Carles Puigdemont ja ha pres una decisió: Quim Torra serà el nou president de la Generalitat. La intenció és que se l'investeixi en segona volta el 16 de maig, dimecres vinent, i que prengui possessió al cap de dos dies. Un dels primers gestos que farà el nou màxim dirigent del país -al qual Puigdemont li vol atorgar un rol "provisional" perquè no renuncia a ser investit al llarg de la legislatura- és viatjar a Berlín per reunir-se amb el president a l'exili. L'elecció del pla D acaba amb el bloqueig de la legislatura, marcada per la judicialització del procés i per les discrepàncies dins del bloc independentista. El mateix Puigdemont ho ha anunciat al seu compte de Twitter i en un missatge enregistrat.
 

Tenim l'oportunitat de desplegar el mandat de l'#1oct i construir el país de llibertats i drets que milions de persones estan reclamant. @QuimTorraiPla, t'agreixo personalment l'esforç i el sacrifici d'assumir el càrrec en unes circumstàncies tan extremes https://t.co/fca7OvbSoE

— Carles Puigdemont 🎗 (@KRLS) 10 de mayo de 2018

Des de l'entorn de Puigdemont han subratllat en les darreres setmanes el caràcter "provisional" que hauria de tenir el nou inquilí de Palau. Aquest dijous Puigdemont s'hi ha tornar a referir. Empeltar de provisionalitat la presidència -fins i tot de manera formal, deixant lliure el despatx de Sant Jaume- també facilita que Puigdemont no desaparegui com a opció a mig termini, tenint en compte el líder de JxCat que es resisteix a abandonar l'opció de ser investit durant la legislatura.

Anunciat el nom, el president del Parlament, Roger Torrent, ja podrà iniciar una ronda de contactes amb els grups prèvia a la convocatòria d'un ple d'investidura. Dilluns és el dia escollit per celebrar-lo, de manera que, com que les abstencions de la CUP impedeixen la tria en primera votació, el candidat no serà escollit fins dimecres. Tot i que s'havia especulat amb l'opció d'una primera sessió diumenge, fonts de JxCat asseguren que la millor opció és dilluns.

Complint aquest supòsit, divendres que ve seria la data assenyalada per a la presa de possessió i, molt possiblement, un dels primers gestos -en paral·lel a la formació de Govern- que tindrà el nou president serà viatjar a Berlín per reunir-se amb Puigdemont. El president a l'exili, sempre i quan no sigui extradit, tindrà una presència destacada al llarg de la legislatura.

El pla D s'ha precipitat per l'acció del govern espanyol, que ha recorregut al Tribunal Constitucional (TC) la reforma de la llei de la Presidència que permetria la investidura a distància de Puigdemont. Un dels acords que es van prendre en la reunió de Junts per Catalunya de dissabte passat a Berlín és que l'alternativa al president a l'exili s'activaria abans del 14 de maig, per tal d'arrencar aquest precís dia el debat d'investidura. Es tanca, d'aquesta manera, un període que va néixer amb les eleccions del 21 de desembre i que s'ha allargat com mai en el cas d'una investidura.

Mig any del 21-D

Des de les eleccions del mes de desembre, convocades per Mariano Rajoy amb l'article 155 sota el braç, hi ha hagut una sèrie d'investidures fallides. El primer candidat va ser Puigdemont, la investidura del qual estava programada pel 30 de gener, però que finalment es va descartar arran de les mesures cautelars imposades pel TC. Un cop el president a l'exili va constatar que no hi havia opció de ser investit a distància, va assenyalar Jordi Sànchez com a pla B, però el jutge Pablo Llarena li va impedir la sortida de la presó de Soto del Real per sotmetre's al debat parlamentari.

El fracàs de la via Sànchez va portar a l'intent d'escollir Jordi Turull, conseller de la Presidència. Llarena, però, el va enviar a la presó entre la primera i la segona votació. La CUP, amb la seva abstenció, va impedir que se'l nomenés abans de ser processat per rebel·lió. L'empresonament de Turull i les mesures cautelars imposades per l'ONU van fer revifar l'opció de Sànchez, però el jutge ni tan sols li va permetre participar de manera telemàtica en la investidura. Puigdemont va tornar a primera fila després de quedar en llibertat a Alemanya i de l'aprovació de la reforma de la llei de la Presidència, però el recurs del govern espanyol al TC ha estroncat totes les opcions.

Govern en marxa

La intenció del bloc independentista és formar Govern el més ràpid possible. L'estructura ja esta dissenyada i pactada entre JxCat i ERC des de fa setmanes. Una de les iniciatives que hi ha damunt la taula és tornar a nomenar consellers exiliats o empresonats tant de la formació nacionalista com dels republicans, sempre amb el seu consens i pensant en l'estratègia judicial. Aquest nomenament -que podria circumscriure's a Josep Rull (Territori), Jordi Turull (Presidència) i Toni Comín (Salut)- tindria un caràcter més simbòlic que no pas polític, ja que serien suspesos cap al mes de juny, un cop el processament per rebel·lió sigui ferm.

Entre les figures que formaran part del nou executiu hi ha les de Miquel Buch (Interior), Laura Borràs (Cultura), Damià Calvet (que agafaria el relleu de Rull a Territori) i Elsa Artadi, a la qual se situa tant a la conselleria de Presidència com a Empresa. Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i diputat de JxCat, també forma part de les travesses per ocupar Governació. Un dels aspectes novedosos que tindrà aquest executiu serà un comissionat que indagarà sobre l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que dependrà de Presidència i que passarà balanç de la intervenció de l'autonomia.