10
d'octubre
del
2023
Sant Cugat nomenarà Joan B. Cullafill predilecte de la ciutat. Així ho va anunciar ahir la tinenta d'alcaldia Cristina Paraira, encarregada de presidir l'acte d'homenatge que Sant Cugat li ha volgut fer a l'historiador en reconeixement a la seva trajectòria científica, cívica i acadèmica. El nomenament es podria aprovar al ple municipal del mes de novembre.
Nascut a Barcelona l'any 1952, Culla fa 25 anys que viu a Sant Cugat, i en aquests moments pateix una malaltia. L'historiador ha explicat que "vam venir a viure aquí el 1999 cercant una millor qualitat de vida, i no ens n'hem penedit mai. Sempre ens hem sentit ben acollits a Sant Cugat i hem gaudit de la seva tranquil·litat". De fet, ha dit que la meitat de la seva producció bibliogràfica s'ha escrit a Sant Cugat, on també ha ofert conferències, ha presentat llibres i ha treballat a l'Arxiu Nacional.
L'alcalde, Josep Maria Vallès, que per motius personals no ha pogut assistir a l'acte, ha expressat la seva gratitud a "aquest historiador savi, que ho sap tot, que diu tot el que pensa i que pensa tot el que diu".
L'homenatge d'aquest dilluns ha comptat amb la presència de diversos portaveus i regidors municipals, i un centenar de persones en representació del món social, cultural i associatiu de la ciutat. Entre els presents, hi havia la periodista i exalumna de Culla, Mònica Terribas; l'historiador Xavier Escura, el rector de la UAB, Javier Lafuente i l'esposa de l'homenatjat, Imma Cervià.
Joan B. Culla, nascut el 1952, és llicenciat (1976) i doctor (1985) en Història Contemporània per la UB, i ha estat professor a la UAB durant més de 40 anys, amb més de 10.000 alumnes. Es va jubilar el curs passat. Ha publicat una vintena de llibres, entre els quals destaquen El catalanisme d’esquerra (1928-1936) (1977), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1921-1923) (1986), Unió Democràtica de Catalunya. El llarg camí (1931-2001) (2002), Israel, el somni i la tragèdia. Del sionisme al conflicte de Palestina (2004), La dreta espanyola a Catalunya (2009), Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012. Una història política (2013), El tsunami. Com i per què el sistema de partits català ha esdevingut irreconeixible (2017) i les memòries La història viscuda (2019).
A més, ha participat en diversos mitjans de comunicació com a analista, tertulià i comentarista polític. Així mateix, ha col·laborat periòdicament en publicacions com El Punt Avui, Ara, El País, L’Avenç o Serra d’Or.
Nascut a Barcelona l'any 1952, Culla fa 25 anys que viu a Sant Cugat, i en aquests moments pateix una malaltia. L'historiador ha explicat que "vam venir a viure aquí el 1999 cercant una millor qualitat de vida, i no ens n'hem penedit mai. Sempre ens hem sentit ben acollits a Sant Cugat i hem gaudit de la seva tranquil·litat". De fet, ha dit que la meitat de la seva producció bibliogràfica s'ha escrit a Sant Cugat, on també ha ofert conferències, ha presentat llibres i ha treballat a l'Arxiu Nacional.
L'alcalde, Josep Maria Vallès, que per motius personals no ha pogut assistir a l'acte, ha expressat la seva gratitud a "aquest historiador savi, que ho sap tot, que diu tot el que pensa i que pensa tot el que diu".
Joan B. Culla signa el Llibre d'Honor de Sant Cugat Foto: Ajuntament de Sant Cugat
L'homenatge d'aquest dilluns ha comptat amb la presència de diversos portaveus i regidors municipals, i un centenar de persones en representació del món social, cultural i associatiu de la ciutat. Entre els presents, hi havia la periodista i exalumna de Culla, Mònica Terribas; l'historiador Xavier Escura, el rector de la UAB, Javier Lafuente i l'esposa de l'homenatjat, Imma Cervià.
Joan B. Culla, nascut el 1952, és llicenciat (1976) i doctor (1985) en Història Contemporània per la UB, i ha estat professor a la UAB durant més de 40 anys, amb més de 10.000 alumnes. Es va jubilar el curs passat. Ha publicat una vintena de llibres, entre els quals destaquen El catalanisme d’esquerra (1928-1936) (1977), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1921-1923) (1986), Unió Democràtica de Catalunya. El llarg camí (1931-2001) (2002), Israel, el somni i la tragèdia. Del sionisme al conflicte de Palestina (2004), La dreta espanyola a Catalunya (2009), Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012. Una història política (2013), El tsunami. Com i per què el sistema de partits català ha esdevingut irreconeixible (2017) i les memòries La història viscuda (2019).
A més, ha participat en diversos mitjans de comunicació com a analista, tertulià i comentarista polític. Així mateix, ha col·laborat periòdicament en publicacions com El Punt Avui, Ara, El País, L’Avenç o Serra d’Or.