Anem al lavabo i estirem de la cadena, escurem els plats a l’aigüera i ens dutxem a la banyera, però tota l’aigua va a parar al mateix lloc, al subsòl de la ciutat. Aquesta pràctica diària omple les clavegueres de la ciutat, i per aquest motiu cal que aquests túnels subterranis estiguin nets. Per aquest motiu, ens hem endinsat en aquests túnels i saber com funciona el sistema del clavegueram a Sabadell i, sobretot, com es manté per evitar que en cas de pluges intenses hi hagi grans inundacions.

A la capital vallesana, el sistema de clavegueram és de tipus unitari, és a dir, que tan l’aigua de pluja recollida als carrers com la que prové de les cases van a parar al mateix lloc. Aquest fet permet que el sistema de canonades es pugui anar netejant per si sol, gràcies al pas d’aigua de pluja.

No obstant, la ciutat està dividida en dues conques, la del riu Ripoll i la del riu Sec, de manera que depenent d’on prové l’aigua va cap a un cantó de la ciutat o un altre. A la zona del riu, una depuradora s’encarrega de fer que l’aigua assumeixi els nivells adients perquè es pugui tornar als rius corresponents.

Les clavegueres de Sabadell estan dissenyades per afrontar grans cabals cada 15 anys, de manera que estan plantejades per encarar grans arribades d’aigua. Això no vol dir, però, que en casos excepcionals es puguin registrar petites inundacions, que és el cas de forts patacs d’aigua, on el sistema de clavegueram pot trigar més del que és habitual en absorbir l’aigua.
 
Tot i que l’aigua de pluja ajuda a netejar les clavegueres, és evident que hi cal l’acció humana per a evitar que hi hagi taps que dificultin el pas de les aigües residuals. La xarxa, però, no és visitable a diferència de la de grans ciutats com Barcelona perquè les canonades són molt baixes, i per això cal utilitzar maquinària específica per aquesta finalitat.

Com es neteja el clavegueram?

Per aquest motiu, des de l’any 1998 es duu a terme un sistema de neteja del clavegueram. Actualment es fa a través d’un camió i dos operaris que repassen el clavegueram per trams. Actualment, i des del 2017, l’empresa concessionària del servei és FCC, que posa a disposició de la ciutat un equip de dues persones i un camió cisterna amb un sistema de neteja del clavegueram per pressió d’aigua.
 
Els operaris col·loquen un tub al clavegueram i l’impulsen fins el fons del traçat a netejar. Un cop a dins, absorbeix aigua que depura al camió i que posteriorment torna al clavegueram a pressió per netejar tota la brutícia incrustada a les parets.

"Els treballs rutinaris es fan cada dia a través de l’equip destinat, que inspecciona la xarxa a més de netejar-la, això permet garantir que en els punts on se solen acumular els sòlids no n’hi hagi i el sistema funcioni correctament per conduir l’aigua fins les depuradores”, explica Andrés Rodríguez, cap de vialitat de l’Ajuntament de Sabadell.

Aquest contracte s’ha ampliat aquest any amb un increment de la dotació econòmica d’un 50% gràcies a l’aplicació de la pròrroga, fet que ha permès incrementar en un segon equip de dues persones les tasques de neteja del subsòl. El contracte es tornarà a licitar al juny de 2019, motiu pel qual ja es treballa en el nou plec de condicions que les empreses aspirants hauran de garantir.
 
El subsòl net

Els responsables del servei calculen que en un termini de 4 anys es podria tenir la ciutat totalment neta. Tot i fer-se la neteja del clavegueram des de 1998, però les retallades pressupostàries de 2010 van limitar aquesta tasca i ja no es duia a terme de manera tan intensiva com actualment, si no que s’actuava de manera correctiva, és a dir, que quan hi havia una incidència, s’atacava.

Les tasques de neteja han avançat i en 7 anys es va aconseguir tenir tota la ciutat neta pel que fa al subsòl. Amb l’actual model, la previsió és tenir-la de nou neta en 4, tot i que l’objectiu, un cop acabada tota la tasca, és que el manteniment permeti treballar en la neteja per completar-la de manera total cada 2 anys i mig.

Amb tot, hi ha punts de la ciutat que es netegen sols. Es tracta dels ponts de la Gran Via, dels quals 7 dels 9 que hi ha estan telegestionats i compten amb un dispositiu de bombeig de les aigües acumulades per evitar que desbordi. De la mateixa manera, la informació que aporten permetrien tallar els ponts de manera preventiva en cas d’increment sobtat de les aigües per evitar problemes de trànsit.