La Bertha és una veïna del número 15 del carrer Tapioles, al barri del Poble-sec de Barcelona. Treballa netejant un hotel de renom de la capital catalana i cobra uns 1.300 euros. La situació familiar i econòmica la va acabar acreditant com una persona en situació de vulnerabilitat, segons els serveis socials de l'Ajuntament. Pagava 700 euros pel lloguer. Però quan se li va acabar el contracte, el juliol de l'any passat, la propietat, la immobiliària Second House, la va advertir que hauria de marxar. Després de comprar el bloc, l'empresa va decidir que no renovarien els lloguers a diversos inquilins de la comunitat, sinó que buscarien noves famílies que poguessin pagar més. La Bertha, però, va resistir-se a marxar i va seguir pagant fora de contracte.
"Jo treballo, però què puc fer amb 1.300 euros al mes? I el menjar? I els subministraments? I el préstec que tinc? Sense fer res, ja se me'n va tot. I els pisos que hi ha al barri ja són tots per 1.200 euros", deia fa uns mesos la veïna del Poble-sec. Quan l'empresa li va comunicar que no li renovarien el contracte, li van arribar a oferir buscar-li un altre pis per la zona. La idea era que alliberés l'immoble. Mentrestant, ella, reconeguda com a vulnerable, demanava un lloguer social. Finalment, tant la Bertha com la resta de veïns del seu bloc -amb situacions similars- i d'un altre edifici de Barcelona -el del carrer Cortines, 10, a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera- han anunciat una "victòria llogatera" que ha acabat amb la renovació dels contractes dels veïns denunciants. "Al final el nou contracte és de 847 euros. I és de 7 anys", celebra ara la inquilina que fa uns mesos no sabia si podria seguir vivint a casa seva.
El cas ha implicat la mobilització de tres col·lectius pel dret a l'habitatge, el Sindicat de Llogateres, el Sindicat de Barri del Poble-sec i el Sindicat d'Habitatge del Casc Antic. Fa uns dos anys que els militants d'aquests espais denuncien que van haver d'organitzar-se en detectar que un mateix gran tenidor intentava fer marxar famílies dels pisos on vivien quan se'ls hi acabava el contracte, una pràctica que indigna els col·lectius socials però que està permesa per la llei. Fonts de la companyia van explicar a Nació, un any enrere, que havien adquirit les finques com una operació econòmica de la qual esperaven treure uns beneficis econòmics que passaven per incrementar el preu dels contractes de lloguer. Tanmateix, es mostraven disposats a negociar amb les famílies més vulnerables en el cas que haguessin de pactar un lloguer assequible. En alguns casos, això s'ha acabat aconseguint. En altres, com el de la Bertha, s'ha arribat a un pacte intermig.
Tot plegat, però, posa sobre la taula un altre conflicte de fons que les entitats pel dret a l'habitatge fa temps que assenyalen. "Davant la finalització dels contractes de lloguer, es permet fer fora els veïns sense haver de justificar res", ha apuntat Enric Aragonès Jové, portaveu del Sindicat de Llogateres, des d'una roda de premsa davant del bloc Tapioles. Aquesta realitat normativa és diferent a altres ciutats, com París, on és habitual que es renovin els contractes automàticament als inquilins, si aquests no han comès cap infracció rellevant de les normes de convivència i el pacte de l'arrendament. Des del sindicat, fa temps que s'insisteix que aplicar una norma similar a Catalunya evitaria moviments especulatius com els que es van trobar a les finques de Tapioles i Cortines.