"Hola, soc la Cecilia, de Rocafort, 126". Generalment, els parlaments s'han iniciat amb aquesta fórmula. Abans de res, l'adreça. L'edifici on viuen és el que explica que un vespre de febrer hagin sortit desenes de persones per seure en unes cadires plegables a peu de carrer. En el cas de la Cecilia, la seva història tenia la voluntat d'animar els altres membres de la trobada, molts dels quals nerviosos, indecisos, descreguts o angoixats. Són llogaters d'arreu de Barcelona -fins i tot de més enllà- que aquest dilluns s'han escoltat davant de l'edifici de la Casa Orsola, finca convertida en icona de la defensa dels drets dels inquilins. També com si fos una cruïlla fèrtil, l'encreuament dels carrers de Calàbria i Consell de Cent, veia germinar aquest dilluns les altres cases Orsola de la ciutat.
L'assemblea espontània, convocada pel Sindicat de Llogateres, deixava fer. Els participants agafaven el micròfon i s'explicaven, amb uns codis que la resta dels oients captaven immediatament perquè els sonaven massa familiars. Feien referència a processos similars i coneguts que s'estenen per la capital catalana els darrers anys, que tenen de rerefons l'especulació immobiliària, i que veuen els pisos com un actiu financer amb què guanyar diners.
La Cecilia ha intentat ser concisa, detallant el camí que van seguir els veïns de la seva finca, acompanyats del Sindicat de Llogateres. Gairebé va ser una drecera, ha aclarit, reivindicant que la seva via va ser "fantàstica" i "ràpida". "La immobiliària no volia fer-nos contractes nous, així que vam escriure cartes, vam parlar amb els veïns del bloc i res, la immobiliària no volia. Un dia vam tocar el timbre de Finques Teixidor" -l'empresa que gestionava la propietat del gran tenidor que va adquirir tota la finca- "i 60 persones vam ficar-nos a la immobiliària i ens vam quedar allà i vam dir que no marxàvem fins que algú negociés", ha recordat la veïna de l'Eixample. Aquella acció va acabar amb la policia presentant-s'hi a l'oficina de la immobiliària, però també amb el compromís per part de l'empresa de renovar-los el lloguer, amb les mateixes condicions que tenien set anys abans, a tots els inquilins de la finca. "S'han de forçar les situacions", rematava la dona.
Els capítols s'anaven succeint, amb matisos i ubicacions diferents. Alguns casos ja s'havien resolt, i d'altres començaven a preocupar les persones que s'havien apropat a la cruïlla fèrtil. "Vivim al carrer Diputació, entre passeig de Sant Joan i Roger de Flor. Dijous ens vam informar de manera informal que havien venut el bloc el dimecres passat", començava un relat. "Som de Mallorca, 243, som un edifici amb 11 pisos, i ara quedem set. A nosaltres ens van comprar el 25 de juliol", deia una altra veu. També s'han escoltat els exemples de veïns com els del carrer Tapioles, al Poble-sec, que fa poc van aconseguir un pacte amb una propietat que inicialment no volia regularitzar diversos llogaters, i fins i tot han detallat la seva indefensió els barraquistes de Vallcarca, que estan pendents d'un possible desallotjament imminent.
El Sindicat de Llogateres prenia nota i intentava aglutinar els casos per, més endavant, acompanyar-los en una resposta organitzada. Els recomptes de l'entitat apunten que hi ha hagut una quinzena de col·lectius que han acabat parlant del seu cas, algunes podrien ser les noves cases Orsola, insistien. Els més dubtosos es queixaven i explicaven que a hores d'ara l'empresa propietària semblava "immune". Per calmar les pors inicials, la portaveu del sindicat, Carme Arcarazo, ha tirat d'experiència. "Les propietats al principi sempre semblen immunes", ha reblat, abans d'eximplificar resistències en què els grans tenidors han acabat variant la seva postura d'inici. De fons, tot ho observava la Casa Orsola, l'original, on ja fa dies que els veïns comencen a respirar pel que fa al futur del seu sostre.