20
de novembre
de
2020, 09:00
Actualitzat:
23
de novembre,
9:59h
A les faldes de Collserola, un castell fortificat vetlla per la seguretat de Sant Cugat. A tan sols 10 minuts en cotxe del centre de la ciutat s'erigeix aquesta finca aixecada amb una peculiar pedra fosca que la bateja: Torre Negra. Una vegada aparcats, a una banda s'albira a l'horitzó l'extensió de la plana vallesana, de l'altra, el mur forestal del Parc Natural de la Serra.
A l'entrada esperen l'Esteve i l'Ignasi Rabadà, dos dels cinc propietaris que van heretar el 2012 la masia de Torre Negra i uns terrenys pròxims que sumen un total de 87 hectàrees. Tres d'elles són les que comprenen la zona enjardinada situada al voltant de la finca, la resta es troben més a l'est, direcció mar. Mentre ens saludem, per sobre les espatlles es distingeix la copa del Pi d'en Xandri. El camí de Sant Medir està a tocar.
Són sis les generacions de la família Rabadà que han pogut gaudir d'aquest espai tan pròxim i, alhora, tan amagat. Uns béns que va obtenir el besavi i que eren propietat del Monestir fins la desamortizació de Mendizábal (1836). Una llei que va posar al mercat mitjançant la subhasta pública totes aquelles terres i béns no productius -sense conrear- en poder de les anomenades "mans mortes"; la majoria, en propietat de l'Església catòlica.
"Que heu arribat bé?", pregunten. I és que són coneixedors de primera mà que, malgrat molts santcugatencs saben de l'existència de Torre Negra, molt pocs saben ubicar-la. Actualment, l'única via per arribar-hi és a través d'un trencall pujant la Rabassada -just passat el creuament del Club Natació- superant la Rambla Can Bell i continuant recte durant un parell de minuts per un carrer sense asfaltar sota l'ombra dels arbres.
Ara però, la tradició generacional podria acabar i els accessos, obrir-se. Els cinc propietaris han fet una oferta de venda a l'Ajuntament de Sant Cugat perquè es quedi amb l'immoble i els seus terrenys. Una opció de compra per un total de 2,8 milions d'euros que des de l'equip del govern han qualificat d'"assenyada" i que durant els propers sis mesos estudiaran i analitzaran la viabilitat de l'operació. En una roda de premsa la setmana passada, l'alcaldessa Mireia Ingla va assegurar que farien "tot el possible" per adquirir la propietat amb l'objectiu de conservar el patrimoni d'"alt valor cultural" de Torre Negra i protegir l'entorn natural.
Sota l'arc de la porta principal, l'Esteve i l'Ignasi confessen que un dels motius que els ha empès a prendre aquesta decisió és que en els darrers anys no han pogut aprofitar la finca tant com els agradaria. Relaten que cadascun d'ells té la seva feina i casa i Torre Negra havia quedat relegada a un segon pla per celebrar-hi trobades familiars, organitzar esdeveniments de forma ocasional o passar algun estiu. En el dia a dia però, no hi viu ningú. Excepte el masover, que està instal·lat a la planta baixa i s'encarrega del manteniment de l'espai.
L'entrada denota elements rústics i medievals, donant fe de l'origen de la casa que data del segle XII. Estables i bodegues de vi reben a banda i banda als hostes. Es conserva l'estructura base de la finca original, tot i que l'interior s'ha anat adequant al llarg dels anys segons els diferents usos que se li ha anat donant; passant de torre de defensa a masia agrícola i, finalment, a ús residencial.
Un espai habitat que s'ubica a la primera planta tot creuant el pati interior enfilant-se unes escales de pedra. Dins, s'obre un autèntic museu de relíquies. Llits, armaris, taules, coberteria i làmpades escortades per quadres. Tot abillat com ho va deixar l'avi. "És una sensació estranya" respon l'Ignasi visiblement emocionat en preguntar què suposa vendre's aquesta finca plena de records. "S'acaba una etapa, però si li donarà una nova vida", es reconforten.
Mentre entrem en habitacions i creuem passadissos, apunten que els faria il·lusió que l'espai esdevingués un equipament cultural educatiu que divulgués la història de Torre Negra i posés en valor el seu patrimoni. "Són més de 1.000 metres quadrats als quals se'ls pot donar mulitud d'usos", assenyala l'Ignasi. A dalt hi ha una segona planta lliure i, encara més amunt, les golfes. Una àrea molt gran sense parets que podria ser idònia per acollir una sala d'exposicions, visualitza.
I és que un de les premisses que tenien clara era vendre l'espai a algú que fos coneixedor i respectés la història de l'espai. Asseguren que des del 2012 han rebut diverses ofertes per quedar-se amb la finca, majoritàriament estrangers. Xinesos, nord-americans i àrabs s'han interessat amb Torre Negra per convertir-la en un resort d'estiu, una escola d'hípica o, fins i tot, en el centre d'una secta religiosa. La construcció d'un heliport en la part enjardinada també ha estat sobre la taula més d'una vegada. Cal destacar que Torre Negra està registrada com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i també s'inclou a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.
Malgrat tot, sempre s'han tractat d'unes negociacions que no han arribat a quallar mai i per això han optat per oferir les claus a l'Ajuntament amb qui, diuen, s'asseguren que es cuidarà i vetllarà per l'espai. Destaquen la "bona sintonia i predisposició" en tot moment del govern local a l'hora d'estudiar la proposta que esperen que es materialitzi aviat.
Tornant a posar peu a l'exterior, tornen a la vista les prop de tres hectàrees que s'estenen davant de la finca, anteriorment vinyes. Uns extensos jardins als quals se li podrien donar ús, se'ls acut, per acollir concerts a l'aire lliure, entre d'altres. Decisions però, que acabaran recaient en mans del consistori si s'acaba confirmant la compra.
"És el millor final i principi que se li pot donar", assegura l'Ignasi en cas que passi a mans públiques. "Torre Negra i Sant Cugat hi sortiran guanyant. Volem que la gent conegui, parli i gaudeixi d'aquest espai atorgant-li finalment a Torre Negra el reconeixement que es mereix", conclou amb la mirada clavada a la històrica façana de l'edifici fortificat.
A l'entrada esperen l'Esteve i l'Ignasi Rabadà, dos dels cinc propietaris que van heretar el 2012 la masia de Torre Negra i uns terrenys pròxims que sumen un total de 87 hectàrees. Tres d'elles són les que comprenen la zona enjardinada situada al voltant de la finca, la resta es troben més a l'est, direcció mar. Mentre ens saludem, per sobre les espatlles es distingeix la copa del Pi d'en Xandri. El camí de Sant Medir està a tocar.
Són sis les generacions de la família Rabadà que han pogut gaudir d'aquest espai tan pròxim i, alhora, tan amagat. Uns béns que va obtenir el besavi i que eren propietat del Monestir fins la desamortizació de Mendizábal (1836). Una llei que va posar al mercat mitjançant la subhasta pública totes aquelles terres i béns no productius -sense conrear- en poder de les anomenades "mans mortes"; la majoria, en propietat de l'Església catòlica.
"Que heu arribat bé?", pregunten. I és que són coneixedors de primera mà que, malgrat molts santcugatencs saben de l'existència de Torre Negra, molt pocs saben ubicar-la. Actualment, l'única via per arribar-hi és a través d'un trencall pujant la Rabassada -just passat el creuament del Club Natació- superant la Rambla Can Bell i continuant recte durant un parell de minuts per un carrer sense asfaltar sota l'ombra dels arbres.
Ara però, la tradició generacional podria acabar i els accessos, obrir-se. Els cinc propietaris han fet una oferta de venda a l'Ajuntament de Sant Cugat perquè es quedi amb l'immoble i els seus terrenys. Una opció de compra per un total de 2,8 milions d'euros que des de l'equip del govern han qualificat d'"assenyada" i que durant els propers sis mesos estudiaran i analitzaran la viabilitat de l'operació. En una roda de premsa la setmana passada, l'alcaldessa Mireia Ingla va assegurar que farien "tot el possible" per adquirir la propietat amb l'objectiu de conservar el patrimoni d'"alt valor cultural" de Torre Negra i protegir l'entorn natural.
Sota l'arc de la porta principal, l'Esteve i l'Ignasi confessen que un dels motius que els ha empès a prendre aquesta decisió és que en els darrers anys no han pogut aprofitar la finca tant com els agradaria. Relaten que cadascun d'ells té la seva feina i casa i Torre Negra havia quedat relegada a un segon pla per celebrar-hi trobades familiars, organitzar esdeveniments de forma ocasional o passar algun estiu. En el dia a dia però, no hi viu ningú. Excepte el masover, que està instal·lat a la planta baixa i s'encarrega del manteniment de l'espai.
L'entrada denota elements rústics i medievals, donant fe de l'origen de la casa que data del segle XII. Estables i bodegues de vi reben a banda i banda als hostes. Es conserva l'estructura base de la finca original, tot i que l'interior s'ha anat adequant al llarg dels anys segons els diferents usos que se li ha anat donant; passant de torre de defensa a masia agrícola i, finalment, a ús residencial.
Un espai habitat que s'ubica a la primera planta tot creuant el pati interior enfilant-se unes escales de pedra. Dins, s'obre un autèntic museu de relíquies. Llits, armaris, taules, coberteria i làmpades escortades per quadres. Tot abillat com ho va deixar l'avi. "És una sensació estranya" respon l'Ignasi visiblement emocionat en preguntar què suposa vendre's aquesta finca plena de records. "S'acaba una etapa, però si li donarà una nova vida", es reconforten.
Mentre entrem en habitacions i creuem passadissos, apunten que els faria il·lusió que l'espai esdevingués un equipament cultural educatiu que divulgués la història de Torre Negra i posés en valor el seu patrimoni. "Són més de 1.000 metres quadrats als quals se'ls pot donar mulitud d'usos", assenyala l'Ignasi. A dalt hi ha una segona planta lliure i, encara més amunt, les golfes. Una àrea molt gran sense parets que podria ser idònia per acollir una sala d'exposicions, visualitza.
I és que un de les premisses que tenien clara era vendre l'espai a algú que fos coneixedor i respectés la història de l'espai. Asseguren que des del 2012 han rebut diverses ofertes per quedar-se amb la finca, majoritàriament estrangers. Xinesos, nord-americans i àrabs s'han interessat amb Torre Negra per convertir-la en un resort d'estiu, una escola d'hípica o, fins i tot, en el centre d'una secta religiosa. La construcció d'un heliport en la part enjardinada també ha estat sobre la taula més d'una vegada. Cal destacar que Torre Negra està registrada com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i també s'inclou a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.
Malgrat tot, sempre s'han tractat d'unes negociacions que no han arribat a quallar mai i per això han optat per oferir les claus a l'Ajuntament amb qui, diuen, s'asseguren que es cuidarà i vetllarà per l'espai. Destaquen la "bona sintonia i predisposició" en tot moment del govern local a l'hora d'estudiar la proposta que esperen que es materialitzi aviat.
Tornant a posar peu a l'exterior, tornen a la vista les prop de tres hectàrees que s'estenen davant de la finca, anteriorment vinyes. Uns extensos jardins als quals se li podrien donar ús, se'ls acut, per acollir concerts a l'aire lliure, entre d'altres. Decisions però, que acabaran recaient en mans del consistori si s'acaba confirmant la compra.
"És el millor final i principi que se li pot donar", assegura l'Ignasi en cas que passi a mans públiques. "Torre Negra i Sant Cugat hi sortiran guanyant. Volem que la gent conegui, parli i gaudeixi d'aquest espai atorgant-li finalment a Torre Negra el reconeixement que es mereix", conclou amb la mirada clavada a la històrica façana de l'edifici fortificat.