Ja fa anys que les disfuncions que pateix la justícia són ben presents en els mitjans de comunicació, tant pel que fa al seu funcionament intern (la lentitud dels processos, la manca de recursos i de personal) fins als greus conflictes institucionals que es contemplem actualment davant el bloqueig de la renovació del poder judicial. Passant per un seguit de sentències més que controvertides -com es va veure en el cas de la Manada- que han deixat en evidència la distància entre l'estructura i el capteniment de la justícia i el batec social. El debat sobre una nova justícia resta obert i un grup de professionals vinculats al dret ha publicat el llibre Fent camí cap a una justícia col·laborativa, que es va presentar recentment a l'Institut d'Estudis Catalans.

L'obra és el primer volum de la col·lecció Fem justícia, sorgit de l'entitat Consciència i Justícia, nascuda per oferir mirades noves al món judicial i fer-ho des d'una pluralitat de visions. El llibre reuneix professionals com Tomàs de Montagut, catedràtic d'Història del Dret de la UPF; el doctor en Ciències Socials Eduard Vinyamata; la doctora en Dret Elisabet Ferran, impulsora i presidenta de l'entitat; la mediadora i advocada Anna Llanza, i la professora de Dret Civil Isabel Viola, entre d'altres. 

Vinyamata dona en el text algunes claus de l'enfocament dels autors quan assenyala que el sistema penal no sol garantir la reconciliació ni el retorn del mal produït, i que una visió completa de la justícia hauria d'anar al fons dels conflictes més enllà de delimitar culpabilitats. En aquest sentit, el llibre mostra molts exemples del que podríem anomenar models alternatius de resolució de conflictes. Hi ha casos emblemàtics, com la feina feta per la fundació Ser Paz a l'Equador, que ha reduït els índexs de criminalitat. O les trobades organitzades pel projecte Iniciatives de Canvi a Suïssa, a tocar del llac Leman, que treballa amb èxit en l'àmbit de la reconciliació.    

El llibre és útil per conèixer quines iniciatives innovadores estan sorgint per mirar d'evitar una confrontació judicial i contribuir a acords positius entre parts en pugna que poden culminar compareixent davant del jutge. Com les que explica Maria Antònia Amigo -trenta anys de lletrada- sobre dret col·laboratiu (quan els advocats acorden no anar a tribunals), o el que explica José Ignacio Martínez Ruiz, del Servei de Justícia Restaurativa del Govern basc.

La voluntat dels autors i dels impulsors de l'entitat és educar en justícia incorporant experiències des dels àmbits de la filosofia, l'antropologia i les ciències socials -sumant-hi fins i tot una mirada budista-. La voluntat és fer pedagogia sobre nous conceptes de justícia, que no rebutgen el sistema judicial clàssic, però el consideren insuficient per avançar amb eficàcia cap a una societat més inclusiva i reconciliada amb ella mateixa.