pioners. Els primers passos de l'arqueologia a Sabadell (1912-1915), que permet viatjar fins a principis del segle passat. Aquest salt en el temps ens duu a les tasques que es van dur a terme en punts de la ciutat com La Salut o Can Feu de la mà de Joan Vila Cinca, un dels principals impulsors per descobrir què amagava el subsòl de Sabadell.
A principis del segle XX s’havien iniciat les excavacions en indrets com Empúries i a Santa Coloma de Gramenet, i cronològicament tot plegat coincidia amb l’època noucentista: “Hi havia ganes de saber, més que per la part romàntica per interès per saber dels nostres avantpassats des d’un punt de vista històric i rigorós”, explica la comissària de l’exposició, Roser Enrich.
Vila Cinca era artista i director de l’Acadèmia de Belles Arts, a més de mestre de dibuix i art a l’Escola Industrial. Un dia, passejant per La Salut i per casualitat, va veure que sobresortien materials en superfície que estaven mig enterrats, just en els camps on l’arada havia deixat al descobert peces que podrien significar alguna cosa de valor.
“Va topar-se amb una estructura important com ho era la vil·la romana i el camp de dolies, i en aquell moment estava en contacte amb el món cultural del país i va demanar a Puig i Cadafalch i Folch i Torres si podien veure les excavacions per certificar si realment valia la pena, i ho van confirmar”, explica Enrich. A partir de llavors, l’Ajuntament de Sabadell va posar-hi mà en considerar la importància que suposaven els treballs per la ciutat, motiu pel qual va crear la Junta de Museus i Excavacions, un organisme municipal que comptava amb una assignació econòmica de 1.500 pessetes l’any i un director, en Joan Vila Cinca, que percebia un sou de 50 pessetes mensuals.
La junta va ser molt activa i al 2015 es feien excavacions més enllà de La Salut, també a altres punts de la ciutat i del rodal. Tot i així, va entrar en un refredament per la pèrdua d’interès després que el lloguer per part de l’Ajuntament del camp de La Salut on es feien les excavacions arribés al seu final. No va ser fins al 1930 quan va revifar i va donar lloc a la inauguració del Museu d’Història.
La mostra reuneix expedients informatius de la creació de la Junta, així com les memòries escrites i documents de l’època, de camp i de les excavacions, com fotos d’en Joan Vilatobà que formen part d’un reportatge encarregat, del qual també se’n conserven les factures. L’exposició es completa amb mostres dels materials localitzats en aquest entorn.
A principis del segle XX s’havien iniciat les excavacions en indrets com Empúries i a Santa Coloma de Gramenet, i cronològicament tot plegat coincidia amb l’època noucentista: “Hi havia ganes de saber, més que per la part romàntica per interès per saber dels nostres avantpassats des d’un punt de vista històric i rigorós”, explica la comissària de l’exposició, Roser Enrich.
Vila Cinca era artista i director de l’Acadèmia de Belles Arts, a més de mestre de dibuix i art a l’Escola Industrial. Un dia, passejant per La Salut i per casualitat, va veure que sobresortien materials en superfície que estaven mig enterrats, just en els camps on l’arada havia deixat al descobert peces que podrien significar alguna cosa de valor.
Retrat de Joan Vila Cinca amb tres de les dolies descobertes l’any 1913 a les excavacions de la vil·la romana de la Salut ( 1915 - 1916). Foto: Joan Vilatobà Fígols / AHS
La junta va ser molt activa i al 2015 es feien excavacions més enllà de La Salut, també a altres punts de la ciutat i del rodal. Tot i així, va entrar en un refredament per la pèrdua d’interès després que el lloguer per part de l’Ajuntament del camp de La Salut on es feien les excavacions arribés al seu final. No va ser fins al 1930 quan va revifar i va donar lloc a la inauguració del Museu d’Història.
La mostra reuneix expedients informatius de la creació de la Junta, així com les memòries escrites i documents de l’època, de camp i de les excavacions, com fotos d’en Joan Vilatobà que formen part d’un reportatge encarregat, del qual també se’n conserven les factures. L’exposició es completa amb mostres dels materials localitzats en aquest entorn.