L'equip independentista que governa la Cambra de Comerç de Barcelona tindrà rival en les properes eleccions camerals, però encara no sap quin. La publicació del decret de la Generalitat -concretament, el Departament d'Empresa i Treball- que ha de regular el procés electoral a les 13 cambres catalanes és -ara sí- imminent. Tot indica que es coneixerà a començaments de maig. 

A partir d'aquest moment, les forces que vulguin competir per regir la institució no podran perdre el temps. Les eleccions seran amb tota probabilitat la segona quinzena de setembre. Serà a la Cambra de Barcelona on es concentrarà l'atenció mediàtica i política, perquè es conforma una batalla decisiva en una de les corporacions mare del món econòmic català. 

Eines de País: tots als seus llocs... amb un altre nom

La junta directiva de Mònica Roca aspira a presentar-se a la reelecció. Hi ha un equip que ha estat treballant en la campanya per estar preparats davant de qualsevol eventualitat. I és que, fins fa poc, s'ha especulat sobre si les eleccions serien aquest juny o a la tardor. Segons ha pogut saber Nació, la candidatura independentista ja té embastats els 52 candidats per a les 52 vocalies del ple cameral en joc, que corresponen als 52 sectors econòmics de la Cambra. Un dels canvis produïts a la Cambra és que s'han augmentat de 40 a 52 (dels 60 que formen el ple) els vocals elegibles. Les 12 places guanyades corresponien fins ara a grans empreses que cotitzaven a la Cambra. 

"Hem vingut a governar la Cambra, no a presidir-la", repeteixen els principals dirigents d'Eines de País per explicar que no presentaran candidat a la presidència fins que no s'hagi elegit el ple. Els dos noms més ben posicionats continuen sent l'actual presidenta, Mònica Roca, i el vicepresident Toni Fitó. Quan arribi el moment, si tots dos són elegits al ple, ho decidiran per consens. També es pot assegurar que Joan Canadell, expresident de la Cambra i avui diputat de Junts, serà candidat a una vocalia. També es dona per descomptat que la marca electoral de l'equip Roca-Fitó no serà Eines de País, vinculat al projecte de l'ANC per penetrar amb força en l'entramat associatiu. 

Pimec i Foment no sumaran forces 

A diferència del que succeeix en el bloc sobiranista, no hi haurà "front d'ordre" patronal. Les dues principals organitzacions empresarials, Foment del Treball i Pimec, tenen interessos contraposats. Fonts de Foment assenyalen que la patronal "es mantindrà al marge de qualsevol moviment que es faci". L'organització presidida per Josep Sánchez Llibre, com ja vam informar, no té plets oberts amb la Cambra i valoren positivament que la junta de Mònica Roca s'hagi afegit a moltes iniciatives de Foment i a actes unitaris de l'empresariat. La de la Cambra no és la seva batalla.

A Pimec sí que hi ha interès en el que passi a la Cambra. La idea que l'entitat liderada per Antoni Cañete té en ment és que "els espais, o els ocupes o te'ls ocupen". Directius propers a la casa expliquen a Nació que "Pimec mai farà entrisme enlloc i com a tal no es presentarà en aquestes eleccions". Però tot seguit reconeixen que han animat els empresaris perquè hi participin i siguin actius en tots els fòrums i organitzacions. També a la Cambra.  

La carta d'Emili Rousaud

El nom que ha circulat més com a candidat alternatiu a la junta Roca-Fitó ha estat el del conseller delegat de Factor Energia, Emili Rousaud. Vicepresident de Pimec, el seu nom sempre ha estat vist amb simpatia per la patronal des pimes. Empresari reconegut, no ha dit ase ni bèstia públicament. Des del seu entorn tan sols asseguren que "ni es postula ni deixa de postular-se". L'experiència de les darreres eleccions al Barça el fa ser molt precabut. Exvicepresident en la junta de Josep Maria Bartomeu, no va assolir les signatures requerides en les eleccions del 2021. En tot cas, sembla improbable que aparegui encapçalant una candidatura formal. Altra cosa és que presentés candidatura al ple i després, en funció del resultat, ja es veuria.

Carles Tusquets, una altra incògnita

El financer Carles Tusquets és un altre nom que ha aparegut. A inicis de març va dir que sospesaria una posició en funció del que concreti el decret regulador de la Generalitat. Però Tusquets ja va ser candidat a les eleccions del 2019 i persones que li són properes es mostren escèptiques sobre un nou intent. Es tracta d'un nom de molt de pes en l'elit econòmica i no es mourà a l'atzar. En favor de Tusquets hi juga un factor: ha guanyat els recursos presentats al TSJC, que va sentenciar que es va donar un tracte diferencial al vot presencial i l'electrònic, que es va utilitzar per primer cop. Segons el TSJC, només es va autentificar el votant electrònic amb un únic factor, mentre que en el presencial es van executar dues passes. Una diferència que trencaria el principi d'igualtat. Tusquets espera a conèixer el decret de la Generalitat per decidir si es presenta o no a les properes eleccions.  

La clau: de 20.000 a 40.000 votants

Fonts camerals incideixen en un objectiu institucional compartit entre la Cambra i el Departament d'Empresa i Treball, que actua com a tutelant de la Cambra, és incentivar la participació. En les eleccions del 2019, hi va haver 19.243 vots emesos de les empreses participants, que va ser un 4,55% de participació. En aquestes es vol incrementar de manera significativa, arribant o superant les 40.000 empreses. Des del Govern es preveu engegar campanyes de sensibilització per esperonar el vot. Aquesta dada pot ser també un factor decisiu en el procés electoral que s'iniciarà.