Les tragèdies d'Adamuz i Urda, el gener i l'octubre de 2026, han suposat un fort sotrac per a la confiança i el prestigi de l'alta velocitat, joia de la corona de l'Estat. 115 vides perdudes. És el darrer balanç dels dos grans accidents mortals d'enguany, però també cal sumar-li la mort del maquinista en pràctiques a Gelida el 20 de gener després de xocar contra un mur de contenció. Aquell era un tren de Rodalies i, malauradament, no és la primera vegada en els darrers quinze anys que perd la vida algú -des de maquinistes fins a passatgers- fruit d'algun accident. És una situació poc recurrent, però que s'ha repetit els últims anys. Les tragèdies a l'alta velocitat, però, han trencat la sinistralitat zero de la qual presumia el govern espanyol.
El tren continua sent el transport més segur? Com ha evolucionat la sinistralitat en els diferents mitjans de transport des de 2010? Què en diuen les dades? D'acord amb les memòries anuals i els informes extraordinaris de 2026 de la comissió d'investigació d'accidents ferroviaris (CIAF) -un per cada accident-, en els darrers quinze anys no hi havia hagut cap víctima a l'alta velocitat. Els dos accidents d'enguany han suposat un clar canvi de paradigma, fins al punt que Espanya concentra el 68% de les morts mundials en AVE durant el 2026, i ja no és, estadísticament, el mitjà de transport habitual més segur, situant l'autocar per sobre.
Les víctimes ferroviàries, més enllà de l'AVE
Si ampliem el focus a les xarxes de rodalia estatals, des de 2010 s'han registrat 99 víctimes mortals. D'aquestes, 15 són a Catalunya. El gruix dels morts es deuen a l'accident d'Angrois de 2013, que es va cobrar vuitanta vides, la tragèdia més gran de la història recent de l'Estat. Cal tenir en compte que en aquests recomptes oficials s'exclouen els atropellaments de vianants que -amb voluntat o sense- s'endinsen a les vies en punts no autoritzats. Així doncs, en total, sumant les víctimes de les dues grans tragèdies i incloent-hi l'alta velocitat, el servei de tren espanyol ha registrat 214 morts.
Si mirem la taxa de mortalitat, que es calcula dividint la totalitat de víctimes mortals a bord pel volum total de mobilitat generat per la xarxa -aproximadament 25.000 milions de passatgers per quilòmetre recorregut anual (pax-km)-, abans de les tragèdies d'enguany la taxa es mantenia al voltant de 0,15 morts per cada mil milions de pax-km. Recalculant la taxa amb el recompte de víctimes de les tragèdies d'Urda i Adamuz, s'enfila fins a 0,45 morts per cada mil milions de pax-km. És una taxa baixa, cosa que evidencia que, tot i els darrers accidents, el tren continua sent un mitjà de transport segur; però també mostra que ja no és el mitjà de transport amb la taxa de mortalitat més baixa.
L'autocar, el mitjà de transport més segur a l'Estat
D'acord amb les dades del govern espanyol, l'autocar és el mitjà de transport més segur a l'Estat, amb una taxa de mortalitat de 0,35. És una anomalia estadística, ja que si fem la comparativa amb les dades que ofereix la Comissió Europea a través de la seva agència per als ferrocarrils, el tren es continua imposant com un dels mitjans de transport més segurs. Es fan servir tres indicadors per calcular aquestes dades. Per una banda, la taxa per passatgers; on la mitjana entre 2015 i 2024 és de 0,9 per cada mil milions de pax-km. Per altra, la taxa global del sistema, incloent els treballadors de les infraestructures, on l'índex puja al 0,18; i, per últim, en funció de la densitat de la xarxa -és a dir, morts per cada mil quilòmetres de tren.
Les mateixes dades europees mostren que Espanya s'inclou dins el tram baix de la taxa de mortalitat d'acord amb la densitat de la xarxa. El superen països com Irlanda, Finlàndia o Àustria, però se situa molt per sota de països com Portugal, Hongria, Eslovàquia o Lituània, entre d'altres.
I la sinistralitat amb el vehicle privat?
Viatjar amb cotxe continua sent menys segur que fer-ho amb tren. Des de 2010, i amb dades provisionals de la direcció general de trànsit fins al darrer balanç d'octubre, a les carreteres espanyoles -urbanes i interurbanes- han mort 29.613 persones. Nou-centes aquest 2026. Fruit de les polítiques de prevenció impulsades des de l'administració, en els darrers quinze anys s'ha anat reduint significativament l'índex de sinistralitat en els darrers anys. A grans trets, l'índex mitjà oscil·la en 36 víctimes mortals per cada milió d'habitants a l'Estat. Els dos anys en què el registre ha estat més baix són 2020 i 2021, amb un índex de 29 i 32 -respectivament- a causa de la pandèmia de la Covid.
Fent l'anàlisi comparativa amb les dades ferroviàries de la taxa de mortalitat de passatger per quilòmetre recorregut -si a un cotxe hi van 2 persones i fan un viatge de 100 km, han generat 200 pax-km-, viatjar en cotxe és entre quatre i nou vegades més perillós que fer-ho amb tren -una taxa de 2,2 pel cotxe en general, i de 45 en moto. A més, les mateixes dades de la DGT també evidencien que, entre tots els transports per carretera, el que té més risc de patir un accident mortal és el conductor de motocicleta. La taxa de patir un accident en autocar o autobús és significativament inferior que la del cotxe, un 0,35 per mil milions de pax-km.
Els altres mitjans de transport
Les dades evidencien que el cotxe és el mitjà de transport més insegur a l'Estat. El segon, després dels accidents -i molt per sota del cotxe-, el tren. I, en tercer lloc, l'autocar. Ara bé, quins són els mitjans de transport més segurs? Les dades del Ministeri de Transports, recollides en les memòries anuals de la comissió d'investigació d'accidents i incidents d'aviació civil (CIAIAC) i l'agència estatal de seguretat aèria (AESA), mostren que no hi ha hagut cap víctima mortal per accident d'avió entre 2010 i 2026 en territori espanyol. Cal tenir en compte que la tragèdia de Germanwings de 2015, que es va cobrar la vida de 149 persones entre passatgers i tripulació, tot i sortir de Barcelona es va produir en espai aeri francès, motiu pel qual no es comptabilitza en aquests registres.
El mateix passa, pràcticament, amb la sinistralitat en els vaixells comercials. La taxa de mortalitat en el vaixell comercial de passatgers és, aproximadament, de 0,1 morts per cada mil milions de passatgers-quilòmetre, una xifra pràcticament nul·la. Els riscs al mar, però, es concentren en la pesca professional o en les embarcacions privades d'esbarjo. Tot i que les dades del govern espanyol remarquen que no hi ha víctimes mortals des de 2010 en aquesta tipologia de transport, sí que consten una vintena de desapareguts de mitjana cada any. El 2024, per exemple, n'hi va haver 17, segons les dades de la comissió d'investigació d'accidents marítims (CIAIM). Tant avions com vaixells són mitjans de transport poc freqüents.
Amb tot, doncs, l'estadística demostra que el tren ja no és el mitjà de transport habitual més segur a l'Estat espanyol. Ara bé, això es deu a les dues grans tragèdies de l'alta velocitat que, tot i per motius diferents, han posat en dubte l'eficàcia i la seguretat d'un sistema fins ara mai qüestionat. Tot i que les dades reflecteixen que la xarxa ferroviària continua sent segura i és poc habitual que es produeixin accidents, recuperar la confiança amb el servei va més enllà de les dades. I aquí és on hi ha el repte, sobretot polític.
