30
de novembre
de
2022, 09:51
Actualitzat:
01
de desembre,
1:31h
¿Com s’ha desenvolupat el creixement demogràfic de Sant Cugat en els darrers anys? ¿Quins fluxos poblacionals s’han produït? ¿Quins factors han determinat l’evolució de la ciutat? ¿Els preus elevats de l’habitatge han contribuït a expulsar població?
Per intentar donar resposta a aquestes preguntes, l'Ajuntament va encarregar una anàlisi al Grup d'Estudis sobre Territori, Energia i Societat de la UAB per analitzar detalladament les dades del padró municipal dels darrers 25 anys (1997-2021). Un treball d'investigació, encapçalat pel geògraf i professor Oriol Nel·lo, que es va presentar aquest dilluns durant el transcurs del Consell de Ciutat.
En primer lloc, es ressalta el "creixement demogràfic exponencial" que ha experimentat Sant Cugat en els darrers 40 anys; passant de 30.000 a 94.000 habitants. Una població que s'ha multiplicat per tres (300%) mentre que la mitjana al conjunt del país ha estat d'un 30% en el mateix període.
En segon terme, es constata que aquest increment demogràfic ha estat possible gràcies a l'oferta del mercat immobiliari que també ha multiplicat el nombre d'habitatges al municipi de 14.000 (any 1981) a 33.000 (any 2021). Ara bé, malgrat l'augment de l'oferta, el preu de l'habitatge s'ha mantingut sempre desorbitat -tant en cost de lloguer com en compra- superant un 50% els costos de la mitjana de la demarcació. "El comportament del mercat immobiliari, caracteritzat per un augment constant de preus, pot haver contribuït i estar contribuint a la substitució poblacional, a causa de l'esforç econòmic tan elevat que és necessari per a accedir a una vivenda", es llegeix en l'informe.
Així doncs, segons l'estudi, Sant Cugat ha guanyat un perfil socioeconòmic molt concret: nivell d’estudis superiors, rendes altes, majors de 40 anys i provinent majoritàriament de Barcelona. En canvi, la majoria de la població que ha marxat té un nivell d’estudis més baixos i ha anat a viure a altres poblacions de l'entorn metropolità.
En aquesta mateixa línia de mutació poblacional, el nivell d'estudis dels santcugatencs s'ha incrementat de manera molt notable durant els darrers anys. Així, els majors de 24 anys que compten amb estudis superiors han passat de representar el 38% l’any 1998 al 61% l’any 2021. Això fa de Sant Cugat la primera de les grans ciutats catalanes en nivell de formació de la població.
Per últim, també es destaca l'origen de la població que reforça aquesta teoria de substitució poblacional. Segons el padró, només el 15,4% dels santcugatencs han nascut a Sant Cugat; el 40,6% són nascuts a Barcelona, el 25% d'altres indrets de Catalunya i de l'Estat espanyol i el 19% restant, de l'estranger.
Per intentar donar resposta a aquestes preguntes, l'Ajuntament va encarregar una anàlisi al Grup d'Estudis sobre Territori, Energia i Societat de la UAB per analitzar detalladament les dades del padró municipal dels darrers 25 anys (1997-2021). Un treball d'investigació, encapçalat pel geògraf i professor Oriol Nel·lo, que es va presentar aquest dilluns durant el transcurs del Consell de Ciutat.
En primer lloc, es ressalta el "creixement demogràfic exponencial" que ha experimentat Sant Cugat en els darrers 40 anys; passant de 30.000 a 94.000 habitants. Una població que s'ha multiplicat per tres (300%) mentre que la mitjana al conjunt del país ha estat d'un 30% en el mateix període.
En segon terme, es constata que aquest increment demogràfic ha estat possible gràcies a l'oferta del mercat immobiliari que també ha multiplicat el nombre d'habitatges al municipi de 14.000 (any 1981) a 33.000 (any 2021). Ara bé, malgrat l'augment de l'oferta, el preu de l'habitatge s'ha mantingut sempre desorbitat -tant en cost de lloguer com en compra- superant un 50% els costos de la mitjana de la demarcació. "El comportament del mercat immobiliari, caracteritzat per un augment constant de preus, pot haver contribuït i estar contribuint a la substitució poblacional, a causa de l'esforç econòmic tan elevat que és necessari per a accedir a una vivenda", es llegeix en l'informe.
Així doncs, segons l'estudi, Sant Cugat ha guanyat un perfil socioeconòmic molt concret: nivell d’estudis superiors, rendes altes, majors de 40 anys i provinent majoritàriament de Barcelona. En canvi, la majoria de la població que ha marxat té un nivell d’estudis més baixos i ha anat a viure a altres poblacions de l'entorn metropolità.
En aquesta mateixa línia de mutació poblacional, el nivell d'estudis dels santcugatencs s'ha incrementat de manera molt notable durant els darrers anys. Així, els majors de 24 anys que compten amb estudis superiors han passat de representar el 38% l’any 1998 al 61% l’any 2021. Això fa de Sant Cugat la primera de les grans ciutats catalanes en nivell de formació de la població.
Per últim, també es destaca l'origen de la població que reforça aquesta teoria de substitució poblacional. Segons el padró, només el 15,4% dels santcugatencs han nascut a Sant Cugat; el 40,6% són nascuts a Barcelona, el 25% d'altres indrets de Catalunya i de l'Estat espanyol i el 19% restant, de l'estranger.
Anàlisi del Padró de Sant Cugat (1997-2021) by Sergi Baixas on Scribd