Divendres de la setmana passada al matí, quan va sortir a parlar amb la comitiva judicial, Josep Torrent, el protagonista circumstancial d'una reivindicació gegantina i complexa, la de l'habitatge, va haver d'aturar-se per agafar aire, calmar els nervis que li repicaven pel cos i posar remei a una crisi d'ansietat. El perseguien desenes de mitjans de comunicació mentre l'home encara no sabia si a l'hora de dinar podria continuar vivint al seu pis. L'atenció mediàtica s'havia desbordat a la Casa Orsola. Exactament una setmana més tard, l'inquilí s'ha assabentat per la mateixa premsa que no el farien fora i que, de fet, l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Hàbitat3 adquiririen l'edifici.
Malgrat haver aixecat el cas i haver acompanyat els afectats des de fa tres anys, el Sindicat de Llogateres no tenia pistes de la solució acordada fins que no s'ha fet pública. Els dies previs, amb una iniciativa especial del consistori, tot havia agafat una embranzida difícil de preveure. El govern Collboni veia l'oportunitat de resoldre la qüestió i de poder-se apuntar, de pas, la compra d'un edifici convertit en símbol dels llogaters. L'inusual ressò mediàtic de la lluita a aquesta finca -la presència de periodistes a la roda de premsa d'aquest divendres ha desbordat les places de la sala municipal en què s'ha fet l'anunci- hi ajudava. També, la implicació d'una fundació que posaria la meitat dels milions d'euros necessaris per rematar la compra. Ara, diverses fonts detallen a Nació episodis rellevants del camí que ha acabat amb l'amenaça dels desnonaments de la Casa Orsola.
Una setmana i un dia ha estat prou termini per desbloquejar un maldecap que feia anys que s'allargava. Dijous de la setmana passada, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, feia un pas endavant i s'oferia com a mediador. Ho feia contactant les diverses parts per les vies que fos necessari -al Sindicat de Llogateres, per missatge directe a la xarxa social X, l'antic Twitter- i preparant el terreny per iniciar una negociació que estovés la duresa de dues posicions clarament contraposades. La propietat, insistent, tenia la llei i els jutjats de la seva part. L'entitat pel dret a l'habitatge, la mobilització de centenars de persones de manera permanent davant de la Casa Orsola. Els portaveus de la revolta llogatera arribaven a assegurar que havien convertit el bloc en un edifici "indesnonable".
Reunions i ofertes diverses
Abans que la justícia suspengués per segona vegada l'intent de desallojtament de Josep Torrent, dilluns passat, la maquinària per buscar una alternativa ja s'havia engegat. Una reunió durant el cap de setmana va comptar amb la presència de representants de la propietat, de l'Ajuntament i de la sindicatura de greuges. El mateix amo de la finca, l'empresari Albert Ollé, explicava la trobada de dissabte en una carta recent i assegurava que cada vegada estava més a prop de vendre l'edifici. Aquella trobada, però, va acabar sense cap acord.
A posteriori, la Fundació Hàbitat3 apareixeria a l'equació i s'oferiria com a desllorigador. Mentrestant, el Sindicat de Llogateres continuava sense ser convocat a cap reunió, ni amb el síndic ni amb ningú del govern municipal ni amb la propietat. Això es podria resoldre amb rapidesa, opinaven des dels despatxos de l'executiu de Collboni, que veien una actitud especialment receptiva per part de l'empresa Lioness Inversiones SL.
Dimarts d'aquesta mateixa setmana, però, la companyia propietària de la Casa Orsola rebia una altra mostra d'interès: la d'una entitat cooperativista que, com Hàbitat3, tampoc no té ànim de lucre i que havia enllestit els seus propis càlculs per poder adquirir l'edifici. Aquest acostament va ser respost per part de la propietat amb reserves, que els va respondre que ja tenien una oferta sòlida sobre la taula i que si volien optar-hi, fessin la seva pròpia oferta. Els números plantejats per aquesta entitat, però, quedaven per sota dels 9,2 milions d'euros que finalment es pagarà per comprar l'edifici.
Resolució "sorpresa" i condicions
Mentrestant, les converses internes continuaven, amb una pressa evident. De sobte, la finca que s'havia convertit en icona de la lluita llogatera, després que un fons d'inversió català comprés l'edifici el 2021 i comuniqués als llogaters que finalitzaven contracte que havien d'abandonar el pis, era de màxima prioritat. La mobilització contra el desnonament havia aclaparat tantes atencions que feien que la solució per als llogaters representés, de retruc, també una oportunitat per a la propietat. I aquesta ha estat aprofitada. Després d'haver comprat per sis milions d'euros l'edifici quatre anys enrere, ara el vendran per una mica més de nou milions. Alhora, es treuen la pressió popular de sobre.
Però això es fa amb unes condicions. Des del principi, a les converses amb el síndic, els llogaters plantejaven que era necessari que es retiressin les denúncies contra els cinc inquilins a qui es vol desnonar. I això també ha acabat formant part de l'acord. De fet, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut aquest divendres, minuts abans de sortir a la roda de premsa, la confirmació per escrit de Lioness Inversiones SL que acceptava l'oferta de compra -que ja havia estat aparaulada- del consistori i de l'entitat Hàbitat3. També ha estat el defensor del poble qui ha rebut el compromís redactat de la retirada de les intencions de desnonar els llogaters, compromís que té una validesa de 90 dies, mentre s'activen les intencions formals de l'adquisició de la finca.
El Sindicat de Llogateres ha lamentat que es pagui la xifra que es paga a l'empresa que fa anys que expulsa veïns i fa lloguers de temporada -n'hi ha set actualment- a l'edifici, i que se'ls hagi apartat de la negociació, que era el que sempre havia demanat la propietat, que no volia reconèixer el col·lectiu com a interlocutor. En aquest sentit, el síndic de greuges barceloní, David Bondia, ha volgut remarcar que ha estat decisió seva no ajuntar totes les parts en una reunió presencial. "Davant un enfrontament bastant gran entre la propietat i el Sindicat de Llogateres, vaig ser jo qui vaig decidir intelocutar amb els dos sense seure'ls a la mateixa taula. Crec que si els hagués assegut a tots a la mateixa taula, no s'hagués trobat una solució", ha resumit.
Tot seguit, s'ha aclarit que ara sí que s'obre una finestra d'oportunitat per negociar els darrers serrells de les condicions en què s'habitarà a partir d'ara la Casa Orsola, i que en aquest cas sí que s'incorporarà el sindicat d'inquilins i els veïns. Collboni ha refermat que no es desallotjarà cap dels habitants que hi viuen de manera permanent i que tindran lloguers basats en criteris socials, ajustats a un màxim del 30% de la seva renda. Alhora, es dedicaran els pisos on actualment hi ha lloguers de temporada a resoldre les necessitats socials de l'Ajuntament.
Al final, Josep Torrent podrà, a poc a poc, recuperar-se de la sobrecàrrega mediàtica que l'ha acompanyat els darrers dies, i la pressió immobiliària que l'ha acompanyat els darrers anys. Però això no significa descansar. L'home continuarà militant al Sindicat de Llogateres. I aquest col·lectiu avisa que, després d'aconseguir "que Albert Ollé marxi" i que "els veïns es puguin quedar", vindran més mobilitzacions a altres punts de la ciutat amb un fons similar. D'entrada, han convocat una cita el pròxim 17 de febrer per trobar-se totes les comunitats de llogaters amb casos semblants al de la Casa Orsola.
Al seu torn, Jaume Collboni reivindica la necessitat de tapar el forat amb els lloguers de temporada, ja que l'Ajuntament no pot comprar cada edifici on hi hagi veïns expulsats per les dinàmiques del mercat. Mentre el gruix de la possible regulació mira cap al Congrés dels Diputats, el consistori també prepara la seva pròpia mesura, pendent de ser rematada. I, alhora, s'obre un nou front de debat municipal: què passarà amb la mesura del 30% d'habitatge protegit obligatori als nous edificis i grans rehabilitacions? A l'Ajuntament de Barcelona se li acumulen les carpetes més enllà de la Casa Orsola.