Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha refusat reclamar els més de 26.000 euros amb què la fiscalia quantifica els danys que haurien causat les activistes que el 8 de març del 2018 van tallar les vies a l’estació de Sant Cugat del Vallès. Si fossin declarades culpables, ha plantejat que la indemnització sigui bescanviada per treballs a benefici de la comunitat, feines col·laboratives o formacions.
Ho ha exposat la representant legal d’FGC, citada com a testimoni, durant el judici que s’està celebrant a Terrassa, en el qual jutgen les noies del 8 Mil Motius per desordres públics. FGC va denunciar els fets i es va personar a la causa, però més tard va retirar l’acusació. A preguntes directes de la fiscalia sobre si l’empresa vol reclamar els 26.000 euros de forma subsidiària, la representant d’FGC ha conclòs: “Preferim altres mesures”. La fiscalia demana que les noies siguin condemnades a tres anys de presó i a pagar la indemnització.
La mateixa testimoni prèviament ha especificat que els danys que va patir l’empresa van ser econòmics, per tots els viatges que no es van poder validar durant l’hora i mitja en què la circulació va estar tallada a la bifurcació de Sant Cugat, on els Ferrocarrils van cap a Terrassa o Sabadell. Segons el supervisor de seguretat d’FGC —també citat com a testimoni—, a Sant Cugat hi va haver almenys 4.600 viatgers que no van poder agafar el tren a causa del tall.
13 queixes formals entre els 40.000 afectats
Els dos testimonis de la companyia ferroviària han relatat que les joves van deixar passar sense impediments un comboi que va arribar a l’estació poc després d’iniciar el tall. Després d’aquest tren, la circulació es va interrompre prop de les 7.30 h i durant gairebé una hora i mitja. Segons el supervisor, l’acció va acabar provocant el “col·lapse” de tot el sistema de trens que uneixen Barcelona amb Terrassa o Sabadell.
Per aquell matí de vaga general, hi havia previstos 59 trens durant l’estona que va durar el tall, en el marc d'una vaga general en què s'havien decretat el 50% dels serveis mínims respecte un dia feiner qualsevol. Ha assegurat que, al conjunt de les dues línies, es van veure afectats quasi 40.000 usuaris. També han explicat que formalment es van presentar un total de 13 queixes.
Els dos testimonis d’FGC han assegurat que els constava que el col·lectiu feminista havia convocat una protesta a primera hora d’aquell 8-M a la plaça de l’estació, “però en cap cas s’havia avisat que es faria un tall de la circulació”. “Mai vam deduir que tallarien les vies”, han refermat, tot xifrant en “entre 15 i 20” les persones que van baixar de les andanes.
Les defenses de les acusades han interrogat els testimonis d’FGC en relació amb altres talls de durada similar al del 8 de març del 2018, els quals s’havien fet en anys previs amb motiu d’altres protestes o vagues. Cap dels dos, però, ha dit tenir constància o recordar aquestes protestes prèvies. Segons la representant legal, la companyia es persona “per defecte” en qualsevol cas que pugui suposar un dany per la companyia arran d’un fet presumptament delictiu. Preguntada pel motiu d’haver retirat l’acusació, ha dit que va ser “una decisió empresarial presa des de la direcció”.
Aquest dimecres també ha declarat un periodista d’un mitjà local com a testimoni dels fets. El redactor ha indicat que la protesta a l’exterior de l’estació estava anunciada per a primera hora d’aquell 8 de març i que “era evident que hi hauria alguna reivindicació”, referint-se posteriorment a altres talls de vies ocorreguts el 2017.
Aquest periodista també ha assenyalat que la presència policial va anar a més a mesura que es va perpetuar en el temps el tall a les vies, i ha indicat que els Mossos van dialogar amb elles fins a acordar el desallotjament, “que van fer per propi peu, sense que les haguéssin d’aixecar a la força”. “No va haver-hi resistència per part de cap de les manifestants”, ha apuntat, tot relatant que els Mossos van fer un cordó policial d’acompanyament que les va dur fins una porta lateral del recinte de l’estació per abandonar l’espai.
Quarta sessió de judici, dijous
Inicialment, els jutjats de Terrassa tenien previst celebrar el judici d’aquesta causa, coneguda popularment com a ‘8 mil motius’, durant quatre jornades, des de dilluns i fins demà dijous. A l’arrencada de la primera sessió, però, les parts van acordar agilitzar les diferents proves de manera que el cas quedés vist per sentència aquest dimecres.
Amb tot, finalment la darrera sessió s’haurà de celebrar dijous perquè han quedat diverses proves pendents de practicar, així com les conclusions i els informes finals, moment en què la fiscalia haurà de dir si manté la petició de condemna o si la rebaixa i s'avé a la petició feta per FGC.
Entre les proves pendents, hi ha la declaració de dos vigilants de seguretat de l’empresa subcontractada per FGC, els quals havien estat citats avui, però no han comparegut i ho faran dijous. De la mateixa manera, aquest dimecres estava previst fer el visionament de les imatges aportades per FGC -impugnades per la defensa- però no ha estat possible a causa de diversos problemes tècnics.