Empresaris que prometen desobediència a un govern d'ERC, la CUP, etcètera, que es defensa amenaçant amb l'imperi de la llei. Sabadell viu a la sabadellenca, que no es pot dir que sigui al revés del món, sinó una manera pròpia de relacionar-se amb l'entorn. Aquesta situació excepcional d'intercanvi de rols es registra aquests dies a la capital vallesana arran del tancament de l'activitat d'oci nocturn a la mítica Zona Hermètica. Després de més de 20 anys de xumba-xumba i xurros a trenc d’alba, la nit del 31 de maig a l'1 de juny expira la moratòria de cinc anys de marge perquè els empresaris de la nit busquin alternatives al seu negoci. Però n'hi ha que volen continuar obrint, almenys fins que la justícia sobre el seu recurs per evitar el tancament.

L'Ajuntament avisa que la desobediència es pagarà amb l'obertura d'expedients que portaran, tard o d’hora, al tancament forçós. De la cinquantena de discoteques i bars musicals que hi havia arribat a haver quan la Zona Hermètica era el Las Vegas de la nit vallesana, en queden només una dotzena. La Zona Hermètica ja no és el que era. Ni ho tornarà a ser. La joventut haurà d'anar a mercadejar amb testosterona a altres bandes i els veïns celebraran haver recuperat el descans i haver posat fi a una llarga lluita contra vòmits, decibels, baralles al carrer, botellón, trànsit i altres estampes que les ombres propicien quan es fa fosc, no exclusives de la nit sabadellenca.

Buscar espais alternatius per traslladar les discoteques en manada cap a una altra banda? No, gràcies. El que cal és disseminar-ne algunes dins de la ciutat, sense crear guetos d'oci nocturn, fomentar alhora altres models de diversió entre els joves i cercar nous usos amb imaginació al barri que puguin servir per crear llocs de treball equivalents als que es perdran amb l'apagada. Morir per reinventar-se.

Proposo als veïns una gran festa nocturna al barri per celebrar el tancament. A la sabadellenca.