27
de gener
de
2023, 15:50
Actualitzat:
16:23h
Un ampli front polític format per Barcelona en Comú, PSC, ERC i Junts -33 dels 41 regidors de l'Ajuntament- ha reclamat a l'empresa Lioness Inversiones que segui a negociar amb els veïns que viuen de lloguer a la coneguda com a Casa Orsola i renovi els contractes. També han obert la porta a què es regulin els lloguers de temporada -que van per lliure i no s'ajusten a les normes dels contractes estables- i a què la Generalitat o l'Ajuntament comprin la finca, tot i que això depèn de si l'actual propietat està disposada a fer la venda. Requeriria actuar per tanteig i retracte.
L'estira-i-arronsa de la Casa Orsola de Barcelona, situada a la cruïlla entre els carrers Calàbria i Consell de Cent, manté la pressió sobre la nova propietat de la finca, el fons Lioness Inversiones. Després que els veïns s'hagin trobat la voluntat expressa de l'empresa de no renovar els contractes dels llogaters històrics quan finalitzen, l'alcaldessa Ada Colau va arribar a enviar una carta per reclamar els propietaris que negociessin amb els inquilins. Des de llavors, fonts de la companyia defensen que han seguit tenint converses individualitzades amb els llogaters que han decidit quedar-se i no marxar. El Sindicat de Llogateres i la Xarxa d'Habitatge de l'Esquerra de l'Eixample, al seu torn, denuncien que Lioness Inversiones té diversos processos de desnonaments engegats contra els veïns i que no els vol aturar.
Aquest divendres, el portaveu del Sindicat de Llogateres Enric Aragonès ha celebrat el pas del consens municipal. "Li torna a dir a Lioness Inversions que ha de seure a negociar i que els veïns que ho volen s'han de poder quedar a casa", ha reblat. L'altra opció, ha etzibat Aragonès, és que vengui el bloc al mateix preu que el va comprar -6 milions d'euros- perquè l'administració el pugui adquirir. Igualment, ha denunciat que l'empresa està incomplint l'obligació d'oferir lloguer social, segons la llei, a alguns habitants de l'edifici.
Tot plegat ha servit també per tornar a posar sobre la taula el moment en què l'Ajuntament podria haver-se estalviat aquest maldecap veïnal. Va ser el 2021, quan l'antiga propietat es va vendre la finca a la nova companyia. Moment en el qual el govern municipal podia haver exercit el dret a tanteig i retracte, adquirir l'edifici i evitar possibles operacions especulatives. En el ple d'aquest divendres, la regidora Eva Baró (ERC) ha exposat que el consistori podria haver comprat la finca tres milions d'euros per sota del preu de mercat, incloent-hi el cost de la rehabilitació. "Error? Incompetència? Algun tipus de càlcul partidista?", ha reblat la regidora, després de recordar que aquesta finca es troba ubicada en ple desenvolupament de l'eix verd de Consell de Cent.
De fet, segons documentació constatada per Nació, l'Ajuntament -basant-se en càlculs estandaritzats per metre quadrat, tenint en compte la zona i el preu de referència a la zona- tenia fixat que el cost màxim assumible per part de l'administració eren 9,51 milions d'euros per la Casa Orsola. Per contra, el preu de venda proposat per l'antiga propietat eren 6 milions, que només caldria amanir amb mig milió d'euros més per a rehabilitacions necessàries. Això suposava un estalvi del 31,7%, respecte el preu de mercat aproximat.
La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha respost aquest fet justificant que "és impossible que l'Ajuntament pugui comprar tots aquests edificis" i que es va valorar que hi havia altres finques del mateix districte en què es donaven condicions de reducció del preu de mercat similars o més beneficioses que la de la Casa Orsola. En aquest sentit, fonts municipals reivindiquen que, precisament, l'any 2021 va ser l'exercici en què l'Ajuntament va comprar més edificis i que a l'Eixample això es va traduir en cinc finques que sumaven un centenar de pisos. "Deixem d'adquirir totes aquelles finques?", ha qüestionat, irònicament, Martín.
L'estira-i-arronsa de la Casa Orsola de Barcelona, situada a la cruïlla entre els carrers Calàbria i Consell de Cent, manté la pressió sobre la nova propietat de la finca, el fons Lioness Inversiones. Després que els veïns s'hagin trobat la voluntat expressa de l'empresa de no renovar els contractes dels llogaters històrics quan finalitzen, l'alcaldessa Ada Colau va arribar a enviar una carta per reclamar els propietaris que negociessin amb els inquilins. Des de llavors, fonts de la companyia defensen que han seguit tenint converses individualitzades amb els llogaters que han decidit quedar-se i no marxar. El Sindicat de Llogateres i la Xarxa d'Habitatge de l'Esquerra de l'Eixample, al seu torn, denuncien que Lioness Inversiones té diversos processos de desnonaments engegats contra els veïns i que no els vol aturar.
Aquest divendres, el portaveu del Sindicat de Llogateres Enric Aragonès ha celebrat el pas del consens municipal. "Li torna a dir a Lioness Inversions que ha de seure a negociar i que els veïns que ho volen s'han de poder quedar a casa", ha reblat. L'altra opció, ha etzibat Aragonès, és que vengui el bloc al mateix preu que el va comprar -6 milions d'euros- perquè l'administració el pugui adquirir. Igualment, ha denunciat que l'empresa està incomplint l'obligació d'oferir lloguer social, segons la llei, a alguns habitants de l'edifici.
Una adquisició descartada per l'Ajuntament
Tot plegat ha servit també per tornar a posar sobre la taula el moment en què l'Ajuntament podria haver-se estalviat aquest maldecap veïnal. Va ser el 2021, quan l'antiga propietat es va vendre la finca a la nova companyia. Moment en el qual el govern municipal podia haver exercit el dret a tanteig i retracte, adquirir l'edifici i evitar possibles operacions especulatives. En el ple d'aquest divendres, la regidora Eva Baró (ERC) ha exposat que el consistori podria haver comprat la finca tres milions d'euros per sota del preu de mercat, incloent-hi el cost de la rehabilitació. "Error? Incompetència? Algun tipus de càlcul partidista?", ha reblat la regidora, després de recordar que aquesta finca es troba ubicada en ple desenvolupament de l'eix verd de Consell de Cent.De fet, segons documentació constatada per Nació, l'Ajuntament -basant-se en càlculs estandaritzats per metre quadrat, tenint en compte la zona i el preu de referència a la zona- tenia fixat que el cost màxim assumible per part de l'administració eren 9,51 milions d'euros per la Casa Orsola. Per contra, el preu de venda proposat per l'antiga propietat eren 6 milions, que només caldria amanir amb mig milió d'euros més per a rehabilitacions necessàries. Això suposava un estalvi del 31,7%, respecte el preu de mercat aproximat.
La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha respost aquest fet justificant que "és impossible que l'Ajuntament pugui comprar tots aquests edificis" i que es va valorar que hi havia altres finques del mateix districte en què es donaven condicions de reducció del preu de mercat similars o més beneficioses que la de la Casa Orsola. En aquest sentit, fonts municipals reivindiquen que, precisament, l'any 2021 va ser l'exercici en què l'Ajuntament va comprar més edificis i que a l'Eixample això es va traduir en cinc finques que sumaven un centenar de pisos. "Deixem d'adquirir totes aquelles finques?", ha qüestionat, irònicament, Martín.