30
de setembre
de
2022, 17:52
Actualitzat:
19:46h
Després d'un llarg i complex procés de primàries que es va allargar vora un any, Josep Maria Vallès ja es veia com a alcaldable indiscutible de Junts per Sant Cugat (JxSTC). Contra vent i marea, havia aconseguit superar tots els obstacles fins a abraçar la preada posició de cap de llista sostinguda amb un ampli equip de consens. Malgrat tot, la política és capritxosa i, de sobte, una potent figura caiguda del Govern de Catalunya podria amenaçar a fer ombra al seu lideratge...
El vicepresident Jordi Puigneró s'acaba de quedar sense cadira a l'executiu català. El president Pere Aragonès ha decidit fulminar-lo aquest dimecres després que el santcugatenc li amagués que s'anava a plantejar una qüestió de confiança per part de JxCat en el debat de política general. Una "deslleialtat", a ulls d'ERC, que ha acabat amb el seu cap sobre la taula i una profunda crisi entre els socis de govern.
Tanmateix, encara hi hauria una altra opció que, potser agosarada i sempre descartada oficialment, ha sobrevolat intermitentment en els cercles del partit i les agendes periodístiques del municipi que l'ha vist créixer.
El santcugatenc podria decidir tornar a casa i ser l'encarregat d'intentar recuperar l'alcaldia de Sant Cugat que fa 3 anys va caure en mans d'un tripartit d'esquerres (ERC-PSC-CUP) després de 32 anys consecutius de governs convergents. Aquesta possibilitat, val a dir, comportaria la desacreditació d'un procés de primàries resolt que posaria contra les cordes la voluntat democràtica ja expressada de la militància local.
I en aquest escenari, tindria molt a dir el propi Josep Maria Vallès; actual alcaldable de JxSTC i reconegut per la mateixa executiva nacional de JxCat. Preguntat per NacióSantCugat sobre aquesta conjectura i si estaria disposat a fer una passa al costat per deixar via lliure a Puigneró, respon: "No m'ho he plantejat ni ningú m'ha plantejat aquesta opció després del llarg, intens, transparent i participatiu procés de primàries que vam viure". "Un procés que va acabar en empat i que vam resoldre bé internament", s'ha limitat a remarcar Vallès reivindicant amb orgull que finalment no fos necessari cap intervenció ni imposició de les cúpules nacionals per desencallar la situació.
De totes maneres, segons ha pogut constatar aquest mitjà, fonts pròximes del partit afirmen que, malgrat es tractés d'un moviment per part de l'exvicepresident que podria ser observat com una "passa enrere", continua sent una opció que "no es pot descartar" i que permetria comptar amb un "fort candidat de projecció nacional" que, a més a més, es presentaria com a revulsiu de cara a les eleccions municipals de l'any vinent. En qualsevol cas, això sí, tothom coincideix que aquest presumpte aterratge caldria que fos imperativament plàcid i amb el vistiplau de la junta local per evitar conflictes interns.
Tan sols el temps revelarà si cap d'aquestes hipòtesis acaba esdevenint una realitat. Al cap i a la fi, en la cuina de la política tot és possible sempre que es disposi d'un ingredient alquímic: voluntat.
El vicepresident Jordi Puigneró s'acaba de quedar sense cadira a l'executiu català. El president Pere Aragonès ha decidit fulminar-lo aquest dimecres després que el santcugatenc li amagués que s'anava a plantejar una qüestió de confiança per part de JxCat en el debat de política general. Una "deslleialtat", a ulls d'ERC, que ha acabat amb el seu cap sobre la taula i una profunda crisi entre els socis de govern.
Cal assenyalar que Puigneró, a més a més de perdre les carteres de Vicepresidència, Territori i Polítiques Digitals, tampoc podrà continuar la seva activitat parlamentària en haver renunciat el passat juliol del 2021 al seu escó com a diputat per centrar-se en les seves tasques com a conseller. Ara bé, això no implica que no pugui convertir-se d'ara endavant en un abanderat de l'oposició al supervivent govern republicà des de fora de la cambra catalana; tot i que també podria acabar optant per abandonar la política i tornar al món professional -com a enginyer informàtic-, tal com ha anat afirmant, subtilment, durant les seves últimes aparicions públiques.
Tanmateix, encara hi hauria una altra opció que, potser agosarada i sempre descartada oficialment, ha sobrevolat intermitentment en els cercles del partit i les agendes periodístiques del municipi que l'ha vist créixer.
El santcugatenc podria decidir tornar a casa i ser l'encarregat d'intentar recuperar l'alcaldia de Sant Cugat que fa 3 anys va caure en mans d'un tripartit d'esquerres (ERC-PSC-CUP) després de 32 anys consecutius de governs convergents. Aquesta possibilitat, val a dir, comportaria la desacreditació d'un procés de primàries resolt que posaria contra les cordes la voluntat democràtica ja expressada de la militància local.
I en aquest escenari, tindria molt a dir el propi Josep Maria Vallès; actual alcaldable de JxSTC i reconegut per la mateixa executiva nacional de JxCat. Preguntat per NacióSantCugat sobre aquesta conjectura i si estaria disposat a fer una passa al costat per deixar via lliure a Puigneró, respon: "No m'ho he plantejat ni ningú m'ha plantejat aquesta opció després del llarg, intens, transparent i participatiu procés de primàries que vam viure". "Un procés que va acabar en empat i que vam resoldre bé internament", s'ha limitat a remarcar Vallès reivindicant amb orgull que finalment no fos necessari cap intervenció ni imposició de les cúpules nacionals per desencallar la situació.
De totes maneres, segons ha pogut constatar aquest mitjà, fonts pròximes del partit afirmen que, malgrat es tractés d'un moviment per part de l'exvicepresident que podria ser observat com una "passa enrere", continua sent una opció que "no es pot descartar" i que permetria comptar amb un "fort candidat de projecció nacional" que, a més a més, es presentaria com a revulsiu de cara a les eleccions municipals de l'any vinent. En qualsevol cas, això sí, tothom coincideix que aquest presumpte aterratge caldria que fos imperativament plàcid i amb el vistiplau de la junta local per evitar conflictes interns.
Tan sols el temps revelarà si cap d'aquestes hipòtesis acaba esdevenint una realitat. Al cap i a la fi, en la cuina de la política tot és possible sempre que es disposi d'un ingredient alquímic: voluntat.